Es mostren 88934 resultats

■ lletjor

lletjor

Etimologia: de lleig
    femení
  1. Qualitat de lleig, lletgesa.
  2. especialment i figuradament La lletjor del pecat.

■ lletjor

femení Qualitat de lleig, lletgesa especialment i figuradament La lletjor del pecat
Traducció

■ lletó | lletona

lletó

Etimologia: de llet 1a font: 1486
  1. masculí i femení ramaderia Animal que encara mama.
  2. masculí ramaderia Anyell de llet.
  3. masculí [generalment en pl] Excrescència carnosa que es forma a diferents indrets glandulars dels moltons, cabrits, vedells, etc.

■ lletó | lletona

masculí i femení ramaderia Animal que encara mama masculí ramaderia Anyell de llet masculí generalment en pl Excrescència carnosa que es forma a diferents indrets glandulars dels moltons, cabrits, vedells, etc
Informació complementària
Traducció

■ lletós | lletosa

lletós

Etimologia: de llet 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Que fa llet.
  2. Que conté llet.
  3. Semblant a llet en aspecte, color, consistència, etc. Suc lletós.

■ lletós | lletosa

adjectiu Que fa llet Que conté llet Semblant a llet en aspecte, color, consistència, etc Suc lletós
Informació complementària
Traducció

lletovari

lletovari

Etimologia: alteració de electuari, del ll. td. electuarium, íd., der. de electus, participi de elegĕre ‘elegir, seleccionar’
masculí Tractat medieval de remeis.

lletovari

masculí Tractat medieval de remeis

■ lletra

lletra

Etimologia: del ll. lĭttĕra, íd. 1a font: orígens de la llengua
    femení
  1. escriptura
    1. Cadascun dels signes que representen els sons d’un llenguatge.
    2. aprendre de lletra Aprendre de llegir.
    3. saber de lletra Saber de llegir.
    1. escriptura 1. Lletra uncial, carolina, cursiva, cal·ligràfica.
    2. arts gràfiques Cadascun dels tipus que duen, en una de les bases, la figura d’una lletra en relleu a fi de poder-la imprimir.
    3. a poc a poc i bona lletra! locució adverbial Amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé.
    4. bona lletra Escriptura de bon llegir i bella de forma.
    5. mala lletra Escriptura de mal llegir, lletja o traçada amb tosquedat.
    1. Expressió textual, sentit rigorosament cenyit al text. No podem atenir-nos a la lletra del text.
    2. a la lletra (o al peu de la lletra) locució adverbial Segons el sentit literal d’allò escrit o dit, reproduint-ho exactament. Ha repetit les teves paraules al peu de la lletra. Vaig complir les instruccions al peu de la lletra.
    3. lletra morta Expressió que hom aplica a una disposició legal que no té eficàcia, que no és complida per la gent. Aquesta llei, sense reglament, serà lletra morta.
    1. Comunicació escrita adreçada a una persona absent, carta. Lletra apostòlica, reial.
    2. lletra de batalla història i literatura Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
    3. lletra de canvi [abreviatura l/] dret mercantil Document mercantil utilitzat com a mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (tenidor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.
  5. plural alimentació, indústries alimentàries Tipus de pasta de sopa que té les formes de les diverses lletres de l’alfabet.
  6. plural ensenyament
    1. Conjunt d’estudis que hom fa a les facultats de lletres.
    2. primeres lletres Ensenyament primari.
  7. plural literatura i art Nom donat al camp cultural en què predomina el conreu de les disciplines humanístiques, sobretot la literatura.
  8. música Conjunt de paraules posades en música per ésser cantades. La lletra d’una cançó.
  9. tenir (algú) molta lletra menuda Ésser molt sagaç, saber-la llarga.

■ lletra

femení escriptura Cadascun dels signes que representen els sons d’un llenguatge aprendre de lletra Aprendre de llegir saber de lletra Saber de llegir escriptura 1 Lletra uncial, carolina, cursiva, calligràfica arts gràfiques Cadascun dels tipus que duen, en una de les bases, la figura d’una lletra en relleu a fi de poder-la imprimir a poc a poc i bona lletra locució adverbial Amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé bona lletra Escriptura de bon llegir i bella de forma mala lletra Escriptura de mal llegir, lletja o traçada amb tosquedat Expressió textual, sentit rigorosament…
Informació complementària
Traducció

■ lletrada

lletrada

Etimologia: síncope de lleterada ‘raig de llet’
femení dialectal botànica Làtex.

■ lletrada

femení dialectal botànica Làtex

■ lletraferit | lletraferida

lletraferit

Etimologia: de lletra i ferit 1a font: 1917, DOrt.
adjectiu i masculí i femení Amant de conrear les lletres.

■ lletraferit | lletraferida

adjectiu i masculí i femení Amant de conrear les lletres
Traducció

■ lletraga

lletraga

Etimologia: encreuament de lleterol amb cuagra
femení botànica Pinetell bord i espècies afins.

■ lletraga

femení botànica Pinetell bord i espècies afins
Traducció

■ lletrat | lletrada

lletrat

Etimologia: de lletra 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Versat en les lletres.
  2. masculí i femení especialment
    1. Advocat.
    2. lletrat de l’estat dret Funcionari superior de l’administració de l’estat espanyol.

■ lletrat | lletrada

adjectiu Versat en les lletres masculí i femení especialment Advocat lletrat de l’estat dret Funcionari superior de l’administració de l’estat espanyol
Informació complementària
Traducció

■ lletrejar

lletrejar

Etimologia: de lletra 1a font: 1390
    verb
  1. transitiu Llegir lletra per lletra. Lletreja el teu cognom.
  2. pronominal Cartejar-se.

■ lletrejar

verb transitiu Llegir lletra per lletra Lletreja el teu cognom pronominal Cartejar-se
Informació complementària
Traducció