Es mostren 88937 resultats

■ ja

ja

Etimologia: del ll. jam, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adverbi
    1. Des d’abans, no més tard, d’un temps determinat (passat, present o futur). Quan hi vam arribar, ell ja se n’havia anat. Quan hi arribarem ell ja deurà ésser fora.
    2. [amb el verb en present amb valor de futur immediat] Ara mateix, tot seguit. Ja vinc!
    3. [amb el verb en futur] Expressa que hom creu, confia, promet, espera, etc., que alguna cosa s’esdevindrà. Ja ens veurem. Ja ho faré. Ja te’n penediràs!
  2. ja! interjecció [usat sovint irònicament] Exclamació amb què hom indica que es fa càrrec del que li diuen, que hi assenteix.
  3. ja... ja... conjunció Introdueix proposicions distributives.
  4. ja que locució conjuntiva Del moment que, puix que.
  5. ja sia (o fos) que locució conjuntiva Encara que.

■ ja

adverbi Des d’abans, no més tard, d’un temps determinat passat, present o futur Quan hi vam arribar, ell ja se n’havia anat Quan hi arribarem ell ja deurà ésser fora amb el verb en present amb valor de futur immediat Ara mateix, tot seguit Ja vinc amb el verb en futur Expressa que hom creu, confia, promet, espera, etc, que alguna cosa s’esdevindrà Ja ens veurem Ja ho faré Ja te’n penediràs ja interjecció usat sovint irònicament Exclamació amb què hom indica que es fa càrrec del que li diuen, que hi assenteix ja ja conjunció Introdueix proposicions distributives ja que locució conjuntiva…
Traducció

■ jaborandi

jaborandi

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere d’arbusts de la família de les rutàcies (Pilocarpus sp), de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i flors pentàmeres arranjades en raïms, propi de l’Amèrica tropical, que conté pilocarpina i té virtuts febrífugues i sudoríferes.

■ jaborandi

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere d’arbusts de la família de les rutàcies Pilocarpus sp , de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols ellíptics i flors pentàmeres arranjades en raïms, propi de l’Amèrica tropical, que conté pilocarpina i té virtuts febrífugues i sudoríferes
Traducció

■ jaç

jaç

Homòfon: jas
Etimologia: del ll. vg. *jacium, der. del ll. jacēre ‘jeure’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. Qualsevol cosa disposada per a jeure-hi al damunt. Em vaig fer un jaç de palla.
    2. per extensió llit 1.
    3. per extensió Cau d’un animal.
    4. atrapar al jaç figuradament Trobar desprevingut.
    5. jeure al jaç figuradament Estar desprevingut.
    6. preparar el jaç figuradament Disposar les coses per a la consecució d’algun fi.
    7. trobar el jaç (d’algú) Descobrir on rau.
  2. construcció
    1. Element d’obra disposat perquè hi descansi a sobre un altre element.
    2. jaç d’escala Cara superior de la volta on descansen els graons.
  3. ramaderia
    1. Barraca de pastor que serveix principalment per a jeure-hi.
    2. Jaça.

■ jaç

masculí Qualsevol cosa disposada per a jeure-hi al damunt Em vaig fer un jaç de palla per extensió llit 1 per extensió Cau d’un animal atrapar al jaç figuradament Trobar desprevingut jeure al jaç figuradament Estar desprevingut preparar el jaç figuradament Disposar les coses per a la consecució d’algun fi trobar el jaç d’algú Descobrir on rau construcció Element d’obra disposat perquè hi descansi a sobre un altre element jaç d’escala Cara superior de la volta on descansen els graons ramaderia Barraca de pastor que serveix principalment per a jeure-hi Jaça
Informació complementària
Traducció

jac

jac

Etimologia: regressiu de jaquet o jaqueta, del fr. jaquet, jaquette, dimin. de l’ant. jaque ‘gec dels pagesos’, i aquest, de Jacques ‘Jaume’, aplicat genèricament als pagesos
masculí dialectal antigament Gec.

jac

masculí dialectal antigament Gec

jaca

jaca

Etimologia: del fr. ant. jaque ‘gec dels pagesos’ [v. jac i gec] 1a font: 1388
femení indumentària Gec.

jaca

femení indumentària Gec

■ jaça

jaça

Etimologia: del ll. vg. *jacia, pl. de *jacium ‘jaç’ 1a font: s. XV
    femení
  1. Jaç portàtil.
  2. ramaderia Lloc de muntanya tancat amb andars on sojorna el bestiar especialment a l’estiu.

■ jaça

femení Jaç portàtil ramaderia Lloc de muntanya tancat amb andars on sojorna el bestiar especialment a l’estiu
Traducció

jacana

jacana

masculí ornitologia Gènere d’ocells tropicals de l’ordre dels caradriformes i de la família dels jacànids, entre els quals es destaca el jacana americà (Jacana spinosa), el jacana australià (Irediparra gallinacea) i el jacana de cua de faisà (Hydrophasianus chirurgus).

jacana

masculí ornitologia Gènere d’ocells tropicals de l’ordre dels caradriformes i de la família dels jacànids, entre els quals es destaca el jacana americà Jacana spinosa , el jacana australià Irediparra gallinacea i el jacana de cua de faisà Hydrophasianus chirurgus

jacànids

jacànids

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, que tenen els dits i les ungles molt llargs i un esperó a l’articulació de cada ala, entre els quals es destaquen els jacanes i el gallet africà (Actophilornis africanus).
  2. singular Ocell de la família dels jacànids.

jacànids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, que tenen els dits i les ungles molt llargs i un esperó a l’articulació de cada ala, entre els quals es destaquen els jacanes i el gallet africà Actophilornis africanus singular Ocell de la família dels jacànids

■ jacent

jacent

Etimologia: del ll. jacens, -ntis, participi pres. de jacēre ‘jeure’
    adjectiu
    1. Que jeu.
    2. art En positura de jeure. Estàtua jacent.
  2. dret civil Dit de l’herència de què hom no ha entrat encara en possessió.
  3. geologia Dit del terreny sedimentari en posició horitzontal.

■ jacent

adjectiu Que jeu art En positura de jeure Estàtua jacent dret civil Dit de l’herència de què hom no ha entrat encara en possessió geologia Dit del terreny sedimentari en posició horitzontal
Informació complementària
Traducció

■ jacetà | jacetana

jacetà

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als jacetans.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble preromà que habitava a les valls del Pirineu aragonès, centrat entorn de Jaca.

■ jacetà | jacetana

adjectiu Relatiu o pertanyent als jacetans masculí i femení història Individu d’un poble preromà que habitava a les valls del Pirineu aragonès, centrat entorn de Jaca
Traducció