Es mostren 88940 resultats

■ ítria

■ ítria

femení Y 2 O 3 química Òxid d’itri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ítric
| ítrica

■ ítric
| ítrica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent a l’itri Que conté itri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ITV

ITV

sigla i femení mecànica i transports inspecció tècnica de vehicles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iuan

■ iuan

masculí economia Unitat monetària de la Xina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iuca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">iuca</title>

Partició sil·làbica: iu_ca
Etimologia: del cast. yuca, i aquest, del taïno de Santo Domingo yuka, íd. 1a font: c. 1495
    femení
  1. botànica Gènere de plantes perennes arborescents de la família de les agavàcies (Yucca sp), de fulles coriàcies i ensiformes aplegades en roseta a l’extrem de les tiges i de flors blanques i penjants arranjades en raïms o en panícules terminals.
  2. alimentació, indústries alimentàries Mandioca.

■ iuca

femení botànica Gènere de plantes perennes arborescents de la família de les agavàcies Yucca sp , de fulles coriàcies i ensiformes aplegades en roseta a l’extrem de les tiges i de flors blanques i penjants arranjades en raïms o en panícules terminals alimentació, indústries alimentàries Mandioca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iugoslau
| iugoslava

■ iugoslau
| iugoslava

adjectiu i masculí i femení De Iugoslàvia antic estat d’Europa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

iuma


<title type="display">iuma</title>

Partició sil·làbica: iu_ma
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als iumes o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’una família de tribus ameríndies que habita Califòrnia, Arizona (Estats Units d’Amèrica) i certes zones de Mèxic.
  3. masculí lingüística Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.

iuma

adjectiu Relatiu o pertanyent als iumes o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’una família de tribus ameríndies que habita Califòrnia, Arizona Estats Units d’Amèrica i certes zones de Mèxic masculí lingüística Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka , situats al llarg dels rius Colorado i Gila
Gran Diccionari de la llengua catalana

iurac
| iuraca


<title type="display">iurac</title>

Partició sil·làbica: iu_rac
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als iuracs o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble samoiede occidental que viu dispers al nord de la Sibèria, entre els rius Dvina Septentrional i Ienissei, i a les illes adjacents de l’oceà Àrtic.
  3. masculí lingüística Llengua samoieda, anomenada també nenets, de la família lingüística uraliana, parlada pels nentsi.

iurac
| iuraca

adjectiu Relatiu o pertanyent als iuracs o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble samoiede occidental que viu dispers al nord de la Sibèria, entre els rius Dvina Septentrional i Ienissei, i a les illes adjacents de l’oceà Àrtic masculí lingüística Llengua samoieda, anomenada també nenets , de la família lingüística uraliana, parlada pels nentsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

iurta


<title type="display">iurta</title>

Partició sil·làbica: iur_ta
femení construcció i etnologia Habitatge propi dels pobles nòmades de l’Àsia central, especialment els mongols, consistent en una tenda circular coberta de feltre i de sostre cupular.

iurta

femení construcció i etnologia Habitatge propi dels pobles nòmades de l’Àsia central, especialment els mongols, consistent en una tenda circular coberta de feltre i de sostre cupular
Gran Diccionari de la llengua catalana

iuzu


<title type="display">iuzu</title>

Partició sil·làbica: iu_zu
Etimologia: del jap. yuzu, íd.
    masculí botànica i agricultura
  1. Arbre petit de la família dels cítrics (Citrus × junos), originari de l’Àsia central, de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe el·líptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental.
  2. Fruit comestible del iuzu, molt aromàtic, que sol fer entre 5 i 8 cm de diàmetre, de forma aplatada, amb una arèola molt marcada, pell rugosa de color verd o groc segons el grau de maduresa, i polpa groga, molt àcida i amb força llavors, molt apreciat com a condiment en la gastronomia oriental.

iuzu

masculí botànica i agricultura Arbre petit de la família dels cítrics Citrus × junos , originari de l’Àsia central, de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe ellíptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental Fruit comestible del iuzu, molt aromàtic, que sol fer entre 5 i 8 cm de diàmetre, de forma aplatada, amb una arèola molt marcada, pell rugosa de color verd o groc segons el grau de maduresa, i polpa groga, molt àcida i…