Es mostren 88940 resultats

■ ítem


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ítem</title>

Etimologia: expressió ll., ‘també, semblantment’
  1. adverbi També, així mateix; és usat per a introduir cadascun dels articles, els capítols, etc., en una escriptura, en una enumeració.
  2. masculí
    1. Element d’un conjunt.
    2. psicologia Cadascun dels elements, parts o unitats susceptibles de quantificació de què es compon un test o un material psicotècnic.
  3. masculí documentació
    1. Entrada, paraula clau que identifica un document, llibre, revista, article, etc., en un índex.
    2. El mateix document.

■ ítem

adverbi També, així mateix és usat per a introduir cadascun dels articles, els capítols, etc, en una escriptura, en una enumeració masculí Element d’un conjunt psicologia Cadascun dels elements, parts o unitats susceptibles de quantificació de què es compon un test o un material psicotècnic masculí documentació Entrada, paraula clau que identifica un document, llibre, revista, article, etc, en un índex El mateix document
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iterable

■ iterable

adjectiu Susceptible d’ésser iterat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iteració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">iteració</title>

Partició sil·làbica: i_te_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. iteratio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’iterar;
    2. l’efecte.
  2. procés d’iteració matemàtiques Procés d’aproximació que permet d’arribar a un resultat suficientment bo en un càlcul, repetint-lo amb dades com més va més aproximades.

■ iteració

femení Acció d’iterar l’efecte procés d’iteració matemàtiques Procés d’aproximació que permet d’arribar a un resultat suficientment bo en un càlcul, repetint-lo amb dades com més va més aproximades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iterar

■ iterar

verb transitiu Repetir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iteratiu
| iterativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">iteratiu</title>

Partició sil·làbica: i_te_ra_tiu
Etimologia: del ll. iterativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que expressa iteració o repetició.
  2. lingüística Dit de la forma que significa acció que es repeteix o de l’element que contribueix a produir aquesta significació.
  3. informàtica Relatiu o pertanyent a tot algorisme que obté el resultat desitjat mitjançant l’execució repetida d’una seqüència d’operacions fins a satisfer-se certa condició.

■ iteratiu
| iterativa

adjectiu Que expressa iteració o repetició lingüística Dit de la forma que significa acció que es repeteix o de l’element que contribueix a produir aquesta significació informàtica Relatiu o pertanyent a tot algorisme que obté el resultat desitjat mitjançant l’execució repetida d’una seqüència d’operacions fins a satisfer-se certa condició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iterbi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">iterbi</title>

Etimologia: del nom de la població sueca de Ytterby, on s’obtingué la iterbita, mineral d’on s’extreuen els metalls iterbi, terbi, erbi, itri
masculí [símbol Yb] química inorgànica Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica, de pes atòmic 173,04 i de nombre atòmic 70.

■ iterbi

masculí símbol Yb química inorgànica Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica, de pes atòmic 173,04 i de nombre atòmic 70
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ itifàl·lic
| itifàl·lica

■ itifàl·lic
| itifàl·lica

adjectiu Dotat d’un fallus en erecció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ itinerant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">itinerant</title>

Etimologia: del ll. itinerans, -ntis, participi pres. de itinerari ‘viatjar’, der. de iter, itinĕris ‘camí’ 1a font: 1439
    1. adjectiu Que va d’un lloc a l’altre, errant. Pobles itinerants.
    2. masculí antigament Vianant.
    3. adjectiu Que no té residència fixa. Ambaixador itinerant.
  2. adjectiu Dit del tipus de conreu en què hom va treballant noves terres a mesura que les altres ja no són fèrtils.

■ itinerant

adjectiu Que va d’un lloc a l’altre, errant Pobles itinerants masculí antigament Vianant adjectiu Que no té residència fixa Ambaixador itinerant adjectiu Dit del tipus de conreu en què hom va treballant noves terres a mesura que les altres ja no són fèrtils
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ itinerari
| itinerària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">itinerari</title>

Etimologia: del ll. itinerarium, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als camins. Mesures itineràries.
  2. masculí
    1. Trajecte, recorregut, camí a seguir.
    2. Pla d’un viatge, una excursió, etc., amb indicació del camí, parades, etc., a fer.
    3. Dibuix d’aquest pla.
  3. masculí topografia Mètode de determinació de les posicions dels vèrtexs d’una línia poligonal topogràfica.

■ itinerari
| itinerària

adjectiu Relatiu o pertanyent als camins Mesures itineràries masculí Trajecte, recorregut, camí a seguir Pla d’un viatge, una excursió, etc, amb indicació del camí, parades, etc, a fer Dibuix d’aquest pla masculí topografia Mètode de determinació de les posicions dels vèrtexs d’una línia poligonal topogràfica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ itri

■ itri

masculí símbol Y química inorgànica Element pertanyent al subgrup IIIA de la taula periòdica, de pes atòmic 88,905 i de nombre atòmic 39
Traducció