Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Exposició als raigs del sol.
meteorologia
1. Interval de temps, en un període de temps determinat, en el qual brilla el Sol. Hom l’anomena també insolació absoluta.
2. insolació relativa Relació entre el nombre d’hores que brilla el Sol, en un període de temps determinat, i el nombre d’hores que el Sol és per sobre de l’horitzó en el mateix període.
patologia Malaltia consistent en una gran febrada, cefalàlgies, vertígens, deliris i coma, causada per una exposició excessiva als raigs del sol.

femení Exposició als raigs del sol meteorologia Interval de temps, en un període de temps determinat, en el qual brilla el Sol Hom l’anomena també insolació absoluta insolació relativa Relació entre el nombre d’hores que brilla el Sol, en un període de temps determinat, i el nombre d’hores que el Sol és per sobre de l’horitzó en el mateix període patologia Malaltia consistent en una gran febrada, cefalàlgies, vertígens, deliris i coma, causada per una exposició excessiva als raigs del sol

■ insolar

insolar

Etimologia: del ll. insolare, íd.

verb transitiu arts gràfiques Exposar a la llum del sol o a una llum rica en raigs ultraviolats, a través d’un clixé, una planxa o pel·lícula per tal de gravar-hi una il·lustració o un text determinat.

■ insolar

verb transitiu arts gràfiques Exposar a la llum del sol o a una llum rica en raigs ultraviolats, a través d’un clixé, una planxa o pellícula per tal de gravar-hi una illustració o un text determinat

■ insoldable

insoldable

Etimologia: de soldable

adjectiu Que hom no pot soldar.

■ insoldable

adjectiu Que hom no pot soldar

■ insolència

insolència

Partició sil·làbica: in_so_lèn_ci_a
Etimologia: del ll. insolentia ‘manca d’habitud; raresa’ 1a font: 1439

femení

Qualitat d’insolent.
Acció o paraula insolent.

■ insolència

femení Qualitat d’insolent Acció o paraula insolent

■ insolent

insolent

Etimologia: del ll. insŏlens, -ntis ‘desacostumat, exagerat’ 1a font: 1653, DTo.

1. adjectiu i masculí i femení Que manca al respecte degut a altri.
2. adjectiu per extensió Una resposta insolent. Una conducta insolent.
especialment
1. adjectiu i masculí i femení Que ofèn pel seu orgull ultratjant, la seva altivesa.
2. adjectiu per extensió Rebé els vençuts amb un aire insolent.
adjectiu figuradament Que apareix com un desafiament, una provocació, pel seu caràcter extraordinari.

■ insolent

adjectiu i masculí i femení Que manca al respecte degut a altri adjectiu per extensió Una resposta insolent Una conducta insolent especialment adjectiu i masculí i femení Que ofèn pel seu orgull ultratjant, la seva altivesa adjectiu per extensió Rebé els vençuts amb un aire insolent adjectiu figuradament Que apareix com un desafiament, una provocació, pel seu caràcter extraordinari

■ insolentar-se

insolentar-se

Etimologia: de insolent 1a font: 1839, DLab.

verb pronominal Mostrar-se insolent, mancar al respecte degut a altri. A hores d’ara encara no sé per què es va insolentar amb mi.

■ insolentar-se

verb pronominal Mostrar-se insolent, mancar al respecte degut a altri A hores d’ara encara no sé per què es va insolentar amb mi

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ insociable

■ insociablement

■ insofrible

■ insofriblement

■ insolació

■ insolar

■ insoldable

■ insolència

■ insolent

■ insolentar-se

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia