Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ insipient

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insipient</title>

Partició sil·làbica: in_si_pi_ent
Homòfon: incipient
Etimologia: del ll. insipiens, -ntis, íd.

adjectiu Mancat de saviesa.

■ insipient

adjectiu Mancat de saviesa

■ insistència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insistència</title>

Partició sil·làbica: in_sis_tèn_ci_a
Etimologia: de insistent

femení Acció d’insistir, porfídia.

■ insistència

femení Acció d’insistir, porfídia

■ insistent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insistent</title>

Etimologia: del ll. insistens, -ntis, participi pres. de insistĕre ‘insistir’

adjectiu Que insisteix.

■ insistent

adjectiu Que insisteix

■ insistentment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insistentment</title>

Etimologia: de insistent

adverbi Amb insistència.

■ insistentment

adverbi Amb insistència

■ insistir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insistir</title>

Etimologia: del ll. insistĕre, íd. (v. assistir) 1a font: 1344, Ord. P. III

verb

intransitiu

Descansar una cosa sobre una altra.
Perseverar a dir, a fer, etc., especialment a demanar. Ell insistia en el seu propòsit. És inútil que insisteixis.

■ insistir

verb intransitiu Descansar una cosa sobre una altra Perseverar a dir, a fer, etc, especialment a demanar Ell insistia en el seu propòsit És inútil que insisteixis

■ insociabilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insociabilitat</title>

Partició sil·làbica: in_so_ci_a_bi_li_tat
Etimologia: de insociable

femení Manca de sociabilitat.

■ insociabilitat

femení Manca de sociabilitat

■ insociable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insociable</title>

Partició sil·làbica: in_so_ci_a_ble
Etimologia: del ll. insociabĭlis, íd.

adjectiu No sociable.

■ insociable

adjectiu No sociable

■ insociablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insociablement</title>

Partició sil·làbica: in_so_ci_a_ble_ment
Etimologia: de insociable

adverbi Mancant de sociabilitat.

■ insociablement

adverbi Mancant de sociabilitat

■ insofrible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insofrible</title>

Etimologia: de sofrible 1a font: s. XVII, Boades

adjectiu Que hom no pot sofrir, insuportable. Un mal de cap insofrible.

■ insofrible

adjectiu Que hom no pot sofrir, insuportable Un mal de cap insofrible

■ insofriblement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insofriblement</title>

Etimologia: de insofrible

adverbi D’una manera insofrible.

■ insofriblement

adverbi D’una manera insofrible