Es mostren 88934 resultats

■ informe1

informe

Etimologia: del ll. informis, íd.
adjectiu De forma mal determinada, imprecisa, que no té la forma que li correspon. Una massa informe.


Vegeu també:
informe2

■ informe1

adjectiu De forma mal determinada, imprecisa, que no té la forma que li correspon Una massa informe Vegeu també informe 2
Informació complementària
Traducció

■ informe2

informe

Etimologia: del cast. informe, postverbal de informar
    masculí
    1. Informació, exposició oral o escrita de l’estat, la situació, d’un afer, una institució, una persona, de possibles determinacions a prendre, etc.
    2. dret processal Exposició oral que fa el lletrat o el fiscal davant el tribunal que ha de sentenciar.
  2. [generalment en pl] Conjunt de dades personals que sovint són exigides per a ésser admès algú en una empresa, en un centre d’ensenyament, en un club, etc. No té bons informes.


    3. Vegeu també:
    informe1

■ informe2

masculí Informació, exposició oral o escrita de l’estat, la situació, d’un afer, una institució, una persona, de possibles determinacions a prendre, etc dret processal Exposició oral que fa el lletrat o el fiscal davant el tribunal que ha de sentenciar generalment en pl Conjunt de dades personals que sovint són exigides per a ésser admès algú en una empresa, en un centre d’ensenyament, en un club, etc No té bons informes Vegeu també informe 1
Informació complementària
Traducció

■ informement

informement

Etimologia: de informe1
adverbi D’una manera informe.

■ informement

adverbi D’una manera informe

■ informitat

informitat

Etimologia: del ll. informĭtas, -ātis, íd.
femení Qualitat d’informe.

■ informitat

femení Qualitat d’informe
Traducció

■ infortificable

infortificable

Etimologia: de fortificar
adjectiu Que no pot ésser fortificat.

■ infortificable

adjectiu Que no pot ésser fortificat

■ infortuna

infortuna

Etimologia: de fortuna
    femení
  1. Mala fortuna.
  2. ocultisme Influència adversa dels astres.

■ infortuna

femení Mala fortuna ocultisme Influència adversa dels astres
Traducció

■ infortunadament

infortunadament

Etimologia: de infortunat
adverbi Sense fortuna, amb desgràcia.

■ infortunadament

adverbi Sense fortuna, amb desgràcia
Traducció

■ infortunat | infortunada

infortunat

Etimologia: del ll. infortunatus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
  1. Que té mala fortuna, dissortat.
  2. per extensió Una vida infortunada.

■ infortunat | infortunada

adjectiu Que té mala fortuna, dissortat per extensió Una vida infortunada
Informació complementària
Traducció

■ infortuni

infortuni

Etimologia: del ll. infortunium, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
masculí Cop de mala fortuna, desgràcia greu.

■ infortuni

masculí Cop de mala fortuna, desgràcia greu
Informació complementària
Traducció

■ infra-

infra-

    Prefix, del llatí infra, que denota:
  1. Situació sota la part indicada pel segon element del compost. Ex.: infraaxil·lar, infraorbitari.
  2. Inferioritat respecte al segon element del compost. Ex.: infrahumà, infravalorar.

■ infra-

Prefix, del llatí infra , que denota Situació sota la part indicada pel segon element del compost Ex infraaxillar, infraorbitari Inferioritat respecte al segon element del compost Ex infrahumà, infravalorar