Es mostren 88940 resultats

■ infiltració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infiltració</title>

Partició sil·làbica: in_fil_tra_ci_ó
Etimologia: de infiltrar
    femení
    1. Acció d’infiltrar o infiltrar-se;
    2. l’efecte.
  2. hidrologia Penetració de les aigües de pluja fins a trobar una capa impermeable o un mantell d’aigua subterrània.
  3. metal·lúrgia Tècnica metal·lúrgica per a l’obtenció d’un aliatge de dos metalls, un d’alt punt de fusió i en forma d’esponja i l’altre de baix punt de fusió.
  4. patologia Acumulació en un teixit, en particular el teixit conjuntiu, d’alguna substància o estructura cel·lular que li és estranya.

■ infiltració

femení Acció d’infiltrar o infiltrar-se l’efecte hidrologia Penetració de les aigües de pluja fins a trobar una capa impermeable o un mantell d’aigua subterrània metallúrgia Tècnica metallúrgica per a l’obtenció d’un aliatge de dos metalls, un d’alt punt de fusió i en forma d’esponja i l’altre de baix punt de fusió patologia Acumulació en un teixit, en particular el teixit conjuntiu, d’alguna substància o estructura cellular que li és estranya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infiltrant

■ infiltrant

adjectiu Que infiltra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infiltrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infiltrar</title>

Etimologia: de filtre2
    verb
    1. transitiu Fer entrar un fluid gradualment en els porus o en els intersticis d’un cos sòlid. Infiltrar un anestèsic.
    2. pronominal Infiltrar-se en la terra l’aigua de la pluja.
  2. transitiu figuradament
    1. Fer entrar insensiblement un sentiment, una idea, etc., dins una altra persona o una col·lectivitat. Va infiltrar en la seva filla l’amor per la naturalesa.
    2. Fer entrar subreptíciament algú en un territori, un grup, etc., enemic, que hom vol vigilar, etc. Infiltrar un espia en les forces rebels.

■ infiltrar

verb transitiu Fer entrar un fluid gradualment en els porus o en els intersticis d’un cos sòlid Infiltrar un anestèsic pronominal Infiltrar-se en la terra l’aigua de la pluja transitiu figuradament Fer entrar insensiblement un sentiment, una idea, etc, dins una altra persona o una collectivitat Va infiltrar en la seva filla l’amor per la naturalesa Fer entrar subreptíciament algú en un territori, un grup, etc, enemic, que hom vol vigilar, etc Infiltrar un espia en les forces rebels
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

infiltrat
| infiltrada

infiltrat
| infiltrada

adjectiu i masculí patologia Dit d’una substància dipositada en un teixit per infiltració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ínfim
| ínfima

■ ínfim
| ínfima

adjectiu Més avall que cap altre, molt avall, quant a mèrit, importància, etc Home d’ínfima condició Preus ínfims
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infimitat

■ infimitat

femení Qualitat d’ínfim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infinit
| infinita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infinit</title>

Etimologia: del ll. infinītus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Que no té fi, sense límit. Sosté que el temps és infinit. La bondat infinita de Déu.
    2. adjectiu per extensió Inconcebiblement gran, molt gran, immens, innombrable. L’infinit oceà. Un amor infinit. Té una paciència infinita. T’ho he dit infinites vegades.
    3. adverbi Infinitament, moltíssim. T’ho agrairé infinit.
    4. masculí Allò que és infinit, especialment l’espai il·limitat, el cel. La nostra tendència vers un infinit que no comprenem. Passava hores i hores contemplant l’infinit.
  2. adjectiu i masculí filosofia Dit de l’ésser que no té límit en la seva perfecció pròpia.
  3. adjectiu matemàtiques Dit del conjunt que pot ésser posat en correspondència bijectiva amb un subconjunt estricte seu.
  4. adjectiu i masculí matemàtiques Dit del valor més gran que qualsevol altre que hom pugui donar.
  5. mode infinit gramàtica Mode on no és expressada la categoria de persona gramatical.

■ infinit
| infinita

adjectiu Que no té fi, sense límit Sosté que el temps és infinit La bondat infinita de Déu adjectiu per extensió Inconcebiblement gran, molt gran, immens, innombrable L’infinit oceà Un amor infinit Té una paciència infinita T’ho he dit infinites vegades adverbi Infinitament, moltíssim T’ho agrairé infinit masculí Allò que és infinit, especialment l’espai illimitat, el cel La nostra tendència vers un infinit que no comprenem Passava hores i hores contemplant l’infinit adjectiu i masculí filosofia Dit de l’ésser que no té límit en la seva perfecció pròpia adjectiu matemàtiques Dit del conjunt…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infinitament

■ infinitament

adverbi D’una manera infinita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infinitat

■ infinitat

femení Infinitud Gran nombre Hi havia una infinitat de persones
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infinitèsim

■ infinitèsim

masculí anàlisi matemàtica Funció y = f x real de variable real tal que en un cert punt x 0 té per límit zero