Es mostren 88934 resultats

■ impudor

impudor

Etimologia: de pudor1
masculí Manca de pudor.

■ impudor

masculí Manca de pudor
Traducció

■ impugnabilitat

impugnabilitat

Etimologia: de impugnable
femení Qualitat d’impugnable.

■ impugnabilitat

femení Qualitat d’impugnable

■ impugnable

impugnable

Etimologia: del ll. impugnabĭlis, íd.
adjectiu Que pot ésser impugnat.

■ impugnable

adjectiu Que pot ésser impugnat
Informació complementària
Traducció

■ impugnació

impugnació

Partició sil·làbica: im_pug_na_ci_ó
Etimologia: del ll. impugnatio, -ōnis, íd. 1a font: 1337
    femení
    1. Acció d’impugnar;
    2. l’efecte.
  2. dret civil i dret processal Activitat encaminada a combatre la validesa o l’eficàcia d’un acte jurídic.

■ impugnació

femení Acció d’impugnar l’efecte dret civil i dret processal Activitat encaminada a combatre la validesa o l’eficàcia d’un acte jurídic
Traducció

■ impugnador | impugnadora

impugnador

Etimologia: del ll. impugnator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
adjectiu i masculí i femení Que impugna.

■ impugnador | impugnadora

adjectiu i masculí i femení Que impugna
Informació complementària
Traducció

■ impugnant

impugnant

Etimologia: del ll. impugnans, -ntis, participi pres. de impugnare ‘impugnar, combatre’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
adjectiu i masculí i femení Impugnador.

■ impugnant

adjectiu i masculí i femení Impugnador
Traducció

■ impugnar

impugnar

Etimologia: del ll. impugnare ‘impugnar, combatre’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
  1. Combatre, refutar. És una veritat que no pot ésser impugnada. Impugnar una opinió.
  2. dret Fer una impugnació.

■ impugnar

verb transitiu Combatre, refutar És una veritat que no pot ésser impugnada Impugnar una opinió dret Fer una impugnació
Informació complementària
Traducció

■ impugnatiu | impugnativa

impugnatiu

Partició sil·làbica: im_pug_na_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. impugnatus, -a, -um, participi de impugnare ‘impugnar, combatre’
adjectiu Que tendeix a impugnar.

■ impugnatiu | impugnativa

adjectiu Que tendeix a impugnar
Traducció

■ impujable

impujable

adjectiu Que no s’hi pot pujar; inaccessible.

■ impujable

adjectiu Que no s’hi pot pujar inaccessible

■ impuls

impuls

Etimologia: del ll. impulsus, -us, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció d’impel·lir.
    2. especialment mecànica Donada una força F(t) que actua sobre una partícula de massa m durant un interval T, magnitud definida per la fórmula I = ʃT0F(t)dt.
    3. impuls específic explosius i astronàutica Impuls mecànic per unitat de pes produït per un explosiu propulsor.
  2. figuradament
    1. Força que fa avançar, desenvolupar-se una activitat, una institució, etc.
    2. psicologia Tendència involuntària a executar un acte.
  3. electrònica Senyal elèctric de durada molt breu, de manera que presenta un augment, seguit d’una disminució brusca del seu valor.

■ impuls

masculí Acció d’impellir especialment mecànica Donada una força F t que actua sobre una partícula de massa m durant un interval T , magnitud definida per la fórmula I = ʃ T 0 F t dt impuls específic explosius i astronàutica Impuls mecànic per unitat de pes produït per un explosiu propulsor figuradament Força que fa avançar, desenvolupar-se una activitat, una institució, etc psicologia Tendència involuntària a executar un acte electrònica Senyal elèctric de durada molt breu, de manera que presenta un augment, seguit d’una disminució brusca del seu valor
Informació complementària
Traducció