Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ improvisar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improvisar</title>

Etimologia: de improvís 1a font: 1864, DLab.

verb

transitiu

Fer alguna cosa tot d’un cop sense estudi ni preparació. Si s’espatlla, haurem d’improvisar una solució.
música Tocar un instrument o cantar de manera espontània, sense una escriptura codificada.

■ improvisar

verb transitiu Fer alguna cosa tot d’un cop sense estudi ni preparació Si s’espatlla, haurem d’improvisar una solució música Tocar un instrument o cantar de manera espontània, sense una escriptura codificada

improvisat

| improvisada

<title type="display">improvisat</title>

Etimologia: de improvisar

adjectiu Sense estudi ni preparació previs.

improvisat

| improvisada

adjectiu Sense estudi ni preparació previs

■ imprudència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imprudència</title>

Partició sil·làbica: im_pru_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. imprudentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Manca de prudència. Obrar amb imprudència.
Acte mancat de prudència. Has comès moltes imprudències.
dret
1. Negligència o manca de precaucions que porta a actes que foren delictes si hi hagués hagut malícia en l’actor.
2. imprudència temerària Negligència o manca de precaucions inexcusable, contrària a una prudència raonable.

■ imprudència

femení Manca de prudència Obrar amb imprudència Acte mancat de prudència Has comès moltes imprudències dret Negligència o manca de precaucions que porta a actes que foren delictes si hi hagués hagut malícia en l’actor imprudència temerària Negligència o manca de precaucions inexcusable, contrària a una prudència raonable

■ imprudent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imprudent</title>

Etimologia: del ll. imprudens, -ntis, íd. 1a font: 1653, DTo.

adjectiu i masculí i femení Mancat de prudència. No siguis imprudent.
adjectiu per extensió Fet amb imprudència, que denota, manifesta, imprudència.