Es mostren 88940 resultats

■ improductivitat

■ improductivitat

femení Qualitat d’improductiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improduïble

■ improduïble

adjectiu No produïble
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impromptu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impromptu</title>

Etimologia: locució ll. in promptu (est) ‘a punt, a l’abast’
    masculí
  1. música Composició musical de forma lliure i estil brillant, basada en la improvisació.
  2. literatura Epigrama, madrigal o cuplet improvisats, generalment d’estructura rimada.

■ impromptu

masculí música Composició musical de forma lliure i estil brillant, basada en la improvisació literatura Epigrama, madrigal o cuplet improvisats, generalment d’estructura rimada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impronunciable

■ impronunciable

adjectiu Que hom no pot pronunciar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improperar

■ improperar

verb transitiu Dir improperis a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improperi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improperi</title>

Etimologia: del ll. td. improperium, íd., der. de improperare ‘fer retrets’ 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. Retret, injúria. El vaig omplir d’improperis.
  2. plural litúrgia Texts cantats el Divendres Sant en el ritu llatí que són com uns retrets de Déu al seu poble.

■ improperi

masculí Retret, injúria El vaig omplir d’improperis plural litúrgia Texts cantats el Divendres Sant en el ritu llatí que són com uns retrets de Déu al seu poble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improperiós
| improperiosa

■ improperiós
| improperiosa

adjectiu Que enclou improperi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impropi
| impròpia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impropi</title>

Etimologia: del ll. improprius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    adjectiu
    1. Que no és adient amb les circumstàncies, amb la manera d’ésser d’algú o d’alguna cosa. Fa una calor impròpia del mes que som.
    2. especialment Que no expressa exactament, amb propietat, la idea.
  2. diftong impropi Dígraf que representa una vocal, com ai en francès.

■ impropi
| impròpia

adjectiu Que no és adient amb les circumstàncies, amb la manera d’ésser d’algú o d’alguna cosa Fa una calor impròpia del mes que som especialment Que no expressa exactament, amb propietat, la idea diftong impropi Dígraf que representa una vocal, com ai en francès
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impròpiament

■ impròpiament

adverbi D’una manera impròpia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impropietat

■ impropietat

femení Qualitat d’impropi Allò que és impropi
Traducció