Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ ímprobament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ímprobament</title>

Etimologia: de ímprobe

adverbi Sense probitat, d’una manera ímproba.

■ ímprobament

adverbi Sense probitat, d’una manera ímproba

■ ímprobe

| ímproba

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ímprobe</title>

Etimologia: del ll. improbus, -a, -um ‘dolent’

adjectiu

Mancat de probitat. Un home ímprobe.
Dit del treball, esforç, etc., excessiu i continuat.

■ ímprobe

| ímproba

adjectiu Mancat de probitat Un home ímprobe Dit del treball, esforç, etc, excessiu i continuat

■ improbiós

| improbiosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improbiós</title>

Partició sil·làbica: im_pro_bi_ós
Etimologia: del b. ll. improbiosus, -a, -um, íd.

adjectiu Ímprobe.

■ improbiós

| improbiosa

adjectiu Ímprobe

■ improbiosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improbiosament</title>

Partició sil·làbica: im_pro_bi_o_sa_ment
Etimologia: de improbiós

adverbi Ímprobament.

■ improbiosament

adverbi Ímprobament

■ improbitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improbitat</title>

Etimologia: del ll. improbĭtas, -ātis ‘dolenteria’

femení Manca de probitat.

■ improbitat

femení Manca de probitat

■ improcedència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improcedència</title>

Partició sil·làbica: im_pro_ce_dèn_ci_a
Etimologia: de improcedent

femení Qualitat d’improcedent.

■ improcedència

femení Qualitat d’improcedent

■ improcedent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improcedent</title>

Etimologia: de procedent

adjectiu No procedent.

■ improcedent

adjectiu No procedent

■ improcedentment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improcedentment</title>

Etimologia: de improcedent

adverbi D’una manera improcedent.

■ improcedentment

adverbi D’una manera improcedent

■ improductiu

| improductiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improductiu</title>

Partició sil·làbica: im_pro_duc_tiu
Etimologia: de productiu

adjectiu Que no produeix.

■ improductiu

| improductiva

adjectiu Que no produeix

■ improductivament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improductivament</title>

Etimologia: de improductiu

adverbi No productivament.

■ improductivament

adverbi No productivament

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ímprobament

■ ímprobe | ímproba

■ ímprobe | ímproba

■ improbiós | improbiosa

■ improbiós | improbiosa

■ improbiosament

■ improbitat

■ improcedència

■ improcedent

■ improcedentment

■ improductiu | improductiva

■ improductiu | improductiva

■ improductivament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ímprobe

| ímproba

■ ímprobe

| ímproba

■ improbiós

| improbiosa

■ improbiós

| improbiosa

■ improductiu

| improductiva

■ improductiu

| improductiva

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia