Es mostren 88934 resultats

■ gneis

gneis

Partició sil·làbica: gneis
Etimologia: de l’al. Gneis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
masculí [plural gneissos] petrografia Roca metamòrfica cristal·lofíl·lica, amb els seus cristalls visibles a ull nu i distribuïts en files alternant amb unes altres d’esquistoses.

■ gneis

masculí plural gneissos petrografia Roca metamòrfica cristallofíllica, amb els seus cristalls visibles a ull nu i distribuïts en files alternant amb unes altres d’esquistoses
Traducció

■ gnèissic | gnèissica

gnèissic

Partició sil·làbica: gnèis_sic
Etimologia: de gneis
    adjectiu petrografia
  1. Relatiu o pertanyent al gneis.
  2. Que conté gneis.

■ gnèissic | gnèissica

adjectiu petrografia Relatiu o pertanyent al gneis Que conté gneis
Traducció

■ gneissoide

gneissoide

Partició sil·làbica: gneis_soi_de
Etimologia: de gneis i -oide
adjectiu Que s’assembla al gneis.

■ gneissoide

adjectiu Que s’assembla al gneis

■ gnetàcies

gnetàcies

Partició sil·làbica: gne_tà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de gnetòpsids integrada per lianes tropicals dioiques.
  2. singular Planta de la família de les gnetàcies.

■ gnetàcies

femení botànica plural Família de gnetòpsids integrada per lianes tropicals dioiques singular Planta de la família de les gnetàcies
Traducció

■ gnetates

gnetates

femení plural botànica Gnetòpsids.

■ gnetates

femení plural botànica Gnetòpsids

■ gnetòpsids

gnetòpsids

    masculí botànica
  1. plural Classe de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de fulles simples oposades i de flors unisexuals amb periant rudimentari.
  2. singular Planta de la classe dels gnetòpsids.

■ gnetòpsids

masculí botànica plural Classe de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de fulles simples oposades i de flors unisexuals amb periant rudimentari singular Planta de la classe dels gnetòpsids

■ gnom

gnom

Etimologia: del ll. modern gnomus, creat per l’alquimista i metge suís Paracels (1493-1541) sobre el gr. gnṓmē ‘intel·ligència’, pel fet d’haver estat considerats els gnoms genis de la terra, o bé d’un gr. *gēnómos ‘el qui viu dins la terra’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. mitologia En la mitologia nòrdica, ésser fabulós, en figura de nan, que viu en les parts interiors de la terra i guarda les mines.
  2. literatura En els contes infantils, nan.

■ gnom

masculí mitologia En la mitologia nòrdica, ésser fabulós, en figura de nan, que viu en les parts interiors de la terra i guarda les mines literatura En els contes infantils, nan
Traducció

■ gnòmic1 | gnòmica

gnòmic

Etimologia: de gnom
adjectiu Relatiu o pertanyent als gnoms.


Vegeu també:
gnòmic2

■ gnòmic1 | gnòmica

adjectiu Relatiu o pertanyent als gnoms Vegeu també gnòmic 2
Traducció

■ gnòmic2 | gnòmica

gnòmic

Etimologia: del b. ll. gnomĭcos -on, i aquest, del gr. gnōmikós ‘sentenciós’, der. de gnṓmē ‘sentència, opinió’, que ho és de gignṓskō ‘conèixer, jutjar, decidir’
    adjectiu
  1. Que conté, que compon, màximes; aforístic 1.
  2. poesia gnòmica literatura Tipus de poesia popular de contingut moral i sentenciós.


    3. Vegeu també:
    gnòmic1

■ gnòmic2 | gnòmica

adjectiu Que conté, que compon, màximes aforístic 1 poesia gnòmica literatura Tipus de poesia popular de contingut moral i sentenciós Vegeu també gnòmic 1
Traducció

gnomo-

gnomo-

Forma prefixada del mot grec gnō͂ma, que significa ‘signe distintiu; opinió, judici’. Ex.: gnomologia.

gnomo-

Forma prefixada del mot grec gnō͂ma , que significa ‘signe distintiu opinió, judici’ Ex gnomologia