Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ gloriar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gloriar-se</title>

Partició sil·làbica: glo_ri_ar-se
Etimologia: del ll. gloriari, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa

verb pronominal Gloriejar-se.

■ gloriejament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gloriejament</title>

Partició sil·làbica: glo_ri_e_ja_ment
Etimologia: de gloriejar

masculí Glorificació.

■ gloriejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gloriejar</title>

Partició sil·làbica: glo_ri_e_jar
Etimologia: de glòria 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Glorificar.
pronominal Vanar-se d’una cosa. Es gloriejava d’haver conquerit moltes dones.

■ gloriejar

verb transitiu Glorificar pronominal Vanar-se d’una cosa Es gloriejava d’haver conquerit moltes dones

■ glorieta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">glorieta</title>

Partició sil·làbica: glo_ri_e_ta
Etimologia: del fr. gloriette, íd. (s. XII), primer aplicat a un palau i després a habitacions petites o pavellons de jardí, acollidors ‘com una petita glòria’ 1a font: 1803, DEst.

femení Placeta coberta en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses.

■ glorieta

femení Placeta coberta en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses

■ glorificable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">glorificable</title>

Etimologia: de glorificar

adjectiu Digne d’ésser glorificat.

■ glorificable

adjectiu Digne d’ésser glorificat

■ glorificació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">glorificació</title>

Partició sil·làbica: glo_ri_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. td. glorificatio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa

femení

1. Acció de glorificar;
2. l’efecte.
Bíblia Transfiguració.

■ glorificació

femení Acció de glorificar l’efecte Bíblia Transfiguració

■ glorificador

| glorificadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">glorificador</title>

Etimologia: de glorificar

adjectiu i masculí i femení Que glorifica.

■ glorificador

| glorificadora

adjectiu i masculí i femení Que glorifica

■ glorificament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">glorificament</title>

Etimologia: de glorificar

masculí antigament Glorificació.

■ glorificament

masculí antigament Glorificació

■ glorificar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">glorificar</title>

Etimologia: del ll. td. glorificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

Conferir la glòria, fer gloriós. Glorificar els herois. Glorificar els actes heroics.
religió Elevar a la glòria celestial.

■ glorificar

verb transitiu Conferir la glòria, fer gloriós Glorificar els herois Glorificar els actes heroics religió Elevar a la glòria celestial

■ gloriola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gloriola</title>

Partició sil·làbica: glo_ri_o_la
Etimologia: del fr. gloriole ‘vanaglòria per petites coses’, del ll. gloriola ‘petita glòria’ 1a font: 1917, DOrt.

femení Aurèola.

■ gloriola

femení Aurèola

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ gloriar-se

■ gloriejament

■ gloriejar

■ glorieta

■ glorificable

■ glorificació

■ glorificador | glorificadora

■ glorificador | glorificadora

■ glorificament

■ glorificar

■ gloriola

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ glorificador

| glorificadora

■ glorificador

| glorificadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia