Es mostren 88934 resultats

■ garrutxo

garrutxo

Etimologia: del cast. garrucho, garrucha ‘corriola’, de l’ant. i dial. carrucha, der. de carro
    masculí marina, marítim
  1. Anella de fusta o ferro que, amb unes altres de semblants, és cosida al gràtil dels flocs i veles d’estai per a envergar-les.
  2. Anella de corda que hom fa en la ralinga de caiguda per prendre cada faixa de rissos, subjectar les bolines, etc.

■ garrutxo

masculí marina, marítim Anella de fusta o ferro que, amb unes altres de semblants, és cosida al gràtil dels flocs i veles d’estai per a envergar-les Anella de corda que hom fa en la ralinga de caiguda per prendre cada faixa de rissos, subjectar les bolines, etc
Traducció

■ garsa

garsa

Etimologia: escrit garça en cat. ant., diferent del cast. garza, cat. agró, corresponent al cast. urraca, fr. pie, d’origen incert, possiblement d’un preromà indoeuropeu *karkia 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Pica pica), de color negre llevat de les plomes escapulars i el dessota de color blanc.
    2. garsa blanca Agró blanc.
    3. garsa blava Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Cyanopica cyanus), semblant a la garsa, amb les ales i la cua blaves.
    4. garsa de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels hematopòdids (Haematopus ostralegus), de color blanc i negre amb el bec robust i llarg de color ataronjat.
    5. garsa groguera Cucut reial.
  2. figuradament i col·loquialment Persona que no pensa sinó a arreplegar per a ell béns, avantatges, etc.
  3. donar (o vendre, o fer veure, etc.) garsa per perdiu (o per colom) Enganyar fent passar una cosa per altra.

■ garsa

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids Pica pica , de color negre llevat de les plomes escapulars i el dessota de color blanc garsa blanca Agró blanc garsa blava Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids Cyanopica cyanus , semblant a la garsa, amb les ales i la cua blaves garsa de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels hematopòdids Haematopus ostralegus , de color blanc i negre amb el bec robust i llarg de color ataronjat garsa groguera Cucut reial figuradament i colloquialment Persona que no pensa…
Traducció

■ garsar

garsar

Etimologia: de la variant gars- del radical de guerxar
verb transitiu i pronominal dialectal Guerxar.

■ garsar

verb transitiu i pronominal dialectal Guerxar

■ garsejar

garsejar

Etimologia: de garsar
    verb dialectal
  1. transitiu Encorbar (una fusta) per contracció.
  2. pronominal Guerxar.

■ garsejar

verb dialectal transitiu Encorbar una fusta per contracció pronominal Guerxar

garseta

garseta

Etimologia: de garsa
    femení
  1. Garsa petita.
  2. garseta blanca dialectal ornitologia Bernat pescaire.

garseta

femení Garsa petita garseta blanca dialectal ornitologia Bernat pescaire
Traducció

■ garsotet

garsotet

Etimologia: de garsa
masculí ornitologia Martinet blanc.

■ garsotet

masculí ornitologia Martinet blanc

■ gart

gart

masculí geologia Embassada formada a la desembocadura d’un torrent o d’una riera a la mar, tancada per una barra de platja.

■ gart

masculí geologia Embassada formada a la desembocadura d’un torrent o d’una riera a la mar, tancada per una barra de platja

■ garulla

garulla

Etimologia: variant rossellonesa de garroll
femení botànica Garric.

■ garulla

femení botànica Garric

garumnià | garumniana

garumnià

Partició sil·làbica: ga_rum_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al garumnià.
  2. masculí Formació lacustre del cretaci terminal i del paleocè definida al SW de França i als Pirineus.

garumnià | garumniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al garumnià masculí Formació lacustre del cretaci terminal i del paleocè definida al SW de França i als Pirineus

■ gas

gas

Etimologia: mot creat pel químic flamenc Jan Baptista van Helmont (1577-1644), inspirat en el ll. chaos, per presumpta semblança del gas amb el caos dels antics 1a font: 1655
    masculí
  1. física
    1. Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió i que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté.
    2. gas perfecte (o ideal) Gas en el qual la interacció entre les seves molècules (forces de cohesió) és nul·la.
    3. gas permanent (o fix) Gas que hom creia que no podia ésser liquidat.
    4. gas real Gas per al qual, en establir-ne l’equació d’estat, hom té en compte les forces de cohesió entre les molècules.
  2. per analogia física Nom donat a certs conjunts de partícules que poden ésser estudiats aplicant les teories de la mecànica estadística.
  3. química i química industrial Mescla combustible de gasos emprada per a la producció de calor, per a l’enllumenat, etc. Gas de ciutat, natural. Gas de coqueria. Gas butà.
  4. plural fisiologia Vapors que es produeixen a l’estómac o als intestins.
  5. motors
    1. mescla 5.
    2. a tot gas col·loquialment Amb gran velocitat; a tot drap.
    3. donar gas Accionar l’accelerador d’un vehicle.
    4. gasos d’escapament En els motors de combustió interna, producte de la combustió que surt pels col·lectors d’escapament.
  6. gas electrònic electrònica Conjunt d’electrons lliures en moviment a l’interior d’un recinte buit o amb gas, d’un conductor o d’un semiconductor.
  7. gas interestel·lar astrofísica Forma en què es presenta la major part de la matèria interestel·lar.
  8. gas lacrimogen química Gas que, actuant selectivament sobre les terminacions nervioses de la còrnia i de les conjuntives, provoca una sensació de dolor i una abundosa secreció de llàgrimes.
  9. gas noble (o inert, o rar) química Nom donat a cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements i de difícil combinació.
  10. pólvores de gas química inorgànica Clorur de calç.

■ gas

masculí física Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió i que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté gas perfecte o ideal Gas en el qual la interacció entre les seves molècules forces de cohesió és nulla gas permanent o fix Gas que hom creia que no podia ésser liquidat gas real Gas per al qual, en establir-ne l’equació d’estat, hom té en compte les forces de cohesió entre les molècules per analogia física Nom donat a certs conjunts de partícules que poden ésser estudiats aplicant les teories…
Informació complementària
Traducció