Es mostren 88934 resultats

■ franel·lograma

franel·lograma

masculí ensenyament Figura o imatge de paper, feltre o franel·la que s’adhereix al franel·lògraf.

■ franel·lograma

masculí ensenyament Figura o imatge de paper, feltre o franella que s’adhereix al franellògraf

■ franger

franger

Etimologia: de franja
masculí antigament Persona que fa franges o en ven.

■ franger

masculí antigament Persona que fa franges o en ven

■ frangibilitat

frangibilitat

Etimologia: de frangible
femení Qualitat de frangible.

■ frangibilitat

femení Qualitat de frangible
Traducció

■ frangible

frangible

Etimologia: del ll. frangibĭlis, íd. 1a font: 1888, DLab.
adjectiu Susceptible d’ésser trencat, de trencar-se.

■ frangible

adjectiu Susceptible d’ésser trencat, de trencar-se
Traducció

■ fràngula

fràngula

Etimologia: del b. ll. botànic frangŭla, íd., der. de frangĕre ‘trencar’, a causa de la fragilitat de la seva fusta 1a font: 1871
femení botànica Arbust de la família de les ramnàcies (Rhamnus frangula), de fulles ovades i esparses, flors verdoses i axil·lars i fruits arrodonits i negres a la maturitat. La seva escorça té propietats purgants.

■ fràngula

femení botànica Arbust de la família de les ramnàcies Rhamnus frangula , de fulles ovades i esparses, flors verdoses i axillars i fruits arrodonits i negres a la maturitat La seva escorça té propietats purgants
Traducció

frangulina

frangulina

femení química orgànica Glucòsid que es troba en el gènere Rhamnus. Té com a fórmula C21H20O9.

frangulina

femení química orgànica Glucòsid que es troba en el gènere Rhamnus Té com a fórmula C 2 1 H 2 0 O 9

■ franja

franja

Etimologia: del fr. frange, i aquest, del ll. vg. *frĭmbĭa, ll. cl. fĭmbrĭa ‘vora d’un vestit’ 1a font: s. XV
    femení
  1. Guarnició en forma de banda sobreposada.
  2. per extensió
    1. Tros llarg i estret d’alguna cosa. Una franja de terreny. La Franja de Ponent.
    2. Un ocell de color brunenc amb franges blanques a les ales.
  3. botànica Conjunt de sortints molt prims que formen una mena de serrell en el marge d’un òrgan o d’una part vegetal.

■ franja

femení Guarnició en forma de banda sobreposada per extensió Tros llarg i estret d’alguna cosa Una franja de terreny La Franja de Ponent Un ocell de color brunenc amb franges blanques a les ales botànica Conjunt de sortints molt prims que formen una mena de serrell en el marge d’un òrgan o d’una part vegetal
Informació complementària
Traducció

■ franjar

franjar

Etimologia: de franja
verb transitiu Guarnir amb una franja o amb franges. Franjar d’or.

■ franjar

verb transitiu Guarnir amb una franja o amb franges Franjar d’or
Informació complementària
Traducció

franjat | franjada

franjat

Etimologia: de franjar
    adjectiu heràldica
  1. Flanquejat.
  2. Dit del gonfanó amb una franja d’un esmalt diferent i del pavelló amb una franja d’or.

franjat | franjada

adjectiu heràldica Flanquejat Dit del gonfanó amb una franja d’un esmalt diferent i del pavelló amb una franja d’or
Traducció

■ frankeniàcies

frankeniàcies

Partició sil·làbica: fran_ke_ni_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de parietals, integrada per plantes halòfiles, de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites i de fruits capsulars.
  2. singular Planta de la família de les frankeniàcies.

■ frankeniàcies

femení botànica plural Família de parietals, integrada per plantes halòfiles, de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites i de fruits capsulars singular Planta de la família de les frankeniàcies