fragós
Accessory
Etimologia: del ll. fragosus, -a, -um, íd. 1a font: 1462
Body
adjectiu Accidentat, ple de bosc baix, de roques, etc. Un terreny fragós.
Es mostren 88934 resultats
■
fragós
| fragosa
■
fragós
| fragosa
adjectiu Accidentat, ple de bosc baix, de roques, etc Un terreny fragós
■
fragositat
fragositat
Accessory
Etimologia: de fragós
Body
-
femení
- Qualitat de fragós.
- Allò que fa fragós un terreny, un camí, etc.
■
fragositat
femení Qualitat de fragós Allò que fa fragós un terreny, un camí, etc
■
fraguera
fraguera
Accessory
Etimologia: de fraga
Body
femení botànica i agricultura Planta herbàcia de la família de les rosàcies (Fragaria ananassa), de fulles basals trifoliades, de flors blanques i de fruits (les fragues) en núcula, disposats sobre un receptacle engruixit i carnós.
■
fraguera
femení botànica i agricultura Planta herbàcia de la família de les rosàcies Fragaria ananassa , de fulles basals trifoliades, de flors blanques i de fruits les fragues en núcula, disposats sobre un receptacle engruixit i carnós
■
frambèsia
frambèsia
Accessory
Partició sil·làbica: fram_bè_si_a
Body
femení patologia Pian.
■
frambèsia
femení patologia Pian
■
framenor
framenor
Accessory
Etimologia: de fra i menor, originàriament frare menor 1a font: c. 1270
Body
masculí catolicisme Membre de l’orde mendicant franciscà.
■
framenor
masculí catolicisme Membre de l’orde mendicant franciscà
■
framiré
framiré
Accessory
Etimologia: mot de l’Àfrica tropical
Body
-
[plural framirés]
femení
botànica i jardineria
- Planta llenyosa de la família de les combretàcies (Terminalia ivorensis), de fulles oposades o alternades, flors normalment en espigues axil·lars i fruits en drupa, d’origen tropical, emprada en jardineria i en ebenisteria.
- fusteria Fusta de la framiré, resistent a l’aigua, emprada especialment en ebenisteria i en la fabricació de contraplacats.
■
framiré
plural framirés femení botànica i jardineria Planta llenyosa de la família de les combretàcies Terminalia ivorensis , de fulles oposades o alternades, flors normalment en espigues axillars i fruits en drupa, d’origen tropical, emprada en jardineria i en ebenisteria fusteria Fusta de la framiré, resistent a l’aigua, emprada especialment en ebenisteria i en la fabricació de contraplacats
■
franc1
| franca
franc
Accessory
Etimologia: del germ. frank, nom del poble germànic
Body
- adjectiu Relatiu o pertanyent als francs.
- masculí i femení història Individu d’un poble germànic, constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior, que conquerí la Gàl·lia.
- adjectiu i masculí i femení Nom donat als catalans pels escriptors àrabs durant el període de la reconquesta cristiana.
- adjectiu i masculí i femení Nom amb què els grecs designaven els croats i els expedicionaris llatins a Grècia i a l’Orient.
- masculí economia Unitat monetària de França, Bèlgica i Luxemburg, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro, però vigent a Suïssa i en diversos estats d’Àfrica.
-
masculí
numismàtica
- Moneda francesa d’or, d’un valor de 20 sous tornesos, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.
- Moneda francesa d’argent creada per Enric III el 1575.
- Valor monetari establert al final del segle XVIII equivalent a una lliura tornesa, malgrat la disminució del valor d’aquesta unitat de compte, i que originà el franc modern.
- Nom genèric d’una unitat monetària moderna adoptada primerament als territoris sotmesos a l’autoritat de Napoleó I o bé en altres per la seva influència al començament del segle XIX.
Vegeu també:
franc2
■
franc1
| franca
adjectiu Relatiu o pertanyent als francs masculí i femení història Individu d’un poble germànic, constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior, que conquerí la Gàllia adjectiu i masculí i femení Nom donat als catalans pels escriptors àrabs durant el període de la reconquesta cristiana adjectiu i masculí i femení Nom amb què els grecs designaven els croats i els expedicionaris llatins a Grècia i a l’Orient masculí economia Unitat monetària de França, Bèlgica i Luxemburg, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro, però vigent a Suïssa i en diversos estats d’Àfrica…
■
franc2
| franca
franc
Accessory
Etimologia: de franc1, poble germànic dominador de les Gàl·lies i dispensat de pagar tributs, situació estesa a l’antiga Marca Hispànica, d’on el sentit de ‘lliure, exempt’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
adjectiu
- Que és de condició lliure. Franc i lliure. Fer llibert o franc algú.
- Eximit.
- economia Lliure, exempt de certes càrregues. Franc de port. Zona franca. Port franc.
- de franc Sense pagar. No et caldrà pagar: avui l’entrada és de franc.
-
- adjectiu Que expressa obertament el seu pensament, sense dissimulació ni reserva. És un xicot simpàtic i molt franc: de seguida sereu amics.
- adverbi Parla’m franc.
- adjectiu figuradament Exempt de barreja, no dubtós ni adulterat. Un vent franc. La malalta ha entrat en una fase de franca millora.
Vegeu també:
franc1
■
franc2
| franca
adjectiu Que és de condició lliure Franc i lliure Fer llibert o franc algú Eximit economia Lliure, exempt de certes càrregues Franc de port Zona franca Port franc de franc Sense pagar No et caldrà pagar avui l’entrada és de franc adjectiu Que expressa obertament el seu pensament, sense dissimulació ni reserva És un xicot simpàtic i molt franc de seguida sereu amics adverbi Parla’m franc adjectiu figuradament Exempt de barreja, no dubtós ni adulterat Un vent franc La malalta ha entrat en una fase de franca millora Vegeu també franc 1
francalet
francalet
Accessory
Etimologia: de francal ‘exempt’, der. de franc2 ‘lliure, exempt’
Body
masculí agricultura Corretgeta accessòria per a ajuntar o travar altres corretges, especialment la corretgeta de la collera o forcasset.
francalet
masculí agricultura Corretgeta accessòria per a ajuntar o travar altres corretges, especialment la corretgeta de la collera o forcasset
■
francament
francament
Accessory
Etimologia: de franc2 1a font: s. XIII, Vides
Body
adverbi Amb franquesa.
■
francament
adverbi Amb franquesa