Es mostren 88934 resultats

■ flat

flat

Etimologia: del ll. flatus, -us ‘hàlit, buf’, der. del ll. flare ‘bufar’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. Hàlit.
    2. Rastre olorós.
  2. patologia Acumulació de gasos a l’estómac o als budells que produeix una sensació molesta.

■ flat

masculí Hàlit Rastre olorós patologia Acumulació de gasos a l’estómac o als budells que produeix una sensació molesta
Informació complementària
Traducció

■ flaterol

flaterol

Etimologia: de flat
masculí Embatol.

■ flaterol

masculí Embatol
Traducció

■ flatós | flatosa

flatós

Etimologia: de flat 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    adjectiu patologia
  1. Subjecte a flatositats.
  2. Que pot produir flatositats.

■ flatós | flatosa

adjectiu patologia Subjecte a flatositats Que pot produir flatositats
Traducció

■ flatositat

flatositat

Etimologia: de flat
femení patologia Gasos acumulats en el tub digestiu.

■ flatositat

femení patologia Gasos acumulats en el tub digestiu
Traducció

■ flatulència

flatulència

Partició sil·làbica: fla_tu_lèn_ci_a
Etimologia: de flatulent
femení patologia Estat del qui pateix de flats.

■ flatulència

femení patologia Estat del qui pateix de flats
Informació complementària
Traducció

■ flatulent | flatulenta

flatulent

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. flatus ‘flat’
    adjectiu patologia
  1. Que pateix flatulència.
  2. Que ocasiona flatulència.

■ flatulent | flatulenta

adjectiu patologia Que pateix flatulència Que ocasiona flatulència
Informació complementària
Traducció

flaüta

flaüta

Partició sil·làbica: fla_ü_ta
femení dialectal música flauta 1 1.

flaüta

femení dialectal música flauta 1 1

■ flauta

flauta

Partició sil·làbica: flau_ta
Etimologia: potser de l’oc. ant. flautar ‘tocar la flauta’, encreuament de flaujar, der. regressiu de flaujol ‘flabiol’, tingut per dim., amb el ll. td. flatare, freqüentatiu de flare ‘bufar’ 1a font: c. 1330, Muntaner
    música
  1. femení
    1. Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, de forma cilíndrica, les modalitats occidentals més importants del qual són la flauta dolça, anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra, que és de fusta i consta de nou forats, i la flauta travessera, que rep també el nom de flauta d’Alemanya, de setze forats i embocadura lateral. A molts indrets dels Països Catalans, sovint els termes de flabiol i flauta o flaüta són, de fet, sinònims.
    2. plural Família d’instruments musicals de vent que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat en la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest, que passa a l’interior del tub ressonador.
    3. flauta de Pan Instrument de vent, conegut des de l’antiguitat (siringa), que consisteix en un conjunt de tubs (habitualment set) disposats en rengle i que hom pot fer sonar successivament desplaçant llurs orificis davant la boca. Rep també els noms de bufacanyes i de flabiol de set forats.
  2. femení plural Joc de l’orgue, de tubs oberts i amples i de sonoritat dolça, semblant a la de la flauta.
  3. masculí i femení Músic que toca la flauta.

■ flauta

música femení Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, de forma cilíndrica, les modalitats occidentals més importants del qual són la flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , que és de fusta i consta de nou forats, i la flauta travessera, que rep també el nom de flauta d’Alemanya , de setze forats i embocadura lateral A molts indrets dels Països Catalans, sovint els termes de flabiol i flauta o flaüta són, de fet, sinònims plural Família d’instruments musicals de vent que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat en la seva embocadura, el…
Informació complementària
Traducció

■ flautada

flautada

Partició sil·làbica: flau_ta_da
Etimologia: de flauta
femení dialectal Extravagància, disbarat, despropòsit.

■ flautada

femení dialectal Extravagància, disbarat, despropòsit
Traducció

■ flautat | flautada

flautat

Partició sil·làbica: flau_tat
Etimologia: de flauta 1a font: 1524
    música
  1. adjectiu Dit dels sons dolços, per analogia amb els de la flauta.
  2. masculí Registre o joc de l’orgue i de l’harmònium de sonoritat similar a la de la flauta.

■ flautat | flautada

música adjectiu Dit dels sons dolços, per analogia amb els de la flauta masculí Registre o joc de l’orgue i de l’harmònium de sonoritat similar a la de la flauta
Traducció