Es mostren 88940 resultats

■ flamulejar

■ flamulejar

verb transitiu indústria tèxtil Tenyir fent claps o flàmules
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flanc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flanc</title>

Etimologia: del fr. flanc ‘costat’, i aquest, del germ. fràncic *hlanka ‘articulació’ 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. anatomia animal Cadascuna de les parts laterals del tronc o cos de l’home o d’un animal; costat.
    1. Cadascuna de les parts laterals d’una cosa; costat.
    2. geologia Part d’un plec a banda i banda de la xarnera.
    3. heràldica Cadascun dels punts, destre o sinistre, situats al costat de l’escut.
    4. heràldica Cadascun dels espais laterals contigus a les vores dels costats de l’escut.
    5. marina, marítim Cadascun dels costats o bords d’una nau.
    6. ciències militars Part lateral d’una formació militar. Ens van atacar pel flanc esquerre.
    7. tecnologia Superfície lateral de la dent d’un engranatge.
  3. electrònica Part principal de la pujada (flanc de pujada) i de la baixada (flanc de baixada) d’un impuls.
  4. indústria tèxtil Llana procedent dels flancs de l’ovella i que és de la de millor qualitat.

■ flanc

masculí anatomia animal Cadascuna de les parts laterals del tronc o cos de l’home o d’un animal costat Cadascuna de les parts laterals d’una cosa costat geologia Part d’un plec a banda i banda de la xarnera heràldica Cadascun dels punts, destre o sinistre, situats al costat de l’escut heràldica Cadascun dels espais laterals contigus a les vores dels costats de l’escut marina, marítim Cadascun dels costats o bords d’una nau ciències militars Part lateral d’una formació militar Ens van atacar pel flanc esquerre tecnologia Superfície lateral de la dent d’un engranatge electrònica Part principal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

flancal

flancal

masculí indumentària En l’arnès del cavaller, escarsella En l’arnès del cavall, defensa del flanc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flandes

■ flandes

masculí fusteria Fusta de les pícees del nord d’Europa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flanqueig

■ flanqueig

masculí Acció de flanquejar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flanquejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flanquejar</title>

Etimologia: de flanc 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Ésser situat als flancs (d’algú o d’alguna cosa). Dues torres flanquegen l’entrada. La policia flanquejava la manifestació.
  2. Ésser col·locat al llarg del flanc (d’una cosa), paral·lelament a ella. La carretera que flanqueja el riu.
  3. ciències militars Protegir amb destacaments els flancs d’una unitat en marxa o els accessos a la zona de marxa.

■ flanquejar

verb transitiu Ésser situat als flancs d’algú o d’alguna cosa Dues torres flanquegen l’entrada La policia flanquejava la manifestació Ésser collocat al llarg del flanc d’una cosa, parallelament a ella La carretera que flanqueja el riu ciències militars Protegir amb destacaments els flancs d’una unitat en marxa o els accessos a la zona de marxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flanquejat
| flanquejada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flanquejat</title>

Etimologia: de flanquejar
    adjectiu heràldica
  1. Dit de l’escut dividit per dues línies verticals que delimiten, ensems amb els costats respectius, dues parts laterals (flancs), d’una amplària d’un cinquè de la de l’escut.
  2. flanquejat angulat Dit de l’escut flanquejat amb les línies de divisió formant cadascuna un angle obtús, els vèrtexs de cadascun dels quals disten entre ells un terç de l’amplària total de l’escut.
  3. flanquejat corbat Dit de l’escut en què les línies de divisió són corbades i la distància mínima entre elles és d’un terç de l’amplària total de l’escut.

■ flanquejat
| flanquejada

adjectiu heràldica Dit de l’escut dividit per dues línies verticals que delimiten, ensems amb els costats respectius, dues parts laterals flancs , d’una amplària d’un cinquè de la de l’escut flanquejat angulat Dit de l’escut flanquejat amb les línies de divisió formant cadascuna un angle obtús, els vèrtexs de cadascun dels quals disten entre ells un terç de l’amplària total de l’escut flanquejat corbat Dit de l’escut en què les línies de divisió són corbades i la distància mínima entre elles és d’un terç de l’amplària total de l’escut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flanquer
| flanquera

■ flanquer
| flanquera

adjectiu Relatiu o pertanyent al flanc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flanquís

■ flanquís

masculí heràldica Peça disminuïda equivalent a un sautor reduït a la meitat de la seva amplària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flaó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flaó</title>

Partició sil·làbica: fla_ó
Etimologia: del germ. fràncic flado, -ons ‘coca’ (cf. flam2) 1a font: 1252
    masculí
  1. gastronomia Pastís fet de pasta de farina farcida de brossat o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma, segons les comarques.
  2. indumentària Tascó que era col·locat entre el plastró i l’escut de l’arnès de junyir per tal d’evitar els cops.
  3. sigil·lografia Segell gran o de majestat que representava el rei amb tots els atributs i símbols de la sobirania des d’Alfons I de Catalunya-Aragó.

■ flaó

masculí gastronomia Pastís fet de pasta de farina farcida de brossat o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma, segons les comarques indumentària Tascó que era collocat entre el plastró i l’escut de l’arnès de junyir per tal d’evitar els cops sigillografia Segell gran o de majestat que representava el rei amb tots els atributs i símbols de la sobirania des d’Alfons I de Catalunya-Aragó
Traducció