Es mostren 88940 resultats

■ flagel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flagel</title>

Etimologia: del ll. flagellum ‘fuet’
    masculí
  1. citologia Prolongació citoplasmàtica filiforme, llarga i contràctil, única o múltiple, que serveix com a òrgan de la locomoció en protozous, gàmetes mòbils, bacteris, etc.
  2. entomologia Antena dels insectes tret del primer artell o escap.

■ flagel

masculí citologia Prolongació citoplasmàtica filiforme, llarga i contràctil, única o múltiple, que serveix com a òrgan de la locomoció en protozous, gàmetes mòbils, bacteris, etc entomologia Antena dels insectes tret del primer artell o escap
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flagell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flagell</title>

Etimologia: del ll. flagellum ‘fuet’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. Assot.
    2. Batolles.
  2. figuradament
    1. Càstig, turment. És el flagell dels seus pares.
    2. Calamitat que s’abat sobre un poble. El flagell de la llagosta. El flagell de la guerra, de la pesta.

■ flagell

masculí Assot Batolles figuradament Càstig, turment És el flagell dels seus pares Calamitat que s’abat sobre un poble El flagell de la llagosta El flagell de la guerra, de la pesta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flagel·lació

■ flagel·lació

femení Acció de flagellar o flagellar-se història Càstig consistent a donar un nombre determinat d’assots a un delinqüent real o presumpte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

flagel·lades

flagel·lades

femení plural botànica i zoologia Flagellats Fitoflagellats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flagel·lador
| flagel·ladora

■ flagel·lador
| flagel·ladora

adjectiu i masculí i femení Que flagella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flagel·lant

■ flagel·lant

masculí i femení Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagellació com a mitjà de mortificació o penitència deixuplinant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flagel·lar1

■ flagel·lar1

verb transitiu Assotar pronominal Els penitents es flagellaven amb les deixuplines transitiu figuradament Flagellar els vicis Vegeu també flagellar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

flagel·lar2

flagel·lar2

adjectiu citologia Relatiu o pertanyent al flagel Vegeu també flagellar 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flagel·lat
| flagel·lada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flagel·lat</title>

Etimologia: de flagel
  1. adjectiu citologia Proveït de flagels.
  2. masculí botànica i zoologia
    1. plural Classe de protozous que tenen flagels com a òrgans de locomoció; inclou les subclasses dels fitoflagel·lats i dels zooflagel·lats.
    2. singular Protozou de la classe dels flagel·lats.

■ flagel·lat
| flagel·lada

adjectiu citologia Proveït de flagels masculí botànica i zoologia plural Classe de protozous que tenen flagels com a òrgans de locomoció inclou les subclasses dels fitoflagellats i dels zooflagellats singular Protozou de la classe dels flagellats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flagrant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flagrant</title>

Compareu: fragant
Etimologia: del ll. flagrans, -ntis, participi pres. de flagrare ‘cremar’ 1a font: s. XVII
    adjectiu
  1. Que crema fent flama.
  2. especialment i figuradament
    1. Que esclata, que té lloc, sota els ulls mateixos d’algú; manifest, innegable. En flagrant delicte.
    2. Tan evident que no necessita proves. Una violació flagrant del dret internacional.

■ flagrant

adjectiu Que crema fent flama especialment i figuradament Que esclata, que té lloc, sota els ulls mateixos d’algú manifest, innegable En flagrant delicte Tan evident que no necessita proves Una violació flagrant del dret internacional
Informació complementària
Traducció