Es mostren 88936 resultats

■ ferroaliatge

ferroaliatge

Partició sil·làbica: fer_ro_a_li_at_ge
Etimologia: de ferro- i aliatge
masculí metal·lúrgia Cadascun dels aliatges del ferro amb certs elements, metàl·lics o no metàl·lics, que hom empra com a matèria d’addició en la fabricació d’acers especials i en l’obtenció d’altres aliatges als quals hom vol conferir unes propietats determinades.

■ ferroaliatge

masculí metallúrgia Cadascun dels aliatges del ferro amb certs elements, metàllics o no metàllics, que hom empra com a matèria d’addició en la fabricació d’acers especials i en l’obtenció d’altres aliatges als quals hom vol conferir unes propietats determinades
Traducció

ferroc.

ferroc.

abreviatura ferrocarril.

ferroc.

abreviatura ferrocarril

■ ferrocarril

ferrocarril

Etimologia: de ferro- i carril 1a font: 1864, DLab.
    masculí [abreviatura ferroc.] ferrocarrils
  1. Sistema de comunicació i transport en el qual els trens de passatgers i de mercaderies circulen per un, dos o més carrils o vies fèrries.
  2. Conjunt de les vies amb els trens que hi circulen i les instal·lacions annexes.
  3. Explotació d’aquest mitjà de transport.
  4. ferrocarril de cremallera Cremallera.

■ ferrocarril

masculí abreviatura ferroc ferrocarrils Sistema de comunicació i transport en el qual els trens de passatgers i de mercaderies circulen per un, dos o més carrils o vies fèrries Conjunt de les vies amb els trens que hi circulen i les installacions annexes Explotació d’aquest mitjà de transport ferrocarril de cremallera Cremallera
Informació complementària
Traducció

■ ferrocè

ferrocè

masculí [(C5H5)2Fe] química orgànica Substància cristal·lina molt estable, de color taronja.

■ ferrocè

masculí C 5 H 5 2 Fe química orgànica Substància cristallina molt estable, de color taronja

ferroceri

ferroceri

Etimologia: de ferro i ceri1
masculí metal·lúrgia Aliatge de ferro i ceri emprat per a fabricar les pedres d’encenedor.

ferroceri

masculí metallúrgia Aliatge de ferro i ceri emprat per a fabricar les pedres d’encenedor

ferrocianhídric | ferrocianhídrica

ferrocianhídric

Partició sil·làbica: fer_ro_ci_an_hí_dric
    adjectiu química inorgànica
  1. Relatiu o pertanyent a l’àcid ferrocianhídric.
  2. àcid ferrocianhídric [H4Fe(CN)6] Àcid que deriva formalment de l’anió hexacianoferrat(II) Fe(CN)64-.

ferrocianhídric | ferrocianhídrica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent a l’àcid ferrocianhídric àcid ferrocianhídric H 4 FeCN 6 Àcid que deriva formalment de l’anió hexacianoferratII FeCN 6 4 -
Traducció

■ ferrocianur

ferrocianur

Partició sil·làbica: fer_ro_ci_a_nur
masculí química inorgànica Nom genèric de les sals que deriven de l’anió hexacianoferrat(II) Fe(CN)64-.

■ ferrocianur

masculí química inorgànica Nom genèric de les sals que deriven de l’anió hexacianoferratII FeCN 6 4 -
Traducció

ferrocinètica

ferrocinètica

femení diagnosi Exploració del metabolisme del ferro dins l’organisme mitjançant isòtops radioactius.

ferrocinètica

femení diagnosi Exploració del metabolisme del ferro dins l’organisme mitjançant isòtops radioactius

■ ferrocrom

ferrocrom

Etimologia: comp. híbrid de ferro i crom
masculí metal·lúrgia Aliatge de ferro i crom emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció, resistències elèctriques i acer inoxidable.

■ ferrocrom

masculí metallúrgia Aliatge de ferro i crom emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció, resistències elèctriques i acer inoxidable
Traducció

ferrodinàmic | ferrodinàmica

ferrodinàmic

adjectiu electricitat Dit de l’instrument, l’aparell, etc., electrodinàmic l’excitació del qual té lloc mitjançant elements ferromagnètics.

ferrodinàmic | ferrodinàmica

adjectiu electricitat Dit de l’instrument, l’aparell, etc, electrodinàmic l’excitació del qual té lloc mitjançant elements ferromagnètics