Diccionari - GDLC | diccionari.cat

1. Tros de ferro petit.
2. especialment Peça o instrument de ferro petits.
plural música Instrument musical de percussió consistent en una tija metàl·lica en forma de triangle (amb el qual nom també és conegut).

masculí Tros de ferro petit especialment Peça o instrument de ferro petits plural música Instrument musical de percussió consistent en una tija metàllica en forma de triangle amb el qual nom també és conegut

■ ferreter

| ferretera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferreter</title>

Etimologia: de ferro

masculí i femení Persona que té una ferreteria.
masculí història Petit comerciant d’objectes de ferro i altres metalls, anomenat també mercader de quincalla o quincallaire.

■ ferreter

| ferretera

masculí i femení Persona que té una ferreteria masculí història Petit comerciant d’objectes de ferro i altres metalls, anomenat també mercader de quincalla o quincallaire

■ ferreteria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferreteria</title>

Partició sil·làbica: fer_re_te_ri_a
Etimologia: de ferreter

femení

oficis manuals

Comerç d’objectes de ferro i altres metalls (claus, eines, etc.).
Botiga on hom ven aquests objectes.

■ ferreteria

femení oficis manuals Comerç d’objectes de ferro i altres metalls claus, eines, etc Botiga on hom ven aquests objectes

■ ferri¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferri</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’angl. ferry-boat, íd.

masculí marina, marítim i transports Transbordador.

Vegeu també:
ferri²

■ ferri¹

masculí marina, marítim i transports Transbordador Vegeu també ferri 2

■ ferri²

| fèrria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferri</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. ferreus, -a, -um, íd.

adjectiu

De ferro. Via fèrria.
figuradament Dur, tenaç. Disciplina fèrria. Voluntat fèrria.

Vegeu també:

ferri¹

■ ferri²

| fèrria

adjectiu De ferro Via fèrria figuradament Dur, tenaç Disciplina fèrria Voluntat fèrria Vegeu també ferri 1

■ ferri-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferri-</title>

química Forma prefixada del mot llatí ferrum ‘ferro’, que indica la presència de ferro trivalent (Fe³⁺).

■ ferri-

química Forma prefixada del mot llatí ferrum ‘ferro’, que indica la presència de ferro trivalent Fe 3 +

■ fèrric

| fèrrica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fèrric</title>

Etimologia: de ferro

adjectiu

química inorgànica

Relatiu o pertanyent al ferro.
Que conté ferro.
especialment Dit dels composts de ferro en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +3.

■ fèrric

| fèrrica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al ferro Que conté ferro especialment Dit dels composts de ferro en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +3

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ferreria

■ ferrerico

ferrerienc | ferrerienca

ferrerienc | ferrerienca

■ ferret

■ ferreter | ferretera

■ ferreter | ferretera

■ ferreteria

■ ferri1

■ ferri2 | fèrria

■ ferri2 | fèrria

■ ferri-

■ fèrric | fèrrica

■ fèrric | fèrrica

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

ferrerienc

| ferrerienca

ferrerienc

| ferrerienca

■ ferreter

| ferretera

■ ferreter

| ferretera

■ ferri¹

■ ferri²

| fèrria

■ ferri²

| fèrria

■ fèrric

| fèrrica

■ fèrric

| fèrrica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia