Es mostren 88934 resultats

fal·làcies

fal·làcies

Accessory
Partició sil·làbica: fal_là_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de gasteromicetals, de barret mucilaginós que emergeix d’una volva i sovint fètid.
  2. singular Fong de la família de les fal·làcies.

fal·làcies

fal·laciós | fal·laciosa

fal·laciós

Accessory
Partició sil·làbica: fal_la_ci_ós
Etimologia: de fal·làcia
Body
adjectiu Fal·laç.

fal·laciosament

fal·laciosament

Accessory
Partició sil·làbica: fal_la_ci_o_sa_ment
Etimologia: de fal·laciós
Body
adverbi D’una manera fal·laciosa, amb fal·làcia; fal·laçment.

fal·laciosament

fal·laçment

fal·laçment

Accessory
Etimologia: de fal·laç
Body
adverbi Amb fal·làcia, d’una manera fal·laç; fal·laciosament.

fal·laçment

fallada

fallada

Accessory
Etimologia: de fallar
Body
femení Acció de fallar.

fallada

fallaire

fallaire

Accessory
Partició sil·làbica: fa_llai_re
Etimologia: de falla1 1a font: 1886
Body
masculí i femení Persona que amb una falla encesa a la mà, pren part en certes festes, especialment les que fan en alguns indrets dels Pirineus (des de l’Alta Ribagorça fins a Andorra) la revetlla de Sant Joan.

fallaire

Traducció

fal·lals

fal·lals

Body
    femení botànica
  1. plural Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs gasteromicets al qual pertanyen les fal·làcies, com l’ou del diable i el cranc.
  2. singular Fong de l’ordre de les fal·lals.

fal·lals

fallar

fallar

Accessory
Etimologia: de falla2
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Mancar, no encertar, errar allò que hom vol tocar, atènyer, etc. Ha fallat una llebre a deu passes.
    2. per extensió Fallar un tret.
  2. intransitiu
    1. fallir 1.
    2. especialment No obrar, algú o alguna cosa, en un moment donat com hom esperava. El fre li ha fallat. Aquest remei no falla mai.
    3. Frustrar-se, no reeixir.
  3. transitiu jocs d’entreteniment En alguns jocs de cartes, matar una carta amb un atot quan hom no en té del mateix coll per a jugar. Amb quina carta has fallat la meva espasa?

fallar

fallat | fallada

fallat

Accessory
Etimologia: de fallar
Body
  1. adjectiu geologia Que té falles o n’és afectat. Relleu fallat. Estructura fallada.
  2. adjectiu i masculí indústria surera Dit del tap o el carrac que no té tot el suro que caldria per a ésser complet.

fallat | fallada

falleba

falleba

Accessory
Etimologia: probablement de l’àr. vg. ḫallǟba, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
femení construcció i fusteria Barreta de ferro cilíndrica que hom col·loca en una porta, un finestró, etc., de manera que pugui girar al voltant del seu eix longitudinal per tal que els seus extrems, colzats, s’introdueixin en uns forats, unes anelles, etc., del bastiment o se’n desprenguin.

falleba