Es mostren 88934 resultats

■ estorer | estorera

estorer

Etimologia: de estora
masculí i femení Persona que fa estores o en ven.

■ estorer | estorera

masculí i femení Persona que fa estores o en ven
Traducció

■ estoreria

estoreria

Partició sil·làbica: es_to_re_ri_a
Etimologia: de estorer
femení Obrador o botiga de l’estorer.

■ estoreria

femení Obrador o botiga de l’estorer
Traducció

■ estoret

estoret

Homòfon: astoret
masculí dialectal Ventafocs d’espart.

■ estoret

masculí dialectal Ventafocs d’espart
Traducció

■ estoreta

estoreta

Etimologia: de estora
    femení
  1. indústria tèxtil
    1. Estora petita.
    2. Tros petit d’estora circular, rectangular, etc. L’estoreta de l’entrada del pis.
  2. estoreta del ratolí (o simplement estoreta) informàtica Peça generalment de cautxú, tova o semirígida, amb una base antilliscant, sobre la qual hom desplaça el ratolí.
  3. estoreta elèctrica Peça de tela que s’escalfa gràcies a una resistència elèctrica que duu incorporada i serveix per a escalfar el llit, una part adolorida del cos, etc.

■ estoreta

femení indústria tèxtil Estora petita Tros petit d’estora circular, rectangular, etc L’estoreta de l’entrada del pis estoreta del ratolí o simplement estoreta informàtica Peça generalment de cautxú, tova o semirígida, amb una base antilliscant, sobre la qual hom desplaça el ratolí estoreta elèctrica Peça de tela que s’escalfa gràcies a una resistència elèctrica que duu incorporada i serveix per a escalfar el llit, una part adolorida del cos, etc
Traducció

■ estorinar-se

estorinar-se

    verb pronominal dialectal
  1. Estufar-se 2 2.
  2. Posar-se dret o erecte.

■ estorinar-se

verb pronominal dialectal Estufar-se 2 2 Posar-se dret o erecte

■ estorlit

estorlit

masculí ornitologia Torlit.

■ estorlit

masculí ornitologia Torlit
Traducció

■ estormeiar

estormeiar

Partició sil·làbica: es_tor_me_iar
Etimologia: segurament d’un encreuament del dial. atotinat, alteració de atonitat, der. de atònit, amb entumir, i amb influx de estordir, estabornir pel que fa a la -r-
verb transitiu Estormeir.

■ estormeiar

verb transitiu Estormeir
Informació complementària
Traducció

estormeir

estormeir

Partició sil·làbica: es_tor_me_ir
Etimologia: variant de estormeiar
verb transitiu Estabornir.

estormeir

verb transitiu Estabornir
Informació complementària
Traducció

■ estormia

estormia

Partició sil·làbica: es_tor_mi_a
Etimologia: variant mallorquina de estora, possible mot de l’àr. vg., resultat d’un encreuament entre el mossàrab sṭoriya, ll. storea ‘estora’, amb estrumàs ‘mena de coixí estora’, gr. strōmátion ‘mena d’estora o sac de dormir’ 1a font: 1345
femení Coixí circular d’estora de palma ple de palla.

■ estormia

femení Coixí circular d’estora de palma ple de palla
Traducció

■ estornell

estornell

Etimologia: del ll. vg. *sturnĕllus, dimin. del ll. stŭrnus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. ornitologia Nom d’alguns ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen a diversos gèneres, com Gracula, Lamprotornis, Spreo i Sturnus, de bec fort i punxegut i plomatge fosc amb reflexos metàl·lics. Cal destacar-ne l’estornell negre (Sturnus unicolor), l’estornell rosat (Sturnus roseus) i l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
  2. figuradament
    1. Persona eixerida, molt desperta i alhora esvalotada. Ésser un bon estornell. Tenir la vivor de l’estornell.
    2. cap d’estornell Persona que obra sense reflexió.

■ estornell

masculí ornitologia Nom d’alguns ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen a diversos gèneres, com Gracula , Lamprotornis , Spreo i Sturnus , de bec fort i punxegut i plomatge fosc amb reflexos metàllics Cal destacar-ne l’ estornell negre Sturnus unicolor , l’ estornell rosat Sturnus roseus i l’ estornell vulgar Sturnus vulgaris figuradament Persona eixerida, molt desperta i alhora esvalotada Ésser un bon estornell Tenir la vivor de l’estornell cap d’estornell Persona que obra sense reflexió
Traducció