Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

■ estoic | estoica

estoic

Partició sil·làbica: es_toic
Etimologia: del gr. stōĩkós, íd., der. de stoá ‘pòrtic’, del Pòrtic d’Atenes on ensenyava el filòsof Zenó 1a font: 1498

1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estoïcisme.
2. escola estoica filosofia Estoïcisme.
masculí i femení Persona que viu segons l’estoïcisme.

■ estoic | estoica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estoïcisme escola estoica filosofia Estoïcisme masculí i femení Persona que viu segons l’estoïcisme

■ estoicament

estoicament

Partició sil·làbica: es_toi_ca_ment
Etimologia: de estoic

adverbi D’una manera estoica.

■ estoïcisme

estoïcisme

Partició sil·làbica: es_to_ï_cis_me
Etimologia: de estoic

masculí

filosofia Escola filosòfica grecoromana, que tenia com a ideal l’exercici de la virtut, que hom aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí i la lluita contra les passions.
per extensió Impassibilitat, indiferència, davant el plaer o el sofriment, capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions.

masculí filosofia Escola filosòfica grecoromana, que tenia com a ideal l’exercici de la virtut, que hom aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí i la lluita contra les passions per extensió Impassibilitat, indiferència, davant el plaer o el sofriment, capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions

■ estoig

estoig

Partició sil·làbica: es_toig
Etimologia: de estotjar 1a font: s. XIII, Vides

[plural estoigs o estotjos]

masculí

Capsa adequada per a desar-hi un objecte, un adreç. Un estoig de compassos. Una joia amb el seu estoig. Un estoig de fusta, de llauna, de cuir, de tela.
indústria surera Aparell que serveix de muntura de la peça tallant que empra el llescador, el carrador o l’escairador.
indústria tèxtil
1. Capsa cel·lular de la màquina jacquard on són allotjades les molles, anomenades cucs, que fan recular les agulles.
2. Caixa de llautó foradada per al pas dels punxons que hom troba en les màquines de picar cartons jacquard.

■ estoig

plural estoigs o estotjos masculí Capsa adequada per a desar-hi un objecte, un adreç Un estoig de compassos Una joia amb el seu estoig Un estoig de fusta, de llauna, de cuir, de tela indústria surera Aparell que serveix de muntura de la peça tallant que empra el llescador, el carrador o l’escairador indústria tèxtil Capsa cellular de la màquina jacquard on són allotjades les molles, anomenades cucs , que fan recular les agulles Caixa de llautó foradada per al pas dels punxons que hom troba en les màquines de picar cartons jacquard