Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ esquella

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquella</title>

Etimologia: probablement del germ. gòt. *skĭlla, íd. 1a font: s. XIII, Vides

femení Espècie de campana petita que hom posa al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.

■ esquella

femení Espècie de campana petita que hom posa al coll dels caps de bestiar que guien un ramat

■ esquellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquellar</title>

Etimologia: de esquella

verb transitiu Posar l’esquella a un cap de bestiar. Esquellar el boc.

■ esquellar

verb transitiu Posar l’esquella a un cap de bestiar Esquellar el boc

■ esquellat

| esquellada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquellat</title>

Etimologia: de esquellar

adjectiu ramaderia Proveït d’esquella, que porta esquella. La vaca esquellada és la que guia el ramat.
femení ramaderia Acció d’esquellar.
femení Esquelleria.
femení botànica Fonollada.

■ esquellat

| esquellada

adjectiu ramaderia Proveït d’esquella, que porta esquella La vaca esquellada és la que guia el ramat femení ramaderia Acció d’esquellar femení Esquelleria femení botànica Fonollada

■ esquelleig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquelleig</title>

Partició sil·làbica: es_que_lleig
Etimologia: de esquellejar 1a font: s. XX, Ruyra

masculí Esquelleria.

■ esquellejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquellejar</title>

Etimologia: de esquella 1a font: c. 1900, Maragall

verb intransitiu Fer soroll d’esquella o d’esquelles.

■ esquellejar

verb intransitiu Fer soroll d’esquella o d’esquelles

■ esqueller

| esquellera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esqueller</title>

Etimologia: de esquella 1a font: 1595

adjectiu i masculí i femení ramaderia Dit del cap de bestiar que porta l’esquella i guia el ramat.
masculí i femení oficis manuals Persona que fa esquelles.
herba esquellera botànica Fonollada.

■ esqueller

| esquellera

adjectiu i masculí i femení ramaderia Dit del cap de bestiar que porta l’esquella i guia el ramat masculí i femení oficis manuals Persona que fa esquelles herba esquellera botànica Fonollada

■ esquelleria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquelleria</title>

Partició sil·làbica: es_que_lle_ri_a
Etimologia: de esquella

femení Dring d’esquelles.

■ esquellerinc

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquellerinc</title>

Etimologia: dimin. de esquella amb una forma sufixal de caràcter onomatopeic

masculí

Esquella molt petita.
especialment Cadascun dels picarols o campanetes que guarneixen el collar i els arreus dels animals de bast, o cadascun dels cascavells que guarneixen el collar dels gossos.

masculí Esquella molt petita especialment Cadascun dels picarols o campanetes que guarneixen el collar i els arreus dels animals de bast, o cadascun dels cascavells que guarneixen el collar dels gossos

■ esquelleta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquelleta</title>

Etimologia: de esquella

femení botànica Jusquiam.

■ esquelleta

femení botànica Jusquiam

■ esquellí

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquellí</title>

Etimologia: de esquella

masculí dialectal Esquellerinc.

■ esquellí

masculí dialectal Esquellerinc

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esquella

■ esquellar

■ esquellat | esquellada

■ esquellat | esquellada

■ esquelleig

■ esquellejar

■ esqueller | esquellera

■ esqueller | esquellera

■ esquelleria

■ esquellerinc

■ esquelleta

■ esquellí

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ esquellat

| esquellada

■ esquellat

| esquellada

■ esqueller

| esquellera

■ esqueller

| esquellera

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia