Es mostren 88934 resultats

■ esqueixat | esqueixada

esqueixat

Partició sil·làbica: es_quei_xat
Etimologia: de esqueixar 1a font: 1516
  1. adjectiu Esquinçat.
  2. adjectiu
    1. Dit de la branca que ha estat arrencada de la planta o de l’arbre.
    2. Dit del cos fibrós que ha estat partit segons la direcció de les seves fibres.
  3. adjectiu Mancat en absolut de correcció, de contenció, etc., en el parlar, en les maneres.
  4. femení alimentació, indústries alimentàries Amanida feta amb bacallà o tonyina esqueixats, enciam, tomàquet, olives, etc.
  5. femení construcció Eixamplament esbiaixat que es fa als brancals i a la llinda de les finestres o portals per la part interior, quan la paret és molt gruixuda, per tal d’augmentar l’entrada de claror i perquè les portes o vidrieres es puguin obrir bé.

■ esqueixat | esqueixada

adjectiu Esquinçat adjectiu Dit de la branca que ha estat arrencada de la planta o de l’arbre Dit del cos fibrós que ha estat partit segons la direcció de les seves fibres adjectiu Mancat en absolut de correcció, de contenció, etc, en el parlar, en les maneres femení alimentació, indústries alimentàries Amanida feta amb bacallà o tonyina esqueixats, enciam, tomàquet, olives, etc femení construcció Eixamplament esbiaixat que es fa als brancals i a la llinda de les finestres o portals per la part interior, quan la paret és molt gruixuda, per tal d’augmentar l’entrada de claror i perquè les…
Informació complementària
Traducció

■ esquela

esquela

Etimologia: del cast. esquela ‘carta breu’, probablement vulgarització del ll. scheda ‘full de paper’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Paper imprès o litografiat que serveix per a notificar quelcom a diferents persones.
  2. per extensió Anunci en un periòdic, per a la mateixa finalitat, especialment per a anunciar una defunció. Esquela mortuòria.

■ esquela

femení Paper imprès o litografiat que serveix per a notificar quelcom a diferents persones per extensió Anunci en un periòdic, per a la mateixa finalitat, especialment per a anunciar una defunció Esquela mortuòria
Informació complementària
Traducció

■ esquelet

esquelet

Etimologia: del gr. skeletós, íd., der. de skéllō ‘assecar’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
    2. especialment Ossada de l’home o de qualsevol altre animal vertebrat; endoesquelet.
    3. moure (o bellugar) l’esquelet col·loquialment Ballar.
    4. semblar un esquelet Ésser una persona molt magra, només amb la pell i l’os.
  2. per extensió Part interna d’alguna cosa, que aguanta les altres parts, carcassa.
  3. figuradament Pla general d’una obra sense desenvolupament.
  4. arts gràfiques
    1. Caràcter de lletra molt prim.
    2. Motlle esquelet.

■ esquelet

masculí anatomia animal Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport especialment Ossada de l’home o de qualsevol altre animal vertebrat endoesquelet moure o bellugar l’esquelet colloquialment Ballar semblar un esquelet Ésser una persona molt magra, només amb la pell i l’os per extensió Part interna d’alguna cosa, que aguanta les altres parts, carcassa figuradament Pla general d’una obra sense desenvolupament arts gràfiques Caràcter de lletra molt prim Motlle esquelet
Informació complementària
Traducció

■ esquelètic | esquelètica

esquelètic

Etimologia: de esquelet
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’esquelet.
  2. figuradament Molt magre. Una cara esquelètica.
  3. pedologia Dit dels sòls que tenen molts fragments de la roca mare, còdols al·lòctons, etc.

■ esquelètic | esquelètica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’esquelet figuradament Molt magre Una cara esquelètica pedologia Dit dels sòls que tenen molts fragments de la roca mare, còdols allòctons, etc
Traducció

■ esquella

esquella

Etimologia: probablement del germ. gòt. *skĭlla, íd. 1a font: s. XIII, Vides
femení Espècie de campana petita que hom posa al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.

■ esquella

femení Espècie de campana petita que hom posa al coll dels caps de bestiar que guien un ramat
Informació complementària
Traducció

■ esquellar

esquellar

Etimologia: de esquella
verb transitiu Posar l’esquella a un cap de bestiar. Esquellar el boc.

■ esquellar

verb transitiu Posar l’esquella a un cap de bestiar Esquellar el boc
Informació complementària
Traducció

■ esquellat | esquellada

esquellat

Etimologia: de esquellar
  1. adjectiu ramaderia Proveït d’esquella, que porta esquella. La vaca esquellada és la que guia el ramat.
  2. femení ramaderia Acció d’esquellar.
  3. femení Esquelleria.
  4. femení botànica Fonollada.

■ esquellat | esquellada

adjectiu ramaderia Proveït d’esquella, que porta esquella La vaca esquellada és la que guia el ramat femení ramaderia Acció d’esquellar femení Esquelleria femení botànica Fonollada
Traducció

■ esquelleig

esquelleig

Partició sil·làbica: es_que_lleig
Etimologia: de esquellejar 1a font: s. XX, Ruyra
masculí Esquelleria.

■ esquelleig

masculí Esquelleria
Traducció

■ esquellejar

esquellejar

Etimologia: de esquella 1a font: c. 1900, Maragall
verb intransitiu Fer soroll d’esquella o d’esquelles.

■ esquellejar

verb intransitiu Fer soroll d’esquella o d’esquelles
Informació complementària
Traducció

■ esqueller | esquellera

esqueller

Etimologia: de esquella 1a font: 1595
  1. adjectiu i masculí i femení ramaderia Dit del cap de bestiar que porta l’esquella i guia el ramat.
  2. masculí i femení oficis manuals Persona que fa esquelles.
  3. herba esquellera botànica Fonollada.

■ esqueller | esquellera

adjectiu i masculí i femení ramaderia Dit del cap de bestiar que porta l’esquella i guia el ramat masculí i femení oficis manuals Persona que fa esquelles herba esquellera botànica Fonollada
Traducció