Es mostren 88940 resultats

espurnall

espurnall

espurnar

espurnar

espurneig

espurneig

espurnejant

espurnejant

espurnejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espurnejar</title>

Accessory
Etimologia: de espurna 1a font: 1653, DTo.
Body
    verb intransitiu
  1. Llançar espurnes. Els tions espurnejaven com mil dimonis.
  2. per extensió
    1. Brillar alguna cosa com si llancés espurnes; centellejar.
    2. espurnejar els ulls Brillar els ulls perquè s’hi formen llàgrimes.
  3. Plovisquejar. No plou gaire, només espurneja.

espurnejar

esput

esput

esputació

esputació

esputar

esputar

esq.

esq.

esquadra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquadra</title>

Accessory
Compareu: escaire 1
Etimologia: probablement de l’it. squadra, íd. 1a font: 1460, Roig
Body
    femení organització militar
    1. Colla de gent armada sota les ordres d’un cap.
    2. especialment Unitat militar, la més inferior, sota les ordres d’un caporal.
    3. Al Principat de Catalunya, durant la guerra de Successió, partida de paisans armats filipistes.
    4. Cadascuna de les agrupacions d’homes armats membres de la força de policia institucionalitzada a Catalunya pel govern de Felip V el 1719-21.
    1. A l’edat mitjana, conjunt de vaixells capaç de navegar i combatre ordenadament.
    2. A partir del segle XVI, unitat naval permanent composta de dos o més vaixells homogenis (normalment galeres) amb finalitat bàsicament defensiva, posada sota el comandament d’un capità general.

esquadra