Es mostren 88940 resultats

■ espuntegar

■ espuntegar

verb intransitiu dialectal Ensopegar, especialment el bestiar de ferradura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

espuntó

espuntó

masculí història militar Llança curta que era utilitzada com a arma ofensiva i com a insígnia dels capitans d’infanteria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espunyar

■ espunyar

verb transitiu Tallar els punys d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espunyida

■ espunyida

femení Acció d’espunyir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espunyidella

■ espunyidella

femení botànica Espunyidera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espunyidera

■ espunyidera

femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les rubiàcies Galium sp , amb verticils de fulles i flors disposades en cimes Cal esmentar-ne l’ espunyidera blanca G mollugo i l’ espunyidera groga G verum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espunyidura

■ espunyidura

femení Efecte d’espunyir Desllorigament del puny
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espunyir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espunyir</title>

Etimologia: del ll. expungĕre ‘esborrar, exhaurir’ amb influx del ll. pugnum ‘puny’ 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. antigament Fer sortir amb esforç, exhaurir.
    2. Esprémer enterament el suc o la substància (d’una cosa). Se li enfonsen els ulls a còpia d’espunyir-ne llàgrimes i més llàgrimes.
    3. especialment Esprémer (una ceba o algun altre comestible picant) de manera que perdi la picantor.
    4. Desarticular o cansar molt (un membre, especialment el puny). Em vaig espunyir la mà.
  2. pronominal Desllorigar-se el puny.

■ espunyir

verb transitiu antigament Fer sortir amb esforç, exhaurir Esprémer enterament el suc o la substància d’una cosa Se li enfonsen els ulls a còpia d’espunyir-ne llàgrimes i més llàgrimes especialment Esprémer una ceba o algun altre comestible picant de manera que perdi la picantor Desarticular o cansar molt un membre, especialment el puny Em vaig espunyir la mà pronominal Desllorigar-se el puny
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espuri
| espúria

■ espuri
| espúria

adjectiu Bastard, de pare desconegut o incert Un fill espuri No genuí Els barbarismes són mots espuris botànica Fals, bord
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espurna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espurna</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur ‘foc’; en cat. ant. també purna 1a font: c. 1400
    femení
    1. Partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament.
    2. espurna elèctrica electricitat guspira 3.
  2. per extensió Porció molt petita d’una cosa.
  3. figuradament Persona espavilada.

■ espurna

femení Partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament espurna elèctrica electricitat guspira 3 per extensió Porció molt petita d’una cosa figuradament Persona espavilada
Informació complementària
Traducció