Es mostren 88940 resultats

■ escarnir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarnir</title>

Etimologia: probablement del germ . gòt. *skaírnjan, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Fer escarn d’algú. Reien d’ells escarnint-los.
  2. col·loquialment Imitar les accions, maneres, veu, etc., d’algú, especialment com a burla. Escarnir algú. Escarnir la veu, el caminar, etc., d’algú.

■ escarnir

verb transitiu Fer escarn d’algú Reien d’ells escarnint-los colloquialment Imitar les accions, maneres, veu, etc, d’algú, especialment com a burla Escarnir algú Escarnir la veu, el caminar, etc, d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarnot

■ escarnot

masculí Escarn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarnufar

■ escarnufar

verb transitiu Fer escarn, fer burla, d’algú, escarnir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarola</title>

Etimologia: del ll. td. escariŏla, íd., abreviació de lactuca escariola, dimin. de l’adj. escarius, -a, -um ‘comestible’ 1a font: 1670
    femení
  1. botànica i agricultura Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes (Cichorium endivia), de fulles basals arrissades i retallades, molt apreciada en amanides.
  2. cap d’escarola Cap de cabells molt arrissats.

■ escarola

femení botànica i agricultura Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes Cichorium endivia , de fulles basals arrissades i retallades, molt apreciada en amanides cap d’escarola Cap de cabells molt arrissats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarolat
| escarolada

■ escarolat
| escarolada

adjectiu Arrissat com l’escarola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaroler
| escarolera

■ escaroler
| escarolera

adjectiu botànica i agricultura Semblant a l’escarola Enciam escaroler
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escaroní
| escaronina

escaroní
| escaronina

adjectiu i masculí i femení D’Escaró Conflent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarot</title>

Etimologia: der. de l’ant esquera ‘formació de combat’, del fr. ant. eskiere, íd., i aquest, del fràncic *skara ‘destacament; colla’ 1a font: 1935
    masculí
  1. Grup d’animals d’un ramat escarotats, especialment l’aviram.
  2. Escamot.
    1. Fracció de tropa o de colla de soldats esbandits que se separen del seu cos desordenadament.
    2. Porció de gent desordenada.
    3. Avalot desordenat, cridadissa.

■ escarot

masculí Grup d’animals d’un ramat escarotats, especialment l’aviram Escamot Fracció de tropa o de colla de soldats esbandits que se separen del seu cos desordenadament Porció de gent desordenada Avalot desordenat, cridadissa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarotar

■ escarotar

verb transitiu Dispersar la caça, els animals, els ramats, l’aviram, etc, fent-los formar grups escampats transitiu Espantar, aüixar, fer fugir els animals, etc transitiu Avalotar pronominal Desbandar-se
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaròtic
| escaròtica

■ escaròtic
| escaròtica

adjectiu i masculí Que serveix per a formar una escara
Traducció