Es mostren 88934 resultats

■ escapció

escapció

Partició sil·làbica: es_cap_ci_ó
Etimologia: de escapçar
femení dialectal Escapçadura, especialment de carn, peix, etc., que hom ven a més baix preu.

■ escapció

femení dialectal Escapçadura, especialment de carn, peix, etc, que hom ven a més baix preu
Traducció

escapiforme

escapiforme

adjectiu botànica Semblant a un escap.

escapiforme

adjectiu botànica Semblant a un escap

escapisme

escapisme

masculí psicologia Actitud d’evasió dels problemes de la realitat a través de la fantasia, el somni, l’exotisme, el retorn al passat, etc.

escapisme

masculí psicologia Actitud d’evasió dels problemes de la realitat a través de la fantasia, el somni, l’exotisme, el retorn al passat, etc

■ escàpol | escàpola

escàpol

Etimologia: probablement de l’it. scapolo ‘lliure’, der. de scapolarsi ‘escapolir-se’, ll. vg. *excapulare, der. de capulare ‘caçar amb llaç’, i aquest, de capŭlum ‘llacera’ 1a font: 1272, CTort.
    adjectiu
  1. Que ha aconseguit escapar-se. Els lladres s’han fet escàpols i encara no han pogut ésser haguts.
  2. Alliberat d’un perill, salvat, indemne. Sortir escàpol d’un perill. Aquest blat ja és escàpol: no necessita més pluges.

■ escàpol | escàpola

adjectiu Que ha aconseguit escapar-se Els lladres s’han fet escàpols i encara no han pogut ésser haguts Alliberat d’un perill, salvat, indemne Sortir escàpol d’un perill Aquest blat ja és escàpol no necessita més pluges
Informació complementària
Traducció

■ escapolar-se

escapolar-se

Etimologia: probablement de l’it. scapolarsi (v. escàpol) 1a font: 1436
verb pronominal Escapolir-se.

■ escapolar-se

verb pronominal Escapolir-se
Informació complementària
Traducció

■ escapoliment

escapoliment

Etimologia: de escapolir-se
masculí Acció d’escapolir-se.

■ escapoliment

masculí Acció d’escapolir-se

■ escapolir-se

escapolir-se

Etimologia: de escàpol 1a font: s. XX, Oller
    verb pronominal
  1. Fer-se escàpol.
  2. especialment Deixar aquells amb qui hom està sense que se n’adonin. Quan vaig veure que les coses prenien un mal caire, em vaig escapolir aprofitant un moment de confusió.

■ escapolir-se

verb pronominal Fer-se escàpol especialment Deixar aquells amb qui hom està sense que se n’adonin Quan vaig veure que les coses prenien un mal caire, em vaig escapolir aprofitant un moment de confusió
Informació complementària
Traducció

escapolita

escapolita

femení mineralogia Silicat complex de calci i sodi, (Na,Ca)4[(Al,Si)4O8]3(Cl,CO3), mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

escapolita

femení mineralogia Silicat complex de calci i sodi, Na,Ca 4 Al,Si 4 O 8 3 Cl,CO 3 , mineral que cristallitza en el sistema tetragonal
Traducció

■ escapollar

escapollar

Etimologia: de capoll
    verb transitiu
  1. Llevar el capoll (a un fruit, una fulla, etc.).
    1. Retirar el prepuci o capoll del gland (del penis).
    2. usat absolutament Aquest noi no pot escapollar.

■ escapollar

verb transitiu Llevar el capoll a un fruit, una fulla, etc Retirar el prepuci o capoll del gland del penis usat absolutament Aquest noi no pot escapollar
Informació complementària
Traducció

■ escapoló

escapoló

Etimologia: del ll. vg. *cappulare, ll. capulare ‘retallar’ 1a font: 1328
    masculí
  1. antigament Tros escadusser, extrem, d’una peça de roba, paper, etc., que hom ven a més baix preu.
  2. [generalment en pl] Escapçadura.

■ escapoló

masculí antigament Tros escadusser, extrem, d’una peça de roba, paper, etc, que hom ven a més baix preu generalment en pl Escapçadura
Informació complementària
Traducció