Es mostren 88934 resultats

■ entabuixar

entabuixar

Partició sil·làbica: en_ta_bui_xar
Etimologia: variant de atabuixar, amb possible influx de entabanar
    verb
  1. transitiu entabanar 2. Aquella manera de riure i de mirar l’entabuixava.
  2. pronominal El cap, la pensa, els sentits, torbar-se, esvanir-se.

■ entabuixar

verb transitiu entabanar 2 Aquella manera de riure i de mirar l’entabuixava pronominal El cap, la pensa, els sentits, torbar-se, esvanir-se
Informació complementària

■ entaferrar

entaferrar

verb transitiu dialectal Etzibar.

■ entaferrar

verb transitiu dialectal Etzibar

■ entaforall

entaforall

Etimologia: de entaforar
masculí Amagatall.

■ entaforall

masculí Amagatall
Traducció

■ entaforament

entaforament

Etimologia: de entaforar
    masculí
  1. Acció d’entaforar o d’entaforar-se;
  2. l’efecte.

■ entaforament

masculí Acció d’entaforar o d’entaforar-se l’efecte
Traducció

■ entaforar

entaforar

Etimologia: metàtesi de enforatar ‘ficar en un forat’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu Amagar, especialment en un forat, racó, amagatall. No trobava el martell enlloc, i és que el nen l’havia entaforat a l’armari.
  2. pronominal
    1. Amagar-se. Sempre s’entafora i no hi ha manera de trobar-lo.
    2. figuradament Encara no tenen pis: no sé pas on pensen entaforar-se.

■ entaforar

verb transitiu Amagar, especialment en un forat, racó, amagatall No trobava el martell enlloc, i és que el nen l’havia entaforat a l’armari pronominal Amagar-se Sempre s’entafora i no hi ha manera de trobar-lo figuradament Encara no tenen pis no sé pas on pensen entaforar-se
Informació complementària
Traducció

■ entalla

entalla

Etimologia: de entallar 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
    1. Tall pregon fet en una planta, en un element d’una màquina, etc., amb una destral o qualsevol altra eina tallant, incisió.
    2. encast 2.
  2. Tros de fusta en forma de tascó.

■ entalla

femení Tall pregon fet en una planta, en un element d’una màquina, etc, amb una destral o qualsevol altra eina tallant, incisió encast 2 Tros de fusta en forma de tascó
Informació complementària
Traducció

■ entallador | entalladora

entallador

Etimologia: de entallar 1a font: 1388
  1. adjectiu i masculí i femení Que entalla.
  2. masculí història Menestral que treballava la fusta amb un instrument tallant per esculpir figures o motius decoratius.

■ entallador | entalladora

adjectiu i masculí i femení Que entalla masculí història Menestral que treballava la fusta amb un instrument tallant per esculpir figures o motius decoratius
Traducció

■ entalladura

entalladura

Etimologia: de entallar
femení Entallament.

■ entalladura

femení Entallament
Traducció

■ entallament

entallament

Etimologia: de entallar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció d’entallar;
    2. l’efecte.
  2. Figura entallada.

■ entallament

masculí Acció d’entallar l’efecte Figura entallada
Traducció

■ entallar

entallar

Etimologia: de tallar 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Fer un tall pregon o incisió en alguna cosa.
    2. especialment escultura Treure trossos d’un bloc de fusta, marbre, etc., amb un instrument tallant, especialment per esculpir figures, motius decoratius, etc.
  2. Fer un vestit, un abric, etc., de manera que s’ajusti a la forma del cos.

■ entallar

verb transitiu Fer un tall pregon o incisió en alguna cosa especialment escultura Treure trossos d’un bloc de fusta, marbre, etc, amb un instrument tallant, especialment per esculpir figures, motius decoratius, etc Fer un vestit, un abric, etc, de manera que s’ajusti a la forma del cos
Informació complementària
Traducció