endurar
Accessory
Etimologia: de durar 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
verb
- transitiu Suportar (alguna cosa) amb una paciència constant.
- intransitiu especialment Dejunar.
Es mostren 88934 resultats
■
endurar
■
endurar
verb transitiu Suportar alguna cosa amb una paciència constant intransitiu especialment Dejunar
enduridor
enduridor
Accessory
Etimologia: de endurir
Body
masculí fotografia Solució química que hom empra en les operacions del revelatge de les pel·lícules a fi de protegir la gelatina i evitar que es malmeti la imatge.
enduridor
masculí fotografia Solució química que hom empra en les operacions del revelatge de les pellícules a fi de protegir la gelatina i evitar que es malmeti la imatge
■
enduriment
enduriment
Accessory
Etimologia: de endurir
Body
-
masculí
-
- Acció d’endurir o d’endurir-se;
- l’efecte.
- construcció i química industrial Procés que sofreix el ciment en adormir-se en el qual adquireix resistència mecànica.
- metal·lúrgia Operació consistent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics.
■
enduriment
masculí Acció d’endurir o d’endurir-se l’efecte construcció i química industrial Procés que sofreix el ciment en adormir-se en el qual adquireix resistència mecànica metallúrgia Operació consistent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics
■
endurir
endurir
Accessory
Etimologia: de dur2
Body
-
verb
-
- transitiu Fer tornar dur o més dur. La sequedat ha endurit la terra. L’egoisme endureix el cor.
- pronominal Se m’endureix la pell de les mans.
- transitiu construcció, química industrial i metal·lúrgia Produir un enduriment.
■
endurir
verb transitiu Fer tornar dur o més dur La sequedat ha endurit la terra L’egoisme endureix el cor pronominal Se m’endureix la pell de les mans transitiu construcció , química industrial i metallúrgia Produir un enduriment
enduro
enduro
Body
masculí esports Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny disputada en un circuit de 40 a 120 km, que hom ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada.
enduro
masculí esports Prova motociclista de resistència i de regularitat tot terreny disputada en un circuit de 40 a 120 km, que hom ha de recórrer diverses vegades a una velocitat mitjana determinada
■
ènema
ènema
Accessory
Etimologia: del ll. enĕma, -ătis, i aquest, del gr. énema, íd., der. de eníēmi ‘ficar a dins; injectar’ 1a font: 1917, DOrt.
Body
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d’un medicament líquid a l’intestí gros, a través de l’esfínter anal, mitjançant una cànula.
■
ènema
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d’un medicament líquid a l’intestí gros, a través de l’esfínter anal, mitjançant una cànula
■
enemic
| enemiga
enemic
Accessory
Etimologia: del ll. ĭnĭmīcus, -a, -um, der. de amīcus ‘amic’ 1a font: 1272, CTort.
Body
-
- adjectiu i masculí i femení Que és contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d’oposar-s’hi o damnejar-lo. Tant me fa que em sigui amic com enemic! Enemic ocult.
- ésser enemic de si mateix Perjudicar els propis interessos.
-
- adjectiu i masculí i femení especialment Persona que fa la guerra contra algú. Atacar l’enemic. Les forces enemigues eren superiors.
- adjectiu per analogia El gat és enemic de la rata.
- a l’enemic que s’escapa, pont de plata Refrany que recomana de donar totes les facilitats a l’enemic perquè fugi i no torni.
-
figuradament
- adjectiu i masculí i femení Persona que és contrària a alguna cosa. Ésser enemic del treball. La meva boca, enemiga de dir mentides.
- adjectiu per analogia L’aigua és enemiga del foc.
- masculí patologia Repeló.
■
enemic
| enemiga
adjectiu i masculí i femení Que és contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d’oposar-s’hi o damnejar-lo Tant me fa que em sigui amic com enemic Enemic ocult ésser enemic de si mateix Perjudicar els propis interessos adjectiu i masculí i femení especialment Persona que fa la guerra contra algú Atacar l’enemic Les forces enemigues eren superiors adjectiu per analogia El gat és enemic de la rata a l’enemic que s’escapa, pont de plata Refrany que recomana de donar totes les facilitats a l’enemic perquè fugi i no torni figuradament adjectiu i masculí i femení Persona que és contrària…
enèmic
| enèmica
enèmic
Accessory
Etimologia: de ènema
Body
adjectiu medicina Relatiu o pertanyent a l’ènema.
enèmic
| enèmica
adjectiu medicina Relatiu o pertanyent a l’ènema
■
enemistar
enemistar
Accessory
Etimologia: de enemistat 1a font: s. XVII
Body
-
verb
- transitiu Fer perdre l’amistat, fer esdevenir enemic.
- pronominal Esdevenir enemic. Enemistar-se una persona amb una altra.
■
enemistar
verb transitiu Fer perdre l’amistat, fer esdevenir enemic pronominal Esdevenir enemic Enemistar-se una persona amb una altra
■
enemistat
enemistat
Accessory
Etimologia: del ll. vg. *inimīcĭtas, -ātis, íd., substitut del cl. inimicitia, paral·lel del també ll. vg. amīcĭtas, -ātis ‘amistat’, substitut del cl. amicitia 1a font: s. XIV, Llull
Body
femení Sentiment hostil, aversió mútua entre dues persones. Tenir enemistat amb alguna persona.
■
enemistat
femení Sentiment hostil, aversió mútua entre dues persones Tenir enemistat amb alguna persona