drupaci
Accessory
Etimologia: de drupa 1a font: 1868, DLCo.
Body
adjectiu botànica Dit del fruit semblant a una drupa.
Es mostren 88934 resultats
■
drupaci
| drupàcia
■
drupaci
| drupàcia
adjectiu botànica Dit del fruit semblant a una drupa
■
drupèola
drupèola
Accessory
Partició sil·làbica: dru_pè_o_la
Etimologia: de drupa
Etimologia: de drupa
Body
femení botànica Petita drupa pròpia d’un fruit policàrpic, com és ara la mora o el gerdó.
■
drupèola
femení botànica Petita drupa pròpia d’un fruit policàrpic, com és ara la mora o el gerdó
drupífer
| drupífera
drupífer
Accessory
Etimologia: de drupa i -fer
Body
adjectiu botànica Que fa drupes.
drupífer
| drupífera
adjectiu botànica Que fa drupes
■
drus
| drusa
drus
Body
-
islamisme
- adjectiu Relatiu o pertanyent als drusos.
- masculí i femení Individu d’una secta islàmica establerta a Síria, a Israel i al Líban.
■
drus
| drusa
islamisme adjectiu Relatiu o pertanyent als drusos masculí i femení Individu d’una secta islàmica establerta a Síria, a Israel i al Líban
■
drusa
drusa
Accessory
Etimologia: del fr. druse, i aquest, de l’al. druse, íd. 1a font: 1868, DLCo.
Body
-
femení
- cristal·lografia Conjunt arrodonit de cristalls incomplets que es disposen voltant un nucli, que sol ésser un cristall petit.
- mineralogia Conjunt de petits cristalls que recobreixen la superfície d’una pedra.
■
drusa
femení cristallografia Conjunt arrodonit de cristalls incomplets que es disposen voltant un nucli, que sol ésser un cristall petit mineralogia Conjunt de petits cristalls que recobreixen la superfície d’una pedra
■
drut
| druda
drut
Accessory
Etimologia: de l’oc. dels trobadors drut ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a les persones, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos ‘fort, vigorós’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
masculí i femení Amant, amistançat.
■
drut
| druda
masculí i femení Amant, amistançat