Es mostren 88940 resultats

■ druida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">druida</title>

Partició sil·làbica: drui_da
Etimologia: del ll. druĭda ‘sacerdot gal’, d’origen cèltic, de la mateixa arrel indoeuropea del gr. dryás, dryádos (v. dríada), relació explicable per les pràctiques dels sacerdots gals amb el roure 1a font: 1868, DLCo.
masculí història de les religions Entre els antics celtes de la Gàl·lia, sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.

■ druida

masculí història de les religions Entre els antics celtes de la Gàllia, sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ druïdessa

■ druïdessa

femení història de les religions Entre els antics celtes, sacerdotessa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ druídic
| druídica

■ druídic
| druídica

adjectiu Relatiu o pertanyent als druides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ druïdisme

■ druïdisme

masculí història de les religions Estructuració socioreligiosa pròpia dels antics celtes en la qual tenia un paper fonamental la figura del druida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

drumlin


<title type="display">drumlin</title>

masculí geomorfologia Turó en forma d’esquena de balena, amb una alçària de fins a 50 m i d’1 o 2 km de llargada, que emergeix en una plana de til.

drumlin

masculí geomorfologia Turó en forma d’esquena de balena, amb una alçària de fins a 50 m i d’1 o 2 km de llargada, que emergeix en una plana de til
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drupa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">drupa</title>

Etimologia: del ll. druppa, i aquest, del gr. drýppa ‘oliva madura’, abreviació de drypetḗs ‘madur’, comp. de drýs ‘arbre’ i píptō ‘caure’ 1a font: 1868, DLCo.
femení botànica Fruit carnós, monosperm, d’endocarpi llenyós (pinyol), procedent d’un ovari supermonocarpel·lar, com el préssec, la cirera, la pruna, etc.

■ drupa

femení botànica Fruit carnós, monosperm, d’endocarpi llenyós pinyol, procedent d’un ovari supermonocarpellar, com el préssec, la cirera, la pruna, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drupaci
| drupàcia

■ drupaci
| drupàcia

adjectiu botànica Dit del fruit semblant a una drupa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drupèola

■ drupèola

femení botànica Petita drupa pròpia d’un fruit policàrpic, com és ara la mora o el gerdó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

drupífer
| drupífera

drupífer
| drupífera

adjectiu botànica Que fa drupes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drus
| drusa

■ drus
| drusa

islamisme adjectiu Relatiu o pertanyent als drusos masculí i femení Individu d’una secta islàmica establerta a Síria, a Israel i al Líban
Traducció