Es mostren 88934 resultats

■ domesticació

domesticació

Partició sil·làbica: do_mes_ti_ca_ci_ó
Etimologia: de domesticar
    femení
    1. Acció de domesticar;
    2. l’efecte.
  2. zoologia Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home.

■ domesticació

femení Acció de domesticar l’efecte zoologia Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home
Traducció

■ domèsticament

domèsticament

Etimologia: de domèstic
adverbi En la intimitat domèstica.

■ domèsticament

adverbi En la intimitat domèstica

■ domesticar

domesticar

Etimologia: de domèstic 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu Fer domèstic (un animal). L’home ha domesticat molts animals que abans eren salvatges.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer tractable (una persona de caràcter rebel i esquerp). És molt malarec, però al servei el domesticaran!
    2. pronominal Aquesta criatura encara no s’ha domesticat.

■ domesticar

verb transitiu Fer domèstic un animal L’home ha domesticat molts animals que abans eren salvatges figuradament transitiu Fer tractable una persona de caràcter rebel i esquerp És molt malarec, però al servei el domesticaran pronominal Aquesta criatura encara no s’ha domesticat
Informació complementària
Traducció

■ domesticitat

domesticitat

Etimologia: del ll. domesticĭtas, -ātis ‘parentiu’
femení Qualitat de domèstic. La domesticitat del gat.

■ domesticitat

femení Qualitat de domèstic La domesticitat del gat
Traducció

■ domicili

domicili

Compareu: adreça
Etimologia: del ll. domĭcĭlĭum, íd., comp. de domus ‘casa’ i un segon element d’origen incert 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. Lloc de residència d’un individu o d’una família. He tingut sempre el meu domicili a Barcelona.
  2. dret Lloc on legalment es considera establerta una persona o entitat per al compliment de les seves obligacions i per a l’exercici dels seus drets. Domicili social, polític. Violació de domicili.
  3. a domicili En el domicili de la persona que rep la mercaderia o el servei. Cosidora a domicili.

■ domicili

masculí Lloc de residència d’un individu o d’una família He tingut sempre el meu domicili a Barcelona dret Lloc on legalment es considera establerta una persona o entitat per al compliment de les seves obligacions i per a l’exercici dels seus drets Domicili social, polític Violació de domicili a domicili En el domicili de la persona que rep la mercaderia o el servei Cosidora a domicili
Informació complementària
Traducció

■ domiciliació

domiciliació

Partició sil·làbica: do_mi_ci_li_a_ci_ó
Etimologia: de domiciliar
femení dret mercantil Lloc on hom fa el pagament d’un efecte, especialment de canvi.

■ domiciliació

femení dret mercantil Lloc on hom fa el pagament d’un efecte, especialment de canvi
Traducció

■ domiciliar

domiciliar

Partició sil·làbica: do_mi_ci_li_ar
Etimologia: de domicili
    verb
  1. transitiu Donar domicili.
  2. pronominal Establir algú el seu domicili en un determinat lloc. S’ha domiciliat a Reus.
  3. transitiu dret mercantil
    1. Assenyalar un lloc per al pagament d’un document de canvi.
    2. Assenyalar un compte bancari per fer-hi pagaments i ingressos.

■ domiciliar

verb transitiu Donar domicili pronominal Establir algú el seu domicili en un determinat lloc S’ha domiciliat a Reus transitiu dret mercantil Assenyalar un lloc per al pagament d’un document de canvi Assenyalar un compte bancari per fer-hi pagaments i ingressos
Informació complementària
Traducció

■ domiciliari | domiciliària

domiciliari

Partició sil·làbica: do_mi_ci_li_a_ri
Etimologia: de domicili
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al domicili.
  2. Que es fa al domicili. Visita domiciliària.

■ domiciliari | domiciliària

adjectiu Relatiu o pertanyent al domicili Que es fa al domicili Visita domiciliària
Traducció

■ dominable

dominable

Etimologia: de dominar
adjectiu Que hom pot dominar.

■ dominable

adjectiu Que hom pot dominar
Traducció

■ dominació

dominació

Partició sil·làbica: do_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. dominatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de dominar, especialment un sobirà sobre un poble o una nació sobre una altra;
    2. l’efecte. La dominació francesa a Occitània.
  2. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia superior del segon cor de l’ordre angèlic.

■ dominació

femení Acció de dominar, especialment un sobirà sobre un poble o una nació sobre una altra l’efecte La dominació francesa a Occitània plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia superior del segon cor de l’ordre angèlic
Informació complementària
Traducció