Es mostren 88937 resultats

■ doma2

doma

Etimologia: del ll. ecl. hebdŏmăda ‘setmana’, pseudoprimitiu de hebdomadarĭus ‘setmaner’, corresponent a l’acusatiu del ll. cl. hebdŏmas, -ădos ‘setmana’ (v. domer) 1a font: 1371
    femení història eclesiàstica
  1. Càrrec eclesiàstic existent en algunes esglésies, especialment catedrals i col·legiates, que solia dividir-se entre dos o més beneficiats i que era exercit alternativament per setmanes entre ells.
  2. Església regida per domers.
  3. dur la doma Ésser el principal, el més considerat i respectat.
  4. fer la doma
    1. Dir la missa cantada assistit de diaca i sotsdiaca.
    2. Presidir la funció d’oficis divins revestit amb capa pluvial.


    5. Vegeu també:
    doma1

■ doma2

femení història eclesiàstica Càrrec eclesiàstic existent en algunes esglésies, especialment catedrals i collegiates, que solia dividir-se entre dos o més beneficiats i que era exercit alternativament per setmanes entre ells Església regida per domers dur la doma Ésser el principal, el més considerat i respectat fer la doma Dir la missa cantada assistit de diaca i sotsdiaca Presidir la funció d’oficis divins revestit amb capa pluvial Vegeu també doma 1
Traducció

■ domable

domable

Etimologia: del ll. domabĭlis, íd.
adjectiu Que pot ésser domat.

■ domable

adjectiu Que pot ésser domat
Informació complementària
Traducció

■ domador | domadora

domador

Etimologia: del ll. domator, -ōris, íd.
masculí i femení Persona que doma animals.

■ domador | domadora

masculí i femení Persona que doma animals
Informació complementària
Traducció

■ domadura

domadura

Etimologia: de domar
    femení
  1. Acció de domar;
  2. l’efecte.

■ domadura

femení Acció de domar l’efecte
Informació complementària
Traducció

■ domar

domar

Etimologia: del ll. domare, íd. 1a font: c. 1300
    verb transitiu
  1. Amansir, fer dòcil (una bèstia fera o salvatge). Domar un lleó, un tigre. Domar un cavall salvatge.
  2. figuradament
    1. Fer dòcil (algú), treure-li la rebel·lia. Domar una criatura rebeca.
    2. Subjectar, reprimir, les passions, els instints, etc.

■ domar

verb transitiu Amansir, fer dòcil una bèstia fera o salvatge Domar un lleó, un tigre Domar un cavall salvatge figuradament Fer dòcil algú, treure-li la rebellia Domar una criatura rebeca Subjectar, reprimir, les passions, els instints, etc
Informació complementària
Traducció

■ domàs

domàs

Etimologia: de Damasc, capital de Síria, que en cat. ant. es digué Damàs i Domàs, d’on provenien aquesta mena de teixits 1a font: 1370
    [plural domassos] masculí
  1. antigament Peça de vidre o de terrissa procedent de Damasc.
    1. indústria tèxtil Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama.
    2. per extensió indústria tèxtil Tela teixida de manera semblant amb una altra matèria.
    3. especialment Peça de domàs usada com a cortina en les esglésies en dies de festa, en sales, balcons, etc.
  3. domàs fúnebre heràldica Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs funerals.

■ domàs

plural domassos masculí antigament Peça de vidre o de terrissa procedent de Damasc indústria tèxtil Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama per extensió indústria tèxtil Tela teixida de manera semblant amb una altra matèria especialment Peça de domàs usada com a cortina en les esglésies en dies de festa, en sales, balcons, etc domàs fúnebre heràldica Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs…
Informació complementària
Traducció

■ domatge

domatge

Etimologia: de domar
masculí Domadura.

■ domatge

masculí Domadura
Traducció

■ domàtic | domàtica

domàtic

Etimologia: de la base ll. o gr. de dom.
adjectiu Relatiu o pertanyent al dom1.

■ domàtic | domàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent al dom 1

domenyenc | domenyenca

domenyenc

adjectiu i masculí i femení De Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).

domenyenc | domenyenca

adjectiu i masculí i femení De Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès

■ domer

domer

Etimologia: del ll. ecl. hebdomadarĭus ‘setmaner’, der. del ll. i gr. hebdŏmas, -ădos ‘setmana’, del gr. hébdomos ‘setè’
    masculí
  1. història eclesiàstica
    1. Clergue que exercia una doma o càrrec per setmanes.
    2. Cadascun dels beneficiats que s’alternaven setmanalment en la celebració dels oficis divins, en la presidència del cor o en l’administració dels sagraments.
    3. A Eivissa, prevere que anava setmanalment a dir missa a les esglésies rurals.
  2. catolicisme A la seu de Barcelona, sacerdot que té l’encàrrec de fer els baptismes, inscriure’ls al llibre d’arxiu i treure’n certificacions.
  3. catolicisme A la seu de Manresa i a diverses parròquies catalanes, rector.

■ domer

masculí història eclesiàstica Clergue que exercia una doma o càrrec per setmanes Cadascun dels beneficiats que s’alternaven setmanalment en la celebració dels oficis divins, en la presidència del cor o en l’administració dels sagraments A Eivissa, prevere que anava setmanalment a dir missa a les esglésies rurals catolicisme A la seu de Barcelona, sacerdot que té l’encàrrec de fer els baptismes, inscriure’ls al llibre d’arxiu i treure’n certificacions catolicisme A la seu de Manresa i a diverses parròquies catalanes, rector
Traducció