Es mostren 88940 resultats

difunt
| difunta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difunt</title>

Accessory
Etimologia: del ll. defunctus, -a, -um, íd., participi de defungi ‘acomplir, dur a terme’, der. de fungi ‘complir’ 1a font: 1248
Body
    adjectiu i masculí i femení
  1. Mort, finat. El seu difunt pare. Pregar pels difunts.
  2. dia dels Difunts catolicisme i litúrgia Dia dels Morts.

difunt
| difunta

difús
| difusa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difús</title>

Accessory
Etimologia: del ll. diffusus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    adjectiu
    1. Difós a través, no circumscrit. Tumor difús.
    2. fonètica, fonologia Dit dels fonemes consonàntics labials [p, b] i dentals [t, d] i de les vocals tancades [i, u], que presenten la característica acústica de dispersar els formants fonamentals a unes freqüències específiques.
    3. física i luminotècnia Sotmès a difusió.
  1. figuradament
    1. Dit de la manera d’expressar-se molt deixatada o allargassada, no gens concisa. Les seves conferències sempre pequen de difuses.
    2. per extensió Un orador, un escriptor, molt difús.
  2. botànica Lax.

difús
| difusa

difusament

difusament

Informació complementària

difusibilitat

difusibilitat

difusible

difusible

difusió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difusió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_fu_si_ó
Etimologia: del ll. diffusio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció de difondre o de difondre’s;
    2. l’efecte.
  1. Qualitat de difús.
  2. etnologia i geografia Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen a una altra.
  3. física i química física Transport de matèria produït pel moviment molecular a l’atzar.
  4. física i luminotècnia Alteració de la distribució espacial d’una radiació, que es propaga en múltiples direccions després d’ésser reflectida per una superfície o de travessar un medi determinat.
  5. lingüística Penetració d’elements lingüístics d’una llengua en una altra dins una mateixa àrea cultural.
  6. periodisme Nombre d’exemplars realment venuts —incloent-hi els de subscripció— del tiratge total d’una publicació periòdica.
  7. química industrial i tecnologia En l’extracció del sucre, etapa en la qual hom posa la bleda-rave en contacte amb aigua calenta a fi de dissoldre’n la sacarosa.
  8. telecomunicacions En ràdio i televisió, pas per antena d’un programa.

difusió

difusionisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difusionisme</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_fu_si_o_nis_me
Body
    masculí
  1. antropologia Teoria que explica l’origen dels trets que conformen les cultures en qualsevol de llurs aspectes a partir de la propagació d’aquests trets des d’un centre difusor.
  2. geografia Teoria sobre la difusió.

difusionisme

difusionista

difusionista

difusiu
| difusiva

difusiu
| difusiva

difusor
| difusora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difusor</title>

Accessory
Etimologia: del ll. diffusor, -ōris, íd.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que difon.
  2. masculí hidràulica Dispositiu on hom desaccelera un corrent de fluid a fi d’aconseguir un augment brusc de la pressió.
  3. masculí luminotècnia Objecte o dispositiu destinat a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font, basant-se en el fenomen de la difusió.
  4. masculí motors Peça en forma d’anell que va collada interiorment al conducte tubular del carburador amb la finalitat de formar-hi un estrenyiment que augmenti la velocitat de l’aire i, per la depressió creada, aspirar la gasolina pels orificis del sortidor que hi ha en el punt més estret del difusor.

difusor
| difusora