Es mostren 88934 resultats

■ difusionisme

difusionisme

Partició sil·làbica: di_fu_si_o_nis_me
    masculí
  1. antropologia Teoria que explica l’origen dels trets que conformen les cultures en qualsevol de llurs aspectes a partir de la propagació d’aquests trets des d’un centre difusor.
  2. geografia Teoria sobre la difusió.

■ difusionisme

masculí antropologia Teoria que explica l’origen dels trets que conformen les cultures en qualsevol de llurs aspectes a partir de la propagació d’aquests trets des d’un centre difusor geografia Teoria sobre la difusió

■ difusionista

difusionista

Partició sil·làbica: di_fu_si_o_nis_ta
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al difusionisme.
  2. masculí i femení Partidari del difusionisme.

■ difusionista

adjectiu Relatiu o pertanyent al difusionisme masculí i femení Partidari del difusionisme

■ difusiu | difusiva

difusiu

Partició sil·làbica: di_fu_siu
Etimologia: del b. ll. diffusivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que té la qualitat de difondre’s.
  2. Que tendeix a difondre’s.

■ difusiu | difusiva

adjectiu Que té la qualitat de difondre’s Que tendeix a difondre’s
Traducció

■ difusor | difusora

difusor

Etimologia: del ll. diffusor, -ōris, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení Que difon.
  2. masculí hidràulica Dispositiu on hom desaccelera un corrent de fluid a fi d’aconseguir un augment brusc de la pressió.
  3. masculí luminotècnia Objecte o dispositiu destinat a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font, basant-se en el fenomen de la difusió.
  4. masculí motors Peça en forma d’anell que va collada interiorment al conducte tubular del carburador amb la finalitat de formar-hi un estrenyiment que augmenti la velocitat de l’aire i, per la depressió creada, aspirar la gasolina pels orificis del sortidor que hi ha en el punt més estret del difusor.

■ difusor | difusora

adjectiu i masculí i femení Que difon masculí hidràulica Dispositiu on hom desaccelera un corrent de fluid a fi d’aconseguir un augment brusc de la pressió masculí luminotècnia Objecte o dispositiu destinat a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font, basant-se en el fenomen de la difusió masculí motors Peça en forma d’anell que va collada interiorment al conducte tubular del carburador amb la finalitat de formar-hi un estrenyiment que augmenti la velocitat de l’aire i, per la depressió creada, aspirar la gasolina pels orificis del sortidor que hi ha en el punt més estret…
Traducció

digamma

digamma

Etimologia: del gr. dígamma, íd., comp. de dís ‘dos’ i gámma, íd.
femení lingüística Lletra de l’alfabet grec arcaic, en forma de doble gamma (Ƒ), que representa la semivocal u.

digamma

femení lingüística Lletra de l’alfabet grec arcaic, en forma de doble gamma Ƒ, que representa la semivocal u

■ digàstric | digàstrica

digàstric

Etimologia: de di-1 i gàstric
    adjectiu anatomia
  1. Dit dels músculs que són carnosos en tots dos caps i tenen un tendó al mig, de manera que són dividits en dos ventres, dues porcions musculars.
  2. especialment Dit dels músculs depressors de la mandíbula inferior.

■ digàstric | digàstrica

adjectiu anatomia Dit dels músculs que són carnosos en tots dos caps i tenen un tendó al mig, de manera que són dividits en dos ventres, dues porcions musculars especialment Dit dels músculs depressors de la mandíbula inferior
Traducció

■ digen | dígena

digen

Etimologia: de di-1 i -gen
    adjectiu
  1. biologia Bisexual.
  2. mineralogia Que té dues superfícies de creixement.

■ digen | dígena

adjectiu biologia Bisexual mineralogia Que té dues superfícies de creixement
Traducció

digenètic | digenètica

digenètic

adjectiu biologia Dit dels organismes que presenten alternança de generacions.

digenètic | digenètica

adjectiu biologia Dit dels organismes que presenten alternança de generacions

digenis

digenis

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes, que presenten alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi.
  2. singular Platihelmint de l’ordre dels digenis.

digenis

masculí zoologia plural Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes, que presenten alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi singular Platihelmint de l’ordre dels digenis

■ digerible

digerible

Etimologia: de digerir
adjectiu Susceptible d’ésser digerit.

■ digerible

adjectiu Susceptible d’ésser digerit
Informació complementària
Traducció