Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ dificultosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dificultosament</title>

Etimologia: de dificultós 1a font: 1507, Nebrija-Busa

adverbi D’una manera dificultosa, amb dificultat.

■ dificultosament

adverbi D’una manera dificultosa, amb dificultat

■ difidació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difidació</title>

Partició sil·làbica: di_fi_da_ci_ó

femení Declaració de guerra.

■ difidència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difidència</title>

Partició sil·làbica: di_fi_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. diffidentia, íd.

femení Desconfiança, mancança de fe.

■ difident

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difident</title>

Etimologia: del ll. diffidens, -ntis, íd., participi pres. de diffidĕre ‘desconfiar’

adjectiu Que desconfia.

difil·le

| difil·la

<title type="display">difil·le</title>

Etimologia: de di-¹ i -fil·le

adjectiu botànica Amb dues fulles.

difil·le

| difil·la

adjectiu botànica Amb dues fulles

difil·lidis

<title type="display">difil·lidis</title>

masculí

zoologia

plural Ordre de platihelmints cestodes caracteritzat pel fet de presentar dos botris o fossetes allargades i en forma de solc que actuen com a òrgans adhesius.
singular Platihelmint de l’ordre dels difil·lidis.

masculí zoologia plural Ordre de platihelmints cestodes caracteritzat pel fet de presentar dos botris o fossetes allargades i en forma de solc que actuen com a òrgans adhesius singular Platihelmint de l’ordre dels difillidis

■ difiodont

| difiodonta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difiodont</title>

Partició sil·làbica: di_fi_o_dont
Etimologia: de difi- i -odont

adjectiu anatomia animal Dit del mamífer que té dues denticions successives: la de llet i la definitiva.

■ difiodont

| difiodonta

adjectiu anatomia animal Dit del mamífer que té dues denticions successives la de llet i la definitiva

■ difluència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difluència</title>

Partició sil·làbica: di_flu_èn_ci_a
Etimologia: del b. ll. diffluentia ‘desbordament’

femení geomorfologia Divisió que experimenta la llengua d’una glacera o l’aigua d’un riu en trobar un obstacle que en dificulta el pas.

■ difluència

femení geomorfologia Divisió que experimenta la llengua d’una glacera o l’aigua d’un riu en trobar un obstacle que en dificulta el pas

■ difluent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difluent</title>

Partició sil·làbica: di_flu_ent
Etimologia: del ll. diffluens, -ntis, participi pres. de diffluĕre ‘fluir d’un costat i un altre, desbordar’

adjectiu

Que diflueix.
especialment Deliqüescent.

■ difluent

adjectiu Que diflueix especialment Deliqüescent

diflúgia

<title type="display">diflúgia</title>

Partició sil·làbica: di_flú_gi_a

femení zoologia Protozou rizòpode de l’ordre dels ameboides (Diflugia sp), amb la càpsula quitinosa recoberta de detritus.

diflúgia

femení zoologia Protozou rizòpode de l’ordre dels ameboides Diflugia sp , amb la càpsula quitinosa recoberta de detritus

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ dificultosament

■ difidació

■ difidència

■ difident

difil·le | difil·la

difil·le | difil·la

difil·lidis

■ difiodont | difiodonta

■ difiodont | difiodonta

■ difluència

■ difluent

diflúgia

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

difil·le

| difil·la

difil·le

| difil·la

■ difiodont

| difiodonta

■ difiodont

| difiodonta

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia