Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88937 resultats

difi-

Forma prefixada del mot grec diphyḗs, que significa ‘de dues natures, doble’. Ex.: difiodont.

difi-

Forma prefixada del mot grec diphyḗs , que significa ‘de dues natures, doble’ Ex difiodont

■ dificerca

dificerca

adjectiu femení anatomia animal Dit de l’aleta caudal que es divideix en dues meitats simètriques respecte a l’eix de la columna vertebral i que té forma arrodonida.

■ dificerca

adjectiu femení anatomia animal Dit de l’aleta caudal que es divideix en dues meitats simètriques respecte a l’eix de la columna vertebral i que té forma arrodonida

■ difícil

difícil

Etimologia: del ll. difficĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

1. Tot altre que fàcil, dit d’allò que requereix un gran treball, una gran habilitat, una gran capacitat, per a aconseguir-ho, fer-ho, entendre-ho, resoldre-ho, sortir-se’n, etc. Una melodia difícil de cantar. Una lliçó difícil. Un moment difícil.
2. temps difícil Temps en què les condicions de vida són dolentes, penoses, etc.
1. Dit d’una persona que costa de tractar, exigent, rara, rebel, etc. És una criatura molt difícil.
2. per extensió Un caràcter difícil.

adjectiu Tot altre que fàcil, dit d’allò que requereix un gran treball, una gran habilitat, una gran capacitat, per a aconseguir-ho, fer-ho, entendre-ho, resoldre-ho, sortir-se’n, etc Una melodia difícil de cantar Una lliçó difícil Un moment difícil temps difícil Temps en què les condicions de vida són dolentes, penoses, etc Dit d’una persona que costa de tractar, exigent, rara, rebel, etc És una criatura molt difícil per extensió Un caràcter difícil

■ difícilment

difícilment

Etimologia: de difícil

adverbi D’una manera difícil, amb dificultat. A la seva edat, difícilment trobarà feina.

■ difícilment

adverbi D’una manera difícil, amb dificultat A la seva edat, difícilment trobarà feina

■ dificultar

dificultar

Etimologia: del b. ll. difficultare, íd. 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu

Fer difícil alguna cosa. La pluja dificultà la collita.
Procurar de fer difícil alguna cosa, posar-hi dificultats, impediments. L’enemic bombardejà els ponts per dificultar la retirada.

■ dificultar

verb transitiu Fer difícil alguna cosa La pluja dificultà la collita Procurar de fer difícil alguna cosa, posar-hi dificultats, impediments L’enemic bombardejà els ponts per dificultar la retirada

■ dificultat

dificultat

Etimologia: del ll. difficultas, -ātis, íd. 1a font: 1337

femení

Qualitat de difícil. La dificultat de l’empresa era enorme, però s’hi van llançar.
1. Allò que fa difícil una cosa o de tirar endavant. Les dificultats d’un text. Aquí està la dificultat.
2. Allò amb què hom fa difícil una cosa o de tirar endavant. Per què crees tantes dificultats?
3. Dubte raonat que hom oposa a l’opinió expressada per un altre.
Cosa difícil, de mal fer, de mal resoldre, etc. Això és una dificultat, sí, però no pas invencible.

■ dificultat

femení Qualitat de difícil La dificultat de l’empresa era enorme, però s’hi van llançar Allò que fa difícil una cosa o de tirar endavant Les dificultats d’un text Aquí està la dificultat Allò amb què hom fa difícil una cosa o de tirar endavant Per què crees tantes dificultats Dubte raonat que hom oposa a l’opinió expressada per un altre Cosa difícil, de mal fer, de mal resoldre, etc Això és una dificultat, sí, però no pas invencible

■ dificultós | dificultosa

dificultós

Etimologia: de dificultar 1a font: c. 1500, I. de Villena

adjectiu

Difícil, que presenta dificultats. Una tasca dificultosa.
1. Dit de la persona que es complau a posar dificultats.
2. per extensió Un caràcter dificultós.

■ dificultós | dificultosa

adjectiu Difícil, que presenta dificultats Una tasca dificultosa Dit de la persona que es complau a posar dificultats per extensió Un caràcter dificultós