Es mostren 88940 resultats

difeomorfisme


<title type="display">difeomorfisme</title>

Partició sil·làbica: di_fe_o_mor_fis_me
masculí matemàtiques Bijecció f entre dos oberts de dos espais vectorials normats, tal que f i f-1 són derivables i les derivades són contínues.

difeomorfisme

masculí matemàtiques Bijecció f entre dos oberts de dos espais vectorials normats, tal que f i f - 1 són derivables i les derivades són contínues
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diferència</title>

Partició sil·làbica: di_fe_rèn_ci_a
Etimologia: del ll. differentia, íd. 1a font: s. XIII
    femení
    1. Qualitat de diferent, allò per què una persona o una cosa difereix d’una altra. Haver-hi entre dues coses una gran diferència, moltes diferències. Diferència de grau, de to, de color, d’apreciació, d’opinió, de gust.
    2. a diferència de locució prepositiva Al contrari de, en contraposició a.
    3. diferència específica (o simplement diferència) lògica Qualitat o conjunt de notes que, en la definició d’un concepte, el distingeixen dels altres conceptes corresponents al mateix gènere.
    4. fer diferències Donar tractaments desiguals subjectivament a diverses persones o a diverses coses.
  2. Desacord, dissensió, causa de dissensió, matèria de controvèrsia. Entre ell i jo hi ha fortes diferències.
  3. comerç i mercat En el mercat d’efectes públics a terme, diferència que hi ha entre el preu a l’hora de la transacció i el preu a l’hora de la liquidació.
  4. matemàtiques
    1. Magnitud o quantitat en què una magnitud o una quantitat difereix d’una altra de la mateixa natura.
    2. Entre dos conjunts, A i B, subconjunt d’elements de l’un que no pertanyen a l’altre, A-B.
  5. plural música Composició amb variacions sobre un tema litúrgic o folklòric, per a orgue, per a clavecí o per a viola de mà.
  6. diferència de potencial [abreviatura d. d. p.] electricitat Tensió.
  7. partir la diferència dret Cedir cadascun dels litigants una part semblant de la quantitat que reclamen per tal que ni l’un ni l’altre no resultin gaire perjudicats.

■ diferència

femení Qualitat de diferent, allò per què una persona o una cosa difereix d’una altra Haver-hi entre dues coses una gran diferència, moltes diferències Diferència de grau, de to, de color, d’apreciació, d’opinió, de gust a diferència de locució prepositiva Al contrari de, en contraposició a diferència específica o simplement diferència lògica Qualitat o conjunt de notes que, en la definició d’un concepte, el distingeixen dels altres conceptes corresponents al mateix gènere fer diferències Donar tractaments desiguals subjectivament a diverses persones o a diverses coses Desacord, dissensió,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferenciable

■ diferenciable

adjectiu Que pot ésser diferenciat matemàtiques Dit d’una funció que té diferencial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferenciació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diferenciació</title>

Partició sil·làbica: di_fe_ren_ci_a_ci_ó
Etimologia: de diferenciar
    femení
    1. Acció de diferenciar o de diferenciar-se;
    2. l’efecte.
  2. embriologia i citologia Procés mitjançant el qual les cèl·lules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques.
  3. fonètica, fonologia Mena de dissimilació per la qual dos fonemes contigus tendeixen a augmentar llurs diferències articulatòries, o bé un fonema, durant la seva emissió, tendeix a distingir diversos matisos articulatoris.

■ diferenciació

femení Acció de diferenciar o de diferenciar-se l’efecte embriologia i citologia Procés mitjançant el qual les cèllules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques fonètica, fonologia Mena de dissimilació per la qual dos fonemes contigus tendeixen a augmentar llurs diferències articulatòries, o bé un fonema, durant la seva emissió, tendeix a distingir diversos matisos articulatoris
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferenciador
| diferenciadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diferenciador</title>

Partició sil·làbica: di_fe_ren_ci_a_dor
Etimologia: de diferenciar
  1. adjectiu Que diferencia.
  2. masculí electrònica Dispositiu transductor, circuit, etc., que dona un senyal de sortida proporcional a la derivada, és a dir, a la velocitat de variació, del senyal d’entrada.

■ diferenciador
| diferenciadora

adjectiu Que diferencia masculí electrònica Dispositiu transductor, circuit, etc, que dona un senyal de sortida proporcional a la derivada, és a dir, a la velocitat de variació, del senyal d’entrada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diferencial</title>

Partició sil·làbica: di_fe_ren_ci_al
Etimologia: de diferència 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la diferència.
    2. Que indica o constitueix diferència.
  2. femení anàlisi matemàtica Increment infinitament petit d’una quantitat variable.
  3. masculí automòbil, automobilisme Mecanisme que hom munta en els automòbils per transmetre el moviment de les rodes motrius i permetre que, en els revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
  4. adjectiu electrònica Dit dels circuits, els dispositius electrònics, etc., en què llur funcionament i, per tant, la resposta donada, depenen de la diferència entre dos senyals d’entrada. Amplificador diferencial.
  5. adjectiu metrologia Dit dels instruments que serveixen per a mesurar la diferència entre dues magnituds, però no llurs valors absoluts.
  6. càlcul diferencial anàlisi matemàtica Part de l’anàlisi matemàtica, i més concretament de l’anàlisi infinitesimal, que tracta de totes les qüestions relacionades amb els conceptes fonamentals de derivada (ordinària o parcial) i de diferencial d’una funció.

■ diferencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la diferència Que indica o constitueix diferència femení anàlisi matemàtica Increment infinitament petit d’una quantitat variable masculí automòbil, automobilisme Mecanisme que hom munta en els automòbils per transmetre el moviment de les rodes motrius i permetre que, en els revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior adjectiu electrònica Dit dels circuits, els dispositius electrònics, etc, en què llur funcionament i, per tant, la resposta donada, depenen de la diferència entre dos senyals d’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferenciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diferenciar</title>

Partició sil·làbica: di_fe_ren_ci_ar
Etimologia: de diferència 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Fer diferent. Aquests caràcters diferencien el fòsfor vermell del blanc.
    2. pronominal diferir 2. En què es diferencien aquestes dues espècies?
    1. transitiu Separar o distingir (dues persones o coses o més) constatant-ne les diferències. L’accent gràfic serveix per a diferenciar certs mots. És difícil de diferenciar un cas de l’altre.
    2. pronominal Esdevenir diferent. Cal diferenciar-se dels altres.
  3. transitiu anàlisi matemàtica Trobar la diferencial d’una funció.

■ diferenciar

verb transitiu Fer diferent Aquests caràcters diferencien el fòsfor vermell del blanc pronominal diferir 2 En què es diferencien aquestes dues espècies transitiu Separar o distingir dues persones o coses o més constatant-ne les diferències L’accent gràfic serveix per a diferenciar certs mots És difícil de diferenciar un cas de l’altre pronominal Esdevenir diferent Cal diferenciar-se dels altres transitiu anàlisi matemàtica Trobar la diferencial d’una funció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diferenciat
| diferenciada


<title type="display">diferenciat</title>

Partició sil·làbica: di_fe_ren_ci_at
Etimologia: de diferenciar
    adjectiu
  1. diferent 1.
  2. citologia i histologia Dit del teixit o de la cèl·lula que ha desenvolupat la seva estructura i funció especialitzada final.
  3. relleu diferenciat geomorfologia Relleu resultant de l’erosió sobre les roques de diferent duresa i estructura.

diferenciat
| diferenciada

adjectiu diferent 1 citologia i histologia Dit del teixit o de la cèllula que ha desenvolupat la seva estructura i funció especialitzada final relleu diferenciat geomorfologia Relleu resultant de l’erosió sobre les roques de diferent duresa i estructura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diferent</title>

Etimologia: del ll. differens, -ntis, íd. 1a font: 1670, DTo.
  1. adjectiu
    1. Que difereix, no igual. Són dos ocells que no s’assemblen gaire, ans són ben diferents. Tinc una opinió diferent de la seva. Els teus germans són molt diferents de caràcter.
    2. plural Uns quants. M’ho han dit ja diferents persones.
  2. adverbi Diferentment. Jo ho faig diferent.

■ diferent

adjectiu Que difereix, no igual Són dos ocells que no s’assemblen gaire, ans són ben diferents Tinc una opinió diferent de la seva Els teus germans són molt diferents de caràcter plural Uns quants M’ho han dit ja diferents persones adverbi Diferentment Jo ho faig diferent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferentment

■ diferentment

adverbi D’una manera diferent
Traducció