desencordar
Accessory
Partició sil·làbica: des_en_cor_dar
Etimologia: de encordar
Etimologia: de encordar
Body
verb
transitiu Fer cessar d’estar encordat.
Es mostren 88934 resultats
■
desencordar
■
desencordar
verb transitiu Fer cessar d’estar encordat
■
desencordillar
desencordillar
Accessory
Partició sil·làbica: des_en_cor_di_llar
Etimologia: de encordillar
Etimologia: de encordillar
Body
-
verb
- transitiu Fer cessar d’estar encordillat.
- pronominal Cessar d’estar encordillat.
■
desencordillar
verb transitiu Fer cessar d’estar encordillat pronominal Cessar d’estar encordillat
■
desencorralar
desencorralar
Accessory
Partició sil·làbica: des_en_cor_ra_lar
Etimologia: de encorralar 1a font: s. XX, Ruyra
Etimologia: de encorralar 1a font: s. XX, Ruyra
Body
verb
transitiu Treure (el bestiar, l’aviram) del lloc on hom el té encorralat.
■
desencorralar
verb transitiu Treure el bestiar, l’aviram del lloc on hom el té encorralat
■
desencortinar
desencortinar
Accessory
Partició sil·làbica: des_en_cor_ti_nar
Etimologia: de encortinar
Etimologia: de encortinar
Body
verb
transitiu Treure les cortines.
■
desencortinar
verb transitiu Treure les cortines
■
desencossiar
desencossiar
Accessory
Partició sil·làbica: des_en_cos_si_ar
Etimologia: de encossiar
Etimologia: de encossiar
Body
verb
transitiu Treure (una cosa) d’un cossi.
■
desencossiar
verb transitiu Treure una cosa d’un cossi
■
desencourar
desencourar
Accessory
Etimologia: de coure1
Body
verb
transitiu armament Treure el coure dipositat en les estries del canó d’una arma de foc.
■
desencourar
verb transitiu armament Treure el coure dipositat en les estries del canó d’una arma de foc
■
desencovenar
desencovenar
Accessory
Partició sil·làbica: des_en_co_ve_nar
Etimologia: de encovenar
Etimologia: de encovenar
Body
verb
transitiu Treure una cosa d’un cove.
■
desencovenar
verb transitiu Treure una cosa d’un cove
■
desencrespar
desencrespar
Accessory
Partició sil·làbica: des_en_cres_par
Etimologia: de encrespar
Etimologia: de encrespar
Body
-
verb
- transitiu Fer cessar d’estar encrespat.
- pronominal Cessar d’estar encrespat.
■
desencrespar
verb transitiu Fer cessar d’estar encrespat pronominal Cessar d’estar encrespat
■
desencreuar
desencreuar
Accessory
Partició sil·làbica: des_en_cre_uar
Etimologia: de encreuar
Etimologia: de encreuar
Body
verb
transitiu Canviar de posició (dues coses) de manera que deixin d’estar encreuades.
■
desencreuar
verb transitiu Canviar de posició dues coses de manera que deixin d’estar encreuades
■
desencreuellar
desencreuellar
Accessory
Partició sil·làbica: des_en_cre_ue_llar
Etimologia: de encreuellar
Etimologia: de encreuellar
Body
verb
transitiu Fer cessar d’estar encreuellat.
■
desencreuellar
verb transitiu Fer cessar d’estar encreuellat