Es mostren 88934 resultats

■ desencertadament

desencertadament

Partició sil·làbica: des_en_cer_ta_da_ment
Etimologia: de desencertat
adverbi Sense encert.

■ desencertadament

adverbi Sense encert
Traducció

■ desencertar

desencertar

Partició sil·làbica: des_en_cer_tar
verb transitiu No encertar.

■ desencertar

verb transitiu No encertar
Informació complementària
Traducció

■ desencertat | desencertada

desencertat

Partició sil·làbica: des_en_cer_tat
Etimologia: de encertat
    adjectiu
  1. Que obra sense encert.
  2. Fet sense encert.

■ desencertat | desencertada

adjectiu Que obra sense encert Fet sense encert
Traducció

■ desencimbellar

desencimbellar

Partició sil·làbica: des_en_cim_be_llar
Etimologia: de encimbellar
    verb
  1. transitiu Fer cessar d’estar encimbellat.
  2. pronominal Cessar d’estar encimbellat.

■ desencimbellar

verb transitiu Fer cessar d’estar encimbellat pronominal Cessar d’estar encimbellat
Informació complementària
Traducció

■ desencís

desencís

Partició sil·làbica: des_en_cís
Etimologia: de encís 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. Acció de desencisar o de desencisar-se;
  2. l’efecte.

■ desencís

masculí Acció de desencisar o de desencisar-se l’efecte
Traducció

■ desencisar

desencisar

Partició sil·làbica: des_en_ci_sar
Etimologia: de desencís 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Fer cessar d’estar encisat.
  2. pronominal Cessar d’estar encisat.

■ desencisar

verb transitiu Fer cessar d’estar encisat pronominal Cessar d’estar encisat
Informació complementària
Traducció

■ desencistellar

desencistellar

Partició sil·làbica: des_en_cis_te_llar
Etimologia: de encistellar
verb transitiu Treure (una cosa) d’un cistell.

■ desencistellar

verb transitiu Treure una cosa d’un cistell
Informació complementària
Traducció

■ desenclavar

desenclavar

Partició sil·làbica: des_en_cla_var
Etimologia: de enclavar
    verb
  1. transitiu Separar (una cosa) d’allò en què és enclavada.
  2. pronominal El tascó s’ha desenclavat.

■ desenclavar

verb transitiu Separar una cosa d’allò en què és enclavada pronominal El tascó s’ha desenclavat
Informació complementària
Traducció

■ desencoblament

desencoblament

Partició sil·làbica: des_en_co_bla_ment
Etimologia: de desencoblar
    masculí
  1. Acció de desencoblar o de desencoblar-se;
  2. l’efecte.

■ desencoblament

masculí Acció de desencoblar o de desencoblar-se l’efecte
Traducció

■ desencoblar

desencoblar

Partició sil·làbica: des_en_co_blar
Etimologia: de encoblar
    verb
  1. transitiu Desacoblar.
  2. pronominal Desacoblar-se.

■ desencoblar

verb transitiu Desacoblar pronominal Desacoblar-se
Informació complementària
Traducció