desembussada
Accessory
Partició sil·làbica: des_em_bus_sa_da
Homòfon: desembossada
Etimologia: de desembussar
Homòfon: desembossada
Etimologia: de desembussar
Body
femení Desembús.
Es mostren 88934 resultats
■
desembussada
■
desembussada
femení Desembús
■
desembussador
| desembussadora
desembussador
Accessory
Partició sil·làbica: des_em_bus_sa_dor
Homòfon: desembossador
Etimologia: de desembussar
Homòfon: desembossador
Etimologia: de desembussar
Body
- adjectiu Que desembussa.
- masculí Ventosa de cautxú proveïda d’un mànec, o un altre aparell anàleg, que hom aplica al desguàs d’una aigüera i amb la qual hom injecta un cert volum d’aigua a pressió per tal de desembussar un sifó o una canonada obstruïts.
- masculí agricultura Al País Valencià, antic oficial encarregat de desembussar les séquies.
■
desembussador
| desembussadora
adjectiu Que desembussa masculí Ventosa de cautxú proveïda d’un mànec, o un altre aparell anàleg, que hom aplica al desguàs d’una aigüera i amb la qual hom injecta un cert volum d’aigua a pressió per tal de desembussar un sifó o una canonada obstruïts masculí agricultura Al País Valencià, antic oficial encarregat de desembussar les séquies
■
desembussar
desembussar
Accessory
Partició sil·làbica: des_em_bus_sar
Homòfon: desemboçar, desembossar
Etimologia: de embussar 1a font: s. XX, Carner
Homòfon: desemboçar, desembossar
Etimologia: de embussar 1a font: s. XX, Carner
Body
-
verb
- transitiu Treure l’embús.
- pronominal Cessar d’estar embussat.
■
desembussar
verb transitiu Treure l’embús pronominal Cessar d’estar embussat
■
desembutllofar
desembutllofar
Accessory
Partició sil·làbica: des_em_but_llo_far
Etimologia: de embutllofar
Etimologia: de embutllofar
Body
-
verb
- transitiu Fer cessar d’estar embutllofat.
- pronominal Cessar d’estar embutllofat.
■
desembutllofar
verb transitiu Fer cessar d’estar embutllofat pronominal Cessar d’estar embutllofat
■
desembutxacar
desembutxacar
Accessory
Partició sil·làbica: des_em_but_xa_car
Etimologia: de embutxacar
Etimologia: de embutxacar
Body
-
verb
transitiu
- Treure (una cosa) de la butxaca.
- Pagar, algú, una quantitat de diners de la seva butxaca.
■
desembutxacar
verb transitiu Treure una cosa de la butxaca Pagar, algú, una quantitat de diners de la seva butxaca
■
desemmalesar
desemmalesar
Accessory
Partició sil·làbica: des_em_ma_le_sar
Body
verb
transitiu Treure la malesa (d’un camí, d’un pas, d’un terreny, etc.).
■
desemmalesar
verb transitiu Treure la malesa d’un camí, d’un pas, d’un terreny, etc
■
desemmallar
desemmallar
Accessory
Partició sil·làbica: des_em_ma_llar
Etimologia: de emmallar
Etimologia: de emmallar
Body
verb
transitiu pesca Treure (el peix) de la xarxa on està emmallat.
■
desemmallar
verb transitiu pesca Treure el peix de la xarxa on està emmallat
■
desemmandrir
desemmandrir
Accessory
Partició sil·làbica: des_em_man_drir
Etimologia: de emmandrir-se
Etimologia: de emmandrir-se
Body
-
verb
- transitiu Treure la mandra.
- pronominal Alliberar-se de la mandra.
■
desemmandrir
verb transitiu Treure la mandra pronominal Alliberar-se de la mandra
■
desemmantar
desemmantar
Accessory
Partició sil·làbica: des_em_man_tar
Etimologia: de emmantar
Etimologia: de emmantar
Body
verb
transitiu Destapar o desembolcar (una persona o una cosa emmantada).
■
desemmantar
verb transitiu Destapar o desembolcar una persona o una cosa emmantada
■
desemmantellar
desemmantellar
Accessory
Partició sil·làbica: des_em_man_te_llar
Etimologia: de emmantellar
Etimologia: de emmantellar
Body
verb
transitiu Destapar o desembolcar (una persona o una cosa emmantellada).
■
desemmantellar
verb transitiu Destapar o desembolcar una persona o una cosa emmantellada