Es mostren 88934 resultats

■ desembarassar

desembarassar

Partició sil·làbica: des_em_ba_ras_sar
Etimologia: de embarassar 1a font: 1653, DTo.
verb transitiu Alliberar d’allò que embarassa o fa nosa.

■ desembarassar

verb transitiu Alliberar d’allò que embarassa o fa nosa
Informació complementària
Traducció

■ desembarassat | desembarassada

desembarassat

Partició sil·làbica: des_em_ba_ras_sat
Etimologia: de desembarassar
    adjectiu
  1. Que fa la feina a fer amb llestesa.
  2. Que no deixa res per fer del que cal fer.

■ desembarassat | desembarassada

adjectiu Que fa la feina a fer amb llestesa Que no deixa res per fer del que cal fer
Traducció

■ desembarcada

desembarcada

Partició sil·làbica: des_em_bar_ca_da
Etimologia: de desembarcar 1a font: 1551
femení Desembarcament.

■ desembarcada

femení Desembarcament
Traducció

■ desembarcador

desembarcador

Partició sil·làbica: des_em_bar_ca_dor
Etimologia: de desembarcar 1a font: 1560
masculí Lloc de desembarcament d’un port, d’un moll.

■ desembarcador

masculí Lloc de desembarcament d’un port, d’un moll
Informació complementària
Traducció

■ desembarcament

desembarcament

Partició sil·làbica: des_em_bar_ca_ment
Etimologia: de desembarcar
masculí Acció de desembarcar.

■ desembarcament

masculí Acció de desembarcar
Informació complementària
Traducció

■ desembarcar

desembarcar

Partició sil·làbica: des_em_bar_car
Etimologia: de embarcar 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. intransitiu
    1. Baixar en terra sortint d’una nau o d’una altra embarcació. Desembarcaran a València la setmana entrant.
    2. per extensió Baixar d’un tren, d’un autobús, d’un autocar, etc., en alguna localitat.
  2. transitiu
    1. Posar en terra algú o alguna cosa que era dins una nau o una altra embarcació. Desembarcar els passatgers. Desembarcar les caixes de fruita.
    2. per extensió Posar en terra algú o alguna cosa que era dins un tren, un autobús, un autocar, etc. Desembarcar les maletes d’un vagó.

■ desembarcar

verb intransitiu Baixar en terra sortint d’una nau o d’una altra embarcació Desembarcaran a València la setmana entrant per extensió Baixar d’un tren, d’un autobús, d’un autocar, etc, en alguna localitat transitiu Posar en terra algú o alguna cosa que era dins una nau o una altra embarcació Desembarcar els passatgers Desembarcar les caixes de fruita per extensió Posar en terra algú o alguna cosa que era dins un tren, un autobús, un autocar, etc Desembarcar les maletes d’un vagó
Informació complementària
Traducció

■ desembargament

desembargament

Partició sil·làbica: des_em_bar_ga_ment
Etimologia: de desembargar
    masculí
  1. Acció de desembargar;
  2. l’efecte.

■ desembargament

masculí Acció de desembargar l’efecte
Traducció

■ desembargar

desembargar

Partició sil·làbica: des_em_bar_gar
Homòfon: desenvergar
Etimologia: de embargar 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. antigament Desembarassar.
  2. Alçar l’embargament o segrest.

■ desembargar

verb transitiu antigament Desembarassar Alçar l’embargament o segrest
Informació complementària
Traducció

■ desembarrancar

desembarrancar

Partició sil·làbica: des_em_bar_ran_car
Etimologia: de embarrancar
verb transitiu marina, marítim Fer surar de nou una embarcació que estava embarrancada.

■ desembarrancar

verb transitiu marina, marítim Fer surar de nou una embarcació que estava embarrancada
Informació complementària
Traducció

■ desembarrar

desembarrar

Partició sil·làbica: des_em_bar_rar
Etimologia: de embarrar 1a font: 1696, DLac.
verb transitiu indústria tèxtil Treure les madeixes de les barres on havien estat suspeses per tal d’introduir-les en el bany de tintura o bé per a assecar-les.

■ desembarrar

verb transitiu indústria tèxtil Treure les madeixes de les barres on havien estat suspeses per tal d’introduir-les en el bany de tintura o bé per a assecar-les
Informació complementària