Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desedificar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desedificar</title>

Partició sil·làbica: des_e_di_fi_car
Etimologia: de edificar

verb transitiu Exercir una influència nociva en els sentiments de pietat, de virtut, etc., d’algú.

■ desedificar

verb transitiu Exercir una influència nociva en els sentiments de pietat, de virtut, etc, d’algú

■ deseixida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deseixida</title>

Partició sil·làbica: des_ei_xi_da
Etimologia: de deseixir 1a font: s. XIV

femení

antigament

Moment en què cessa alguna cosa, en què acaba un espai de temps.
dialectal deseiximent 3.

■ deseixida

femení antigament Moment en què cessa alguna cosa, en què acaba un espai de temps dialectal deseiximent 3

■ deseixidament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deseixidament</title>

Partició sil·làbica: des_ei_xi_da_ment
Etimologia: de deseixit

adverbi Amb deseiximent.

■ deseiximent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deseiximent</title>

Partició sil·làbica: des_ei_xi_ment
Etimologia: de deseixir 1a font: s. XIV, Pere III

masculí

Acció de deseixir o de deseixir-se.
Qualitat de deseixit.
història del dret Acte de retractar-se un vassall de l’homenatge prestat al senyor.

■ deseiximent

masculí Acció de deseixir o de deseixir-se Qualitat de deseixit història del dret Acte de retractar-se un vassall de l’homenatge prestat al senyor

■ deseixir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deseixir</title>

Partició sil·làbica: des_ei_xir
Etimologia: de eixir 1a font: 1272, CTort.

verb

transitiu antigament Desposseir.
pronominal antigament
1. Rompre algú les bones relacions amb algú altre.
2. història del dret Portar a terme un deseiximent.
pronominal Desprendre’s algú d’alguna cosa. Mai no em deseixiré d’aquest anell.
pronominal
1. Salvar-se algú dels compromisos, de les dificultats, dels entrebancs, etc., que el destrenyen. Quin embolic: no sabia pas com deseixir-se’n!
2. Sortir airós d’una empresa dificultosa. Es va deseixir molt bé d’aquella comesa tan delicada.

verb transitiu antigament Desposseir pronominal antigament Rompre algú les bones relacions amb algú altre història del dret Portar a terme un deseiximent pronominal Desprendre’s algú d’alguna cosa Mai no em deseixiré d’aquest anell pronominal Salvar-se algú dels compromisos, de les dificultats, dels entrebancs, etc, que el destrenyen Quin embolic no sabia pas com deseixir-se’n Sortir airós d’una empresa dificultosa Es va deseixir molt bé d’aquella comesa tan delicada

■ deseixit

| deseixida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deseixit</title>

Partició sil·làbica: des_ei_xit
Etimologia: de deseixir 1a font: 1409

adjectiu

Que sap deseixir-se d’allò que emprèn, de les dificultats en què es troba.
per extensió Paraules, maneres, deseixides.

■ deseixit

| deseixida

adjectiu Que sap deseixir-se d’allò que emprèn, de les dificultats en què es troba per extensió Paraules, maneres, deseixides

■ deselectrització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deselectrització</title>

Partició sil·làbica: des_e_lec_trit_za_ci_ó
Etimologia: de deselectritzar

femení

electricitat

Acció de deselectritzar o de deselectritzar-se;
l’efecte.

■ deselectrització

femení electricitat Acció de deselectritzar o de deselectritzar-se l’efecte

■ deselectritzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deselectritzar</title>

Partició sil·làbica: des_e_lec_trit_zar
Etimologia: de electritzar

verb

electricitat

transitiu Fer cessar d’estar electritzat.
pronominal Cessar d’estar electritzat.

■ deselectritzar

verb electricitat transitiu Fer cessar d’estar electritzat pronominal Cessar d’estar electritzat

■ desembabaiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembabaiar</title>

Partició sil·làbica: des_em_ba_ba_iar
Etimologia: de embabaiar

verb

transitiu Fer cessar d’estar embabaiat.
pronominal Cessar d’estar embabaiat.

■ desembabaiar

verb transitiu Fer cessar d’estar embabaiat pronominal Cessar d’estar embabaiat

■ desembadalir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembadalir</title>

Partició sil·làbica: des_em_ba_da_lir
Etimologia: de embadalir

verb

transitiu Fer cessar d’estar embadalit.
pronominal Cessar d’estar embadalit.

■ desembadalir

verb transitiu Fer cessar d’estar embadalit pronominal Cessar d’estar embadalit

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desedificar

■ deseixida

■ deseixidament

■ deseiximent

■ deseixir

■ deseixit | deseixida

■ deseixit | deseixida

■ deselectrització

■ deselectritzar

■ desembabaiar

■ desembadalir

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ deseixit

| deseixida

■ deseixit

| deseixida

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia