Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

■ demolició

demolició

Partició sil·làbica: de_mo_li_ci_ó
Etimologia: del ll. demolitio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení

Acció de demolir;
l’efecte. La demolició de Jerusalem.

■ demolició

femení Acció de demolir l’efecte La demolició de Jerusalem

■ demolidor | demolidora

demolidor

Etimologia: del ll. demolitor, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.

adjectiu

masculí i femení

Que demoleix. Una crítica demolidora.
màquina demolidora (o simplement demolidora) obres públiques Màquina per a demolir construccions.

■ demolidor | demolidora

adjectiu i masculí i femení Que demoleix Una crítica demolidora màquina demolidora o simplement demolidora obres públiques Màquina per a demolir construccions

■ demolir

demolir

Etimologia: del ll. demolīri, íd. 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu

Enderrocar, desfer (una construcció). Demolir una muralla. Demolir un edifici.
figuradament Demolir la fama d’algú.
màquina de demolir obres públiques Màquina demolidora.

■ demolir

verb transitiu Enderrocar, desfer una construcció Demolir una muralla Demolir un edifici figuradament Demolir la fama d’algú màquina de demolir obres públiques Màquina demolidora

dèmon

Etimologia: del gr. daímon, íd.

masculí

religió

mitologia

Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.
especialment En el món grecoromà, esperit o geni que presidia el destí d’algú donant-li bones o males inspiracions. El dèmon de Sòcrates.

masculí religió i mitologia Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana especialment En el món grecoromà, esperit o geni que presidia el destí d’algú donant-li bones o males inspiracions El dèmon de Sòcrates