Es mostren 88934 resultats

demanadissa

demanadissa

Accessory
Etimologia: de demanar
Body
femení Acció col·lectiva de demanar. A darrera hora sempre hi ha una demanadissa d’entrades.

demanadissa

demanador1 | demanadora

demanador

Accessory
Etimologia: de demanar i -dor1 1a font: 1490, Tirant
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que demana.
  2. masculí antigament dret processal Demandant.


  3. Vegeu també:
    demanador2

demanador1 | demanadora

Informació complementària

demanador2 | demanadora

demanador

Accessory
Etimologia: de demanar i -dor2
Body
adjectiu Que pot ésser demanat o ha d’ésser demanat.


Vegeu també:
demanador1

demanador2 | demanadora

demanaire

demanaire

Accessory
Partició sil·làbica: de_ma_nai_re
Etimologia: de demanar
Body
masculí i femení Persona que no para mai de demanar una cosa o altra.

demanaire

demanar

demanar

Accessory
Etimologia: del ll. demandare, íd. 1a font: s. XI
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Expressar a algú el desig d’obtenir d’ell (alguna cosa). No et puc deixar el llibre que em demanes.
    2. usat absolutament Sempre demanes.
    3. Dir a algú que presenti, que porti, etc. (alguna cosa). Ja fa estona que he demanat la nota al cambrer.
    4. figuradament Voldria demanar-te un servei. Els vençuts demanaren quarter. Han demanat un augment de sou.
    5. demanar almoina (o caritat) Mendicar.
    6. demanar la paraula (o demanar per parlar) En una assemblea, una junta, etc., expressar el desig de parlar.
  2. (o demanar la mà de) transitiu Expressar formalment el desig d’obtenir una noia en matrimoni, tradicionalment en una visita que els pares, els tutors, etc., de l’home, generalment acompanyats d’aquest, fan als pares, els tutors, etc., de la noia.
    1. transitiu Expressar a algú el desig que faci venir (algú altre). En sentir-se morir, demanà el capellà.
    2. transitiu per extensió Et demanen al telèfon.
    3. intransitiu Indicar (trucant, cridant, etc.) que hom vol entrar en una casa, ésser atès en una botiga, etc. Ves a obrir, que demanen.
    4. qui demana? Pregunta que hom fa al qui truca a la porta per saber qui és.
  3. transitiu Preguntar. Demaneu-li què vol. Demanàvem si ens voldríeu donar acolliment.
  4. transitiu Posar (un preu) el venedor a la mercaderia que ofereix. En demanen massa diners, d’aquesta casa vella.
  5. transitiu
    1. Expressar imperativament a algú que esperem d’ell (alguna cosa); exigir. Li demanaré una reparació.
    2. per extensió Demanar a una terra més del que pot produir.
    3. Una cosa tenir necessitat d’una altra, exigir-la. Els sembrats demanen pluja. Aquesta carn demana vi.
    4. Una cosa que ja no serveix, que és massa vella, etc., tenir necessitat d’ésser substituïda per una altra. Aquesta camisa en demana una de nova.
  6. transitiu dret
    1. Formular una petició en judici. Demanar danys i perjudicis.
    2. demanar en judici (o en justícia) Exercitar un dret o una acció davant un jutge o un tribunal; demandar.
  7. transitiu jocs d’entreteniment
    1. En alguns jocs de cartes, obligar a servir la carta del coll que hom ha jugat.
    2. Reclamar una carta o més.
  8. demana! (o demaneu!, o demani!) Exclamació ponderativa que hom fa servir per a evitar una enumeració llarga. I tant si és conegut, demana!

demanar

demancar

demancar

Accessory
Etimologia: de mancar
Body
verb intransitiu Minvar.

demancar

Informació complementària

demanda

demanda

Accessory
Etimologia: de manar 1a font: c. 1251
Body
    femení
    1. Acció de demanar algú allò que vol obtenir. Una demanda de diners. Adreçar una demanda al ministeri. Una demanda de matrimoni.
    2. dret processal Petició que una de les parts manté en un judici.
    3. dret processal Escrit presentat davant el jutge per iniciar un plet en el qual hom exercita una acció o diverses.
  1. Acció de demanar, de preguntar.
  2. economia Quantitat de productes o de serveis que un comprador està disposat a adquirir.
  3. poètica Composició poètica medieval que consisteix a plantejar una qüestió sobre un tema qualsevol.

demanda

demandant

demandant

Accessory
Etimologia: de demandar 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí i femení dret processal
  1. Persona que formula una demanda.
  2. Actor.

demandant

demandar

demandar

Accessory
Etimologia: de demanda 1a font: 1917, DOrt.
Body
    verb transitiu dret processal
  1. Presentar una demanda.
  2. Exposar en judici el dret que hom creu tenir sobre una cosa.

demandar

demandat | demandada

demandat

Accessory
Etimologia: de demandar
Body
masculí i femení dret processal Persona contra la qual hom formula una demanda o a la qual és reclamada una cosa en judici.

demandat | demandada