Es mostren 88940 resultats

■ curtejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curtejar</title>

Homòfon: cortejar
Etimologia: de curt
    verb intransitiu
    1. Ésser més aviat curt. Els pantalons li curtegen.
    2. especialment Escassejar. Les provisions començaven a curtejar.
  2. Tenir escassetat d’alguna cosa, especialment de recursos pecuniaris. Curtegen de diners.

■ curtejar

verb intransitiu Ésser més aviat curt Els pantalons li curtegen especialment Escassejar Les provisions començaven a curtejar Tenir escassetat d’alguna cosa, especialment de recursos pecuniaris Curtegen de diners
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curtesa

■ curtesa

femení Curtedat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curtmetratge

■ curtmetratge

masculí cinematografia Film de longitud inferior a 1 000 metres i d’uns 35 minuts de projecció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curtosi

■ curtosi

femení estadística Grau d’apuntament d’una distribució estadística, és a dir, grau de convexitat o aplatament de la corba representativa d’una distribució estadística
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curul


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curul</title>

    adjectiu història
  1. A l’antiga Roma, dit de la magistratura encarregada d’organitzar les festes nacionals, d’inspeccionar els mercats i de fer la policia urbana i d’incendis.
  2. cadira curul
    1. Cadira oficial on seien els edils romans per administrar justícia.
    2. per extensió Cadira on seien els qui exercien una magistratura, acompanyats de lictors.

■ curul

adjectiu història A l’antiga Roma, dit de la magistratura encarregada d’organitzar les festes nacionals, d’inspeccionar els mercats i de fer la policia urbana i d’incendis cadira curul Cadira oficial on seien els edils romans per administrar justícia per extensió Cadira on seien els qui exercien una magistratura, acompanyats de lictors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curull
| curulla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curull</title>

Etimologia: del ll. corolla ‘coroneta, garlanda’, a través de les formes ant. curoll, curolla, amb canvi -o-/-u- per influx dels sinònims carmull, cucurull 1a font: 1379
  1. adjectiu Ple a vessar.
  2. masculí Porció d’una substància que sobresurt del recipient que la conté.
  3. masculí construcció Pinacle d’una xemeneia, fet amb teules, rajoles, etc., per evitar que hi entri la pluja o bé per augmentar-ne el tiratge.

■ curull
| curulla

adjectiu Ple a vessar masculí Porció d’una substància que sobresurt del recipient que la conté masculí construcció Pinacle d’una xemeneia, fet amb teules, rajoles, etc, per evitar que hi entri la pluja o bé per augmentar-ne el tiratge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curullar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curullar</title>

Etimologia: de curull 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Omplir (un recipient) fins a formar curull, fins a vessar. Curullar un gerro, un got, un plat.
  2. transitiu Omplir enterament el buit d’una cosa. Ha curullat la part de l’armari on encara hi cabien coses.
  3. pronominal geomorfologia Omplir-se una vall, un llac, un pantà, una presa o un port dels materials resultants de l’erosió transportats pels corrents fluvials o marins.

■ curullar

verb transitiu Omplir un recipient fins a formar curull, fins a vessar Curullar un gerro, un got, un plat transitiu Omplir enterament el buit d’una cosa Ha curullat la part de l’armari on encara hi cabien coses pronominal geomorfologia Omplir-se una vall, un llac, un pantà, una presa o un port dels materials resultants de l’erosió transportats pels corrents fluvials o marins
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curvatiu
| curvativa

■ curvatiu
| curvativa

adjectiu Que tendeix a corbar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curvatura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curvatura</title>

Etimologia: del ll. curvatura, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Qualitat de corb.
  2. geometria En una corba plana, límit de la raó entre la variació de la inclinació de la tangent sobre un arc donat i la longitud d’aquest arc en fer-lo tendir a zero.
  3. física Inflexió de la direcció recta en l’espai a causa de la presència de matèria.

■ curvatura

femení Qualitat de corb geometria En una corba plana, límit de la raó entre la variació de la inclinació de la tangent sobre un arc donat i la longitud d’aquest arc en fer-lo tendir a zero física Inflexió de la direcció recta en l’espai a causa de la presència de matèria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curvi-

■ curvi-

Forma prefixada del mot llatí curvus , que significa ‘corb’ Ex curviforme, curvinèrvia, curvímetre