Es mostren 88934 resultats

■ curricular

curricular

adjectiu ensenyament Relatiu o pertanyent al currículum. Projecte curricular.

■ curricular

adjectiu ensenyament Relatiu o pertanyent al currículum Projecte curricular

■ currículum

currículum

Etimologia: forma abreujada habitual de l’expressió ll. curricŭlum vitae ‘carrera de la vida’
    masculí
  1. [abreviatura c. v.] Conjunt de les dades relatives a l’estat civil, els títols acadèmics, l’experiència professional, etc., d’un candidat a un lloc de treball, a un concurs, etc., anomenat també curriculum vitae.
  2. ensenyament Projecte pedagògic que estableix un pla d’estudis dins del marc d’un sistema educatiu.

■ currículum

masculí abreviatura c v Conjunt de les dades relatives a l’estat civil, els títols acadèmics, l’experiència professional, etc, d’un candidat a un lloc de treball, a un concurs, etc, anomenat també curriculum vitae ensenyament Projecte pedagògic que estableix un pla d’estudis dins del marc d’un sistema educatiu
Traducció

■ curripeus

curripeus

Partició sil·làbica: cur_ri_peus
Etimologia: alteració de corre (imperatiu) i peus
masculí plural botànica Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Erodium cicutarium), de flors de color de rosa o purpúries disposades en umbel·les.

■ curripeus

masculí plural botànica Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies Erodium cicutarium , de flors de color de rosa o purpúries disposades en umbelles
Traducció

■ curro | curra

curro

adjectiu i masculí i femení Manc.

■ curro | curra

adjectiu i masculí i femení Manc

■ curroc

curroc

masculí ornitologia Ocell palmípede de l’ordre dels caradriformes, de la família dels estèrnids (Gelochelidon nilotica), molt semblant al xatrac, però una mica més gros i amb el bec semblant al de les gavines.

■ curroc

masculí ornitologia Ocell palmípede de l’ordre dels caradriformes, de la família dels estèrnids Gelochelidon nilotica , molt semblant al xatrac, però una mica més gros i amb el bec semblant al de les gavines
Traducció

currotaco

currotaco

Etimologia: del cast. currutaco ‘petimetre’
masculí pastisseria Pasta seca semblant al carquinyoli, típica de Vilanova i la Geltrú.

currotaco

masculí pastisseria Pasta seca semblant al carquinyoli, típica de Vilanova i la Geltrú

■ curs

curs

Etimologia: del ll. cursus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Camí que fa una cosa que es mou d’una manera progressiva. El curs d’un riu. El curs d’una processó.
    2. Sèrie d’estats pels quals passa una acció, un assumpte, un procés, etc. El curs d’una malaltia. El curs de la vida.
    3. hidrologia Camí que fan les aigües cap a mar.
    4. donar curs (a una cosa) Deixar-la anar o fer-la marxar perquè segueixi el seu curs. Donar curs a l’aigua embassada.
    5. donar curs (a una cosa) figuradament No reprimir-la. Donar curs al mal humor, a la tristesa, a la fantasia.
    6. en curs locució adjectiva Corrent, actual, que té lloc en aquest moment. El mes en curs. El projecte de reforma en curs.
    7. en curs de locució prepositiva Davant d’un substantiu, indica que s’està duent a terme l’acció que designa aquest substantiu. Té la tesi doctoral en curs d’edició. Un projecte en curs de realització.
    8. seguir el seu curs Desenvolupar-se normalment una cosa, anar com de costum. Seguir el seu curs una malaltia.
  2. ensenyament
    1. Sèrie de lliçons que formen un ensenyament regular d’una matèria. Un curs de química.
    2. per extensió Tractat especial sobre un ensenyament. Publicar un curs de matemàtiques.
    3. En les universitats, les escoles, etc., temps assenyalat dins cada any per a assistir a les lliçons.
    4. Conjunt d’estudiants d’un mateix grau d’estudis.
  3. economia
    1. Circulació i funcionament de la moneda.
    2. curs forçós Obligació imposada pel govern d’acceptar monedes sense valor intrínsec apreciable, títols de l’estat o bitllets de banc com a alliberament de pagaments.
    3. curs legal Qualitat d’una moneda que obliga jurídicament un creditor a acceptar-la com a pagament del que hom li deu.
    4. curs legal Valor de circulació assignat per un estat a la moneda que ha emès.
    5. moneda de curs legal Aquella que és autoritzada a circular en l’àmbit d’una determinada sobirania.
  4. indústria tèxtil Nombre de passades contingut en el lligat d’un dibuix determinat.

■ curs

masculí Camí que fa una cosa que es mou d’una manera progressiva El curs d’un riu El curs d’una processó Sèrie d’estats pels quals passa una acció, un assumpte, un procés, etc El curs d’una malaltia El curs de la vida hidrologia Camí que fan les aigües cap a mar donar curs a una cosa Deixar-la anar o fer-la marxar perquè segueixi el seu curs Donar curs a l’aigua embassada donar curs a una cosa figuradament No reprimir-la Donar curs al mal humor, a la tristesa, a la fantasia en curs locució adjectiva Corrent, actual, que té lloc en aquest moment El mes en curs El projecte de reforma en curs en…
Informació complementària
Traducció

■ cursa

cursa

Etimologia: del fr. course, íd., participi fem. de courir ‘córrer’, influït per l’it. corsa, participi de correre ‘córrer’
    femení
  1. esports
    1. Acció de córrer en competició. Curses de velocitat. Cursa per etapes. Curses d’obstacles.
    2. cursa de camp a través Cursa que consisteix a salvar els obstacles naturals d’un recorregut marcat a camp obert.
    1. En un mecanisme, camí que recorre una peça, un objecte a treballar.
    2. motors Distància màxima que pot recórrer el pistó dins el cilindre.
    1. Espai que necessita una peça, un objecte, per a fer el recorregut complet. La cursa d’un tauló en serrar-lo. La cursa d’una porta, d’un calaix.
    2. Espai per a les mans i les eines quan cal obrar a l’interior d’un moble. No haver-hi prou cursa per a una eina.
  4. indústria tèxtil
    1. En tissatge, recorregut que fa la llançadora.
    2. Cambra d’assecament que hi ha a continuació d’una màquina d’estampar teixits.

■ cursa

femení esports Acció de córrer en competició Curses de velocitat Cursa per etapes Curses d’obstacles cursa de camp a través Cursa que consisteix a salvar els obstacles naturals d’un recorregut marcat a camp obert En un mecanisme, camí que recorre una peça, un objecte a treballar motors Distància màxima que pot recórrer el pistó dins el cilindre Espai que necessita una peça, un objecte, per a fer el recorregut complet La cursa d’un tauló en serrar-lo La cursa d’una porta, d’un calaix Espai per a les mans i les eines quan cal obrar a l’interior d’un moble No haver-hi prou cursa per a una eina…
Informació complementària
Traducció

■ cursaire

cursaire

Partició sil·làbica: cur_sai_re
Etimologia: de curs
masculí i femení indústria tèxtil Persona encarregada de vigilar el camí que segueix la roba durant l’estampació.

■ cursaire

masculí i femení indústria tèxtil Persona encarregada de vigilar el camí que segueix la roba durant l’estampació

■ cursar

cursar

Etimologia: del ll. cursare, íd. 1a font: 1596
    verb
  1. transitiu Donar curs (a una sol·licitud, a una instància o a un expedient), trametent-los al tribunal o a l’autoritat corresponent. El departament corresponent cursarà la vostra sol·licitud. La denúncia que vau presentar ja està cursada.
  2. transitiu ensenyament Assistir (a un curs), estudiar (una matèria), seguir (uns estudis, etc.). Ha cursat el primer any de filosofia.
  3. intransitiu medicina i patologia Presentar una malaltia un símptoma o un conjunt de símptomes determinats. Són moltíssimes les malalties que cursen amb febre.

■ cursar

verb transitiu Donar curs a una sollicitud, a una instància o a un expedient, trametent-los al tribunal o a l’autoritat corresponent El departament corresponent cursarà la vostra sollicitud La denúncia que vau presentar ja està cursada transitiu ensenyament Assistir a un curs, estudiar una matèria, seguir uns estudis, etc Ha cursat el primer any de filosofia intransitiu medicina i patologia Presentar una malaltia un símptoma o un conjunt de símptomes determinats Són moltíssimes les malalties que cursen amb febre
Informació complementària
Traducció