Es mostren 88940 resultats

curandero
| curandera

curandero
| curandera

curar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. curare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir cura d’alguna cosa. Curar un escriptor el seu estil.
    2. especialment Assistir un malalt, tractar una malaltia, un mal. Curar una nafra.
    3. especialment Curar les ànimes.
    1. transitiu Guarir. Aquest remei l’ha curat.
    2. pronominal Guarir-se. Aviat et curaràs.
  2. transitiu Pensar, proposar-se, de fer alguna cosa. No curo pas de respondre-li.
    1. intransitiu Tenir cura, ocupar-se, fer cas. Cura poc de tu.
    2. pronominal No em vull curar més de res.
  3. transitiu alimentació, indústries alimentàries Sotmetre (la carn o el peix) a una tècnica de conservació que consisteix a preparar-los mitjançant fum, sal o altres additius i posteriorment a assecar-los, a fi que adquireixin unes propietats organolèptiques determinades.

curar

curare

curare

curarina

curarina

curat1

curat1

curat2

curat2

curatela


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curatela</title>

Accessory
Etimologia: contracció de cura i tutela
Body
    femení dret civil
  1. Institució que té per objecte protegir els interessos dels menors emancipats, orfes de pare i mare, dels menors que han obtingut el benefici de majoritat i dels declarats judicialment pròdigs.
  2. Mena de tutela que s’ocupa especialment de la representació i l’administració dels interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts o la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur, com també la dels béns d’una herència jacent.

curatela

curatiu
| curativa

curatiu
| curativa

curatoria

curatoria

curbaril

curbaril