Es mostren 88940 resultats

■ cuquer
| cuquera

■ cuquer
| cuquera

adjectiu Relatiu o pertanyent als cucs especialment Que serveix per a guarir els cucs intestinals Herba cuquera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuqueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuqueta</title>

Etimologia: de cuca 1a font: 1617
    femení
  1. Cuca petita.
  2. cuqueta de closca zoologia Anèl·lid poliquet sedentari de la família dels serpúlids (Pomatoceros triqueter), que viu envoltat d’un tub calcari i amb la boca circumdada de tentacles.
  3. cuqueta de riera entomologia Tricòpter de la família dels frigànids (Phyryganea grandis), les larves del qual es vesteixen amb capsetes d’arena pastada amb saliva i són molt emprades pels pescadors com a esquer.

■ cuqueta

femení Cuca petita cuqueta de closca zoologia Anèllid poliquet sedentari de la família dels serpúlids Pomatoceros triqueter , que viu envoltat d’un tub calcari i amb la boca circumdada de tentacles cuqueta de riera entomologia Tricòpter de la família dels frigànids Phyryganea grandis , les larves del qual es vesteixen amb capsetes d’arena pastada amb saliva i són molt emprades pels pescadors com a esquer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cura</title>

Etimologia: del ll. cūra ‘sol·licitud, cura, esment’ 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
    1. Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa, a fer alguna cosa com cal. Posar poca cura a escriure correctament. Treballar amb molta cura.
    2. Responsabilitat de vetllar per algú o per alguna cosa, de fer alguna cosa. Li ha donat la cura dels seus béns. Edició a cura de l’autor.
    3. cura d’ànimes Funció del sacerdot encarregat d’una parròquia.
  2. especialment
    1. Assistència a un malalt. Ha confiat la cura del fill a un bon metge.
    2. Tractament especial a què hom sotmet un malalt.
    3. Aplicació de substàncies medicamentoses i d’apòsits sobre una lesió.
    4. Guarició.
    5. cura d’aigües Tractament de certes malalties amb diverses menes d’aigües minerals.
    6. cura d’altitud Permanència a l’alta muntanya com a mitjà terapèutic.
    7. cures intensives medicina Unitat de cures intensives.
    8. tenir (o no tenir) cura Tenir (o no tenir) remei, ésser guarible (o inguarible).

■ cura

femení Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa, a fer alguna cosa com cal Posar poca cura a escriure correctament Treballar amb molta cura Responsabilitat de vetllar per algú o per alguna cosa, de fer alguna cosa Li ha donat la cura dels seus béns Edició a cura de l’autor cura d’ànimes Funció del sacerdot encarregat d’una parròquia especialment Assistència a un malalt Ha confiat la cura del fill a un bon metge Tractament especial a què hom sotmet un malalt Aplicació de substàncies medicamentoses i d’apòsits sobre una lesió Guarició cura d’aigües Tractament de certes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curable

■ curable

adjectiu Remeiable, guarible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curaçao


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curaçao</title>

Partició sil·làbica: cu_ra_çao
Etimologia: del nom de l’illa de Curaçao, a les Antilles
masculí indústries de la destil·lació, begudes destil·lades Licor elaborat a base de la pell d’una varietat de taronja agra i amargant (Citrus aurantium), aiguardent i sucre.

■ curaçao

masculí indústries de la destillació, begudes destillades Licor elaborat a base de la pell d’una varietat de taronja agra i amargant Citrus aurantium , aiguardent i sucre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curació

■ curació

femení Cura, tractament d’una malaltia Guarició alimentació, indústries alimentàries Operació de curar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curador
| curadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curador</title>

Etimologia: del ll. curator, -ōris ‘el qui té cura jurídicament’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
    1. Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa. El curador d’aquella edició.
    2. dret Persona designada en testament o judicialment que ha d’intervenir en certs actes que no poden realitzar per si mateixos els menors emancipats, orfes de pare i mare, els menors que han obtingut el benefici de majoritat i els qui han estat declarats pròdigs.
  2. Guaridor.

■ curador
| curadora

masculí i femení Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa El curador d’aquella edició dret Persona designada en testament o judicialment que ha d’intervenir en certs actes que no poden realitzar per si mateixos els menors emancipats, orfes de pare i mare, els menors que han obtingut el benefici de majoritat i els qui han estat declarats pròdigs Guaridor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curadoria

■ curadoria

femení dret Càrrec de curador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

curaixita

curaixita

adjectiu i masculí i femení història Quraixita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curanderisme

■ curanderisme

masculí Pràctica del curandero